DIMECRES 30
19,30 – la [ 2 ] – 10
persones
concert de Foam Lake
23,30 – Apolo
concert de Chairlift
dijous, 31 de maig del 2012
dimecres, 30 de maig del 2012
PRIMAVERA SOUND 2012 ( 2 )
ELEPHANT – DUTCH UNCLES – HOORAY FOR EARTH
DIMARTS 29
La nit va començar puntualment amb els
britànics Elephant. Un duet de tres en l’ona suggestiva d’uns Twin
Sister que tot i tenir una proposta reeixida, Amelia Rivas explota innecessariament el seu costat més femení. Els també britànics Dutch Uncles van agafar
el relleu, quan unes sobtades ganes d’anar a sopar, van delatar-me una possible
manca d’interès pel grup
– aquest ball compulsiu ja no em fa gràcia. Per
acabar, la banda veterana de Nova York, Hooray
For Earth, va fer que recuperés l’atenció. Sempre fa lo de llençar la guitarra a sota la tarima del bateria?
Amb tot això, cortesia de Memphis Industries,
i la presencia d’Ian Parton dels The Go!
Team posant CD's que va passar totalment desapercebuda per la majoria del públic, apareix ja el festival amb tota la seva envergadura.
Elephant
Hooray
For Earth
dilluns, 28 de maig del 2012
PRIMAVERA SOUND 2012 ( 1 )
Cada any em passa el mateix. Busco a la xarxa
comentaris i notícies en català sobre el festival i fora dels portals del règim
(Vanguardias, Times Out, etc) no trobo res. Algun altre blog, que fa que la cosa sigui com més freaky i llestos. Per acabar-ho de reblar i anar-me’n a dormir
encara més emprenyat entro, no sense una important repulsió, al “Diari musical digital català” (subtítol de la pàgina d'Enderrock i mitjà que viu
totalment de subvenció governamental ) i què descobreixo?: que ni l’anomena!!
És que als catalans no ens agrada la música
pop? Silenci. Com una travessia pel desert.
Bona nit.
NO ALTERNATIVE – VARIS INTÈRPRETS / 1993 (ARISTA)
Crec que va ser dissabte que All Music el va posar com a àlbum del
dia, i em vaig alegrar i el vaig recuperar de la prestatgeria. Perquè és
d’aquelles peces que revaloritzen les compilacions que per altre banda és del
tot necessari pel propi concepte del producte.
Aquesta va ser editada en cassette i és plena
de cares B, preses falses, directes i inèdits, tot d’una qualitat fora de
l’habitual.
Una autèntica perla.
(tracklist )
diumenge, 27 de maig del 2012
GRAHAM COXON
A+E és el nom del vuitè disc d’aquest home instal·lat
en un curiós i permanent estat de gràcia. A vegades em pregunto quina serà la
poció que utilitza, per dur a terme una carrera tan sòlida. En la crònica que en
fa la revista Wire, proposa que
deriva de les mateixes fonts que bandes com Pavement, Come o fins i
tot com Sonic Youth. És probable. Però
penso que son les arrels, les que et mantenen amb vida.
(cercant les fonts a Sister Ray – foto Mojo Magazine)
dissabte, 26 de maig del 2012
KYLIE MINOGUE - K25
L’artista australiana aquest any celebra 25
anys al món de la faràndula amb diferents iniciatives que passen per la
realització d’un reduït anti-tour,
fins a llançaments sorpresa des de la seva pàgina a internet, com aquest nou
senzill, amb clip de Christian Larson, on desplega tot el seu poder d’atracció a
partir del qual li reafirmo el meu vassallatge incondicional i permanent.
Enlluernadora.
dijous, 24 de maig del 2012
ROLLING STONES – UNDERCOVER / 1983 (ROLLING STONES - VIRGIN)
És un treball que per a molts, va significar
el final d’una espectacular carrera. M’incloc. La seva capbussada als 80 no m’ha
satisfet mai, aquesta barreja d’estils i la previsible reconversió als
temps, mai me l’he acabat de creure. Per salvar alguna cosa, salvo el clip dirigit
per Julien Temple del single Undercover
Of The Night, que amb el temps s’ha convertit en l’única cosa divertida de
tot plegat. Però el que m’ha fet escriure sobre ell,
ha sigut que porto dies observant, als aparadors de les botigues del carrer
Tallers, aquesta edició en format capsa que inclou no se quants LP’s i CD’s amb
versions alternatives i outtakes i a
més, i aquesta és la cosa, la possibilitat de – gairebé 30 anys després – veure-li
la cara i les vergonyes a la pin-up
que va lluir cos a la portada. Recordo que quan es va editar el 1983, es va fer
córrer el rumor de que hi havia una edició on els adhesius que estaven
col·locats estratègicament, els podies arrencar deixant al descobert el cos de
la noia. Amb el pas dels anys, mai n’he vist ni n’he sabut de l’existència de
cap còpia.
En aquesta fantàstica capsa en presentació 3D, els adhesius
estan col·locats de nou estratègicament. Però aquesta vegada, per no tapar res.
Fins i tot els nois de Castelló han
sabut posar el del preu, fora dels “focus” d’atenció.
(prestatgeria de Discos Castelló - Barcelona)
dimarts, 22 de maig del 2012
LOOP – HEAVEN’S END / 1987 (HEAD)
Situats a Londres el 1986, és Robert Hampson qui posa la primera
pedra. Involucra, exclusivament als instruments rítmics, a la seva dona Bex a la bateria i a Glen Ray al baix pel llançament en 12”
de 16 Dreams. Molt seguit a la
sortida de l’EP, son substituïts per John
Wills i Neil Mackay amb qui Hampson enregistra l’àlbum.
Distorsió, riffs enllaçats fins l’infinit, la mescla perfecte de Jesus and Mary Chain, Spacemen 3 i Telescopes com molt bé observen totes les cròniques, exhibint un
molt eficaç procés digestiu. El resultat perfecte després de dues dècades
pletòriques d’efectes psicòtics la primera i destructius la segona. La banda
sonora perfecte per agafar el cotxe i estavellar-te contra l’edifici de la
Generalitat. El disco que et conduirà a l’estat perfecte de consciència.
El so més suggestiu per deixar totes les
abstinències.
dilluns, 21 de maig del 2012
diumenge, 20 de maig del 2012
CHARLOTTE GAINSBOURG – CHARLOTTE FOREVER / 1986 (PHILIPS)
Es presentava a la ciutat per primer cop
aquest dijous passat. Com que soc molt mitòman m’hauria agradat anar-hi, però
no ho vaig fer per un parell de coses: perquè pagar casi 30 euros em semblava
una exageració (potser no soc tan mitòman?) i perquè no hi havia horari previst
per a la seva sortida a escena en un cartell que incloïa sessions de música
enllaunada i la meva disposició a suportar-les era zero. Llegeixo algunes crítiques posteriors i totes
coincideixen en dir que els fets van ser poc engrescadors amb una Gainsbourg poc disposada, poc comunicativa,
desmotivada i amb forces ganes de tocar el dos. Que tenia un mal dia.
Aquesta va ser la seva estrena en disc de
llarga durada. L’interès del treball radica en escoltar l’embrió formant-se, en
unes senzilles tonades murmurades per la veu adolescent d’una estrella
predeterminada que inclouen a més, dos temes interpretats a duo amb el seu
pare. L’àlbum no es pot pas considerar un clàssic del pop, però sí del francès.
I com que el so dels vuitanta ens formigueja novament pel cos, potser per
això l’altre dia al Razz es va atrevir a repescar algun d’aquells temes. El que
no em queda clar és quins va interpretar. El Bianciotto del “Periódico” diu que Ouvertures Éclair i Don’t
Forget To Forget Me i el Sánchez del “Mondo”
afegeix a més d’aquestes dues, Pour Ce Que
Tu N’Étais Pas.
divendres, 18 de maig del 2012
REPO-MAN
ALEX
COX – 1984
Les pel·lícules que em produeixen simpatia
pels dolents, sempre m’han atret. Em demano si no amagaré alguna patologia
insana, fet que tampoc és que em preocupi massa si tenim en compte l’atmosfera del
voltant. Justament, la seva revisió és del tot necessària per mantenir-me en
aquest punt. Un passeig per Los Angeles més bandarra amb
l’acompanyament musical de bandes de la ciutat com The Plugz, Black Flag o Circle Jerks sempre és inspirador.
Harry Dean Stanton
(fent el trapella)
dijous, 17 de maig del 2012
DONNA SUMMER
1948
– 2012
T’agradarà més o t’agradarà menys, però en un
moment o altre la seva música et pot arribar i fer-te sentir a gust. A mi mateixa, el
tema State Of Independence de Jon Anderson i Vangelis que va editar l’any 1982,
amb aquell compàs barreja de calypso i reggae, continua fascinant-me. Formava part d’una època on ella n’era la
reina i l’excés, el rei.
Difícil de superar.
dimecres, 16 de maig del 2012
LONEY DEAR
RAZZMATAZZ 3 – BARCELONA
15 – 05 – 2012
Arribo aviat i decideixo donar una volta pel
barri. Carrers buits i sense una ànima, cases mortes amb les finestres tapiades, magatzems abandonats a la seva sort, solars esperant ser
violats, benzineres ofegades per la tristesa de l’empleat que la guarda. I com
volent negar-ho, hotels de luxe encalmats com cementiris i algun bar
amb l’amo posant cara 'venussiana' preguntant-se si podrà resistir-ho. Se sent el
soroll de la ciutat que l’ha abandonat, lluny. Finalment i amb ganes de vomitar, pujo les escales i em
refugio al Razz desitjant que l’artesania pop del multi-intrumentista Loney Dear em desperti del mal son.
Delicat pop, d’exquisit aroma i fina elaboració
que he pogut, per fi, veure en directe. Es va presentar tot sol i amb l’ajut només de
pedals de loop i de samplers, en va tenir prou per convertir-me
la nit, en dia.
diumenge, 13 de maig del 2012
GUIA DE FESTIVALS 2012
Dos festivals el maig, vint més entre juny,
juliol i agost i tres el setembre. Son els que hi haurà només a Catalunya i
que han sigut referenciats al petit suplement editat amb el TimeOut que vaig
pagar amb el diari aquest divendres passat. Vint-i-cinc festivals! ... Crisis?
What crisis?
Hi ha alguna cosa que grinyola.
dissabte, 12 de maig del 2012
KESHAV SATHE
1928 – 2012
M’assabento de la mort d’aquest home el
passat gener i la notícia m’entristeix en un dia ja de per sí gris. La seva
vida és plena de música i treballs d’alt nivell. El conec a partir d’aquest disc
enregistrat l’any 1971, un àlbum de referència en l’àmbit psicodèlic
britànic. Mesos abans, havien editat un àlbum amb el nom de Sagram i sense la noia, que va ser clau
al moment de formar Magic Carpet.
Aquest àlbum es deia Pop Explosion Sitar
Style!, del que en parlarem un altre dia. Amb Jim Moyes a la guitarra, Clem
Alford al sitar i Sathe a la
tabla amb la incorporació de Alisha
Sufit, enregistren aquest treball per la companyia Mushroom Records. Els temes, tots de collita pròpia, recullen
magistralment els ecos més harmònics d’aquells moments saturats d’inspiració i
bellesa. Amb poc temps es va convertir en un dels discos més buscats pels àvids
col·leccionistes.
diumenge, 6 de maig del 2012
CIMERA DE BANQUERS ( 2 )
M’arriba
una fotografia dels Village People del
segleXXI.
Es pot ser més
'xulo-piscines'?
XIII FIRA INTERNACIONAL DEL DISC ( 2 )
BARCELONA
05/06 – 05 – 2012
Després de passar forçosament per taquilla – pago
per anar a gastar, increïble però cert – i haver de fer l’inevitable cua dels
més matiners, participo de la festa del vinil. Regatejos, salutacions, ...mal
de peus.
La majoria de cubetes son de bandes dels 60,
dels 70 i dels 80, a més dels gèneres específics com el jazz o les bandes
sonores. Res de grups com Stereolab,
Mogwai, o de segells com Matador, Cherry Red o
estils com el ‘shoegaze’, o el que es
va dir ‘post-rock’ per posar uns
exemples. Res més enllà dels 80.
Especulació vinílica?
El millor stand (Velvet U – USA)...
... i la millor concentració.
divendres, 4 de maig del 2012
XIII FIRA INTERNACIONAL DEL DISC
Demà comença una nova edició i com tants
altres formats de cultura, aquest de ben segur que patirà. Però hi tornarem a anar. Tornarem a remenar. Tornarem a comprar.
Pura militància.
