CINE
Algunes de les produccions cinematogràfiques
nord-americanes dels anys setanta intentaven reflectir la realitat del país
escenificant històries quotidianes de joves experimentadors – no emprenedors,
aquesta xorrada encara no la patien – i que a vegades, acabaven deixant la
porta oberta a entendre que el futur era allà, al darrera d’aquella corba o
després d’aquella pujada que veus allà baix. Per allò del país de les
oportunitats. Sigui com sigui, van ser un reguitzell de films que aporten un
bon grapat d’informació per poder analitzar i arribar a interessants i concloents
conclusions.
A Cisco
Pike podem veure com un camell interpretat per Kris Kristofferson es veu sota la pressió de Gene Hackman, que fa
de poli corrupte i en surt victoriós. El poli mor. Amb tot això, un
auto-destructiu Harry Dean Stanton, que li fa de company de banda, i una bonica
i embarassada Viva, des del seu status de pija-hippy que l’ajuda, fa un bon
paquet. Hi ha escenes filmades al mític Troubador
Club de Hollywood i al districte de Venice.
Kristofferson i Stanton el 2013 en un acte on es va
revisar el film
