FOTOS DE LA TARDOR

ÀLBUM FAMILIAR

MADONNA + HILLARY CLINTON + FEL•LACIÓ

VIDES QUOTIDIANES

Els candidats en aquestes properes eleccions nord-americanes, com en les anteriors i les anteriors i les anteriors i així fins a John F. Kennedy, son de broma. Un, ell, és d’ultradreta i l’altre, ella, és igual de dretes però no tant ultra. Allà, en qüestions polítiques i socials, segui qui segui a la trona de la White House, les coses no canvien, no depenen de que el president sigui més de Ted Nugent o de Neil Young.

Aquests dies en que tothom hi fica cullerada, una de les més sucoses ha estat la d’una llançada Madonna. Va ser al Madison Square Garden mentre presentava a Amy Schumer:

‘Senyores i senyors, una coseta més, abans de presentar a aquesta genial comediant... Si voteu per Hillary Clinton, us faré una mamada, d’acord? I soc bona. No soc una màquina, em prenc el meu temps. Participo amb la mirada i m’ho empasso.’

La seva acció, sens dubte que te bones intencions en tots els sentits, en sexe, segur que és de matrícula d’honor. Però en la qüestió política, haurà de repetir curs.

YOKO ONO FOREVER

ART – INSTAL·LACIONS - DISSENY

A mitjans de mes va quedar instal·lada la que és la primera escultura permanent de Yoko Ono en un espai públic. Es titula Skylanding i és a l’entrada del jardí del Fénix al Jackson Park de Chicago. Té forma de flor de loto en representació de l’esperança, renaixement i despertar espiritual. Ella insisteix.

assistida per l’alcalde de la ciutat, Rahm Emanuel

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO

SCOTT & CHARLENE’S WEDDING – Distracted

Dirigit per: Matt Neumann

MID THIRTIES SINGLE SCENE

2016 – FIRE RECORDS

scottcharlenesweddingmusic.bandcamp.com

LEONARD COHEN MÉS VIU QUE MAI

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Des d’abans d’ahir que ja podem tenir a la prestatgeria You Want It Darker, el darrer disc del cantant canadenc. Els que en saben, han escrit que és una obra mestra. Cadascuna de nosaltres ho sabrà a l’escoltar-lo si ho és o no.

Tothom està al corrent de les paraules que va dir a mitjans de mes en una entrevista a un setmanari novaiorquès, on declarava estar preparat per morir o les que li deia a la seva amiga Marianne dies abans de traspassar, on l’animava dient-li que ’els nostres cossos es desfan...’ i ‘soc tan a prop que si estires la mà, crec que pots agafar la meva’. 

Poeta i omniscient. De tant en tant cal posar-lo al plat.

FOTOS DE LA TARDOR

ÀLBUM FAMILIAR

BOB DYLAN ES FA EL SUEC

EFECTES COL·LATERALS

I continua el culebrot. El membre de l’acadèmia sueca Per Wästberg – que sabem que existeix perquè un cop l’any dona una pasta gansa a algú que figura s’ho mereix – diu que Dylan ‘és arrogant, descortès i la seva actitud és de molt mal gust’.

Sembla que a hores d’ara encara no els ha fet ni punyetero cas.

el senyor acadèmic

EXPLORANT TOPY

A MESSAGE FROM THE TEMPLE:

THE STORY OF THEE TEMPLE OV PSYCHICK YOUTH

DOCUMENTAL

Interessant iniciativa de Sacred Bones Records i Dais Records destinada a aportar nou material de la gent de Thee Temple ov Psychick Youth en forma de documental sota les ordres de Jacqueline Castel. Fa molt poc han obert una compte a Kickstarter per ajudar a tirar endavant l’assumpte. 

Jacqueline Castel

FOTOS DE LA TARDOR

ÀLBUM FAMILIAR

BIS FESTIVAL

BARCELONA INDEPENDENT SESSIONS

15 – 10 – 2016 / BARCELONA

DINÀMIQUES DE MASSES

Nit de Bis a les Les Basses. Dins del cada vegada menys independent festival, em quedo amb les resolutives i sòlides actuacions dels prometedors Glitterhouse i dels Power Burkas contràries a alguna de repetitiva i sobrevalorada del que no direm el nom per no ferir susceptibilitats de les ments sàvies.

La discreta companyia de mitja dotzena de parades de les discogràfiques dites independents o representacions d’aquestes (on son les altres cinquanta que figuren a la web?), va acabar d’endolcir la nit.

Glitterhouse

Tirana

MACHOS MANS

RUMIAMENTES I BARRINADES

És cert que a part del que fan les Dixie Chicks, - lluny queden les cançons de Gram Parsons – l’estil que es coneix com a country es poc reconegut per la defensa d’actituds progressistes. A principis d’aquesta dècada i per reblar el clau, ha aparegut el bro-country: noies, alcohol i cotxes de la mà dels salvadors del món.

(fot  Matt Cowan)

Darrerament, i com és obvi, als Estats Units està sent tema de tertúlies, on es debat que poc han canviat les coses i a les lletres de les cançons, a la dona se la continua descrivint amb els típics i tòpics argots de sempre, i es pregunten què fa que malgrat la presumpta tendència al canvi, es mantingui el missatge masclista: serà que els homes continuen necessitant sentir-se en un extracte superior i per això han de compensar-ho descrivint a la dona com a objecte?

Conclouen afirmant que si és així, es veu poc probable que aquesta tendència desaparegui sota la presidència d’una dona.

Dir que amb la conclusió ho han clavat és poc.

SET BONES RAONS

AIXÒ ÉS AIXÍ

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO

GARETH DICKSON – The Big Lie

Dirigit per: Gareth Dickson

(fot Nadja Bournonville)

ORWELL COURT

2016 – DISCOLEXIQUE RECORDS

www.garethdickson.co.uk

BEATLES O ROLLING STONES?

DINÀMIQUES DE MASSES

S’han begut l’enteniment o s’han fumat alguna cosa més que la pipa de la pau?

Cinquanta anys han hagut de passar perquè baixessin del burro i en fessin una versió. La dicotomia: ’Tu ets de Beatles o de Rolling Stones?’, finalment figurarà només en els llibres d’història, donant per tancada la polèmica si tenim en compte que els quatre de Liverpool ja és com bastant impossible que en facin una dels Stones.

Va passar divendres en el seu torn, en la primera jornada de tres, de l’esperpèntic festival Desert Trip a Califòrnia. A l’espera del disc de versions que han anunciat, van tocar Ride ’Em On Down de Jimmy Reed i aquest Come Together.

Diuen que haurà sigut el festival més lucratiu de la història. Com diria Miqui Puig, ‘bonito es’. I poca cosa més. 

THE WILD POPPIES

HEROINE: 
THE WILD POPPIES COMPLETE COLLECTION (1986-1989)

2016 – PRETTY OLIVIA RECORDS

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Font inesgotable de bandes pop – que com que li hem de posar etiquetes a tot, en aquell racó de món, a aquest format, se li diu Dunedin Sound – lo de Nova Zelanda és per sucar-hi pa. Aquests son de Wellington, la capital de l’arxipèlag, amb poc més de 200.000 ànimes. Van ser de curta carrera, del 1986 al 1989 i van enregistrar aquest únic disc que en el seu moment va passar més que desapercebut. 

Reeditat per Pretty Olivia Records, està fent furor entre els buscadors de bolets verinosos.  

FOTOS DE LA TARDOR

ÀLBUM FAMILIAR

LEM 2016

DINÀMIQUES DE MASSES

A qui li pugui interessar. Demà, a l’espai de Gràcia Territori Sonor – c. Igualada, nº 10 –  a les 6 de la tarda inauguració de l’exposició “De Val a Dada” del barceloní  Manuel De Val, una selecció d’obres atribuïdes a aquells artistes imaginaris seus que estan més en deute amb el moviment Dada. 

I a les 8 del vespre, “Encontre En l’Espai Temps” on la violinista experimental austríaca Mia Zabelka i el saxofonista i artista multimèdia Miquel Jordà, improvisaran en llenguatges sonors. Queda dit.

Més info a:

lemfestival.wordpress.com/lem-2016/programa-lem-2016/lem-2016

ANIVERSARI ESPIRITUAL

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

Jason Pierce, a través NME ha fet saber tres coses: la primera, que pel juny de l’any que ve Spiritualized llançarà disc nou després de Sweet Heart Sweet Light del 2012. La segona, que serà exactament el dia 16, vint anys després del llançament del venerat Ladies And Gentleman We Are Floating In Space. I per acabar la cosa, que dins d’aquest any que estem, els dies 7 i 8 de novembre al Barbican l’interpretarà sencer amb orquestra i cors.

I coincidint amb tutti questo, Will Carruthers – el company baixista – edita les seves memòries, Playing The Bass With Three Left Hands de la mà de Faber & Faber, on es desfoga parlant de les interioritats a Spacemen 3, Spititualized i Spectrum.

Per a quan l’edició en català per Grup 62 o Proa? Bromes a part, s’animaran els senyors de Malpaso Ediciones?

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO

KUROMA – A Day With No Disaster

Dirigit per: Javier Morales

THE DARK HORSE RIDES AGAIN

2016 – VOTIV

www.facebook.com/RealKuroma

FOTOS DE LA TARDOR

ÀLBUM FAMLIAR

LA MÀGIA DELS DISCOS

o... COM FER-HI JOCS DE MANS

TENDÈNCIES (i no de temporada)

Com cada any, al Pepito li agrada visitar una fira de discos, com posem pel cas, la que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona.

                                                                                              

Com cada any, a aquesta també hi ha anat. I pensa que es fa vell. Paga el peatge per entrar, saluda a alguns coneguts i passa de llarg de les cubetes de “a 1 euro” amb exemplars de la Barbra Streisand i el pobre John Denver al costat de Lo Mas Caliente de la Salsa Latina. De moment, encara pot fer-ho.

Com cada any, s’entreté cercant alguns discos, tots, el contrari del que se’n diuen raros i a vegades en compra algun i tot. El que el sorprèn però, es que n’hi ha que mai, ni tan sols els lluca. Però vet aquí que sempre arriba el dia que, de no veure’l ni per casualitat passa a trobar-se’l, com si es posessin d’acord, cinc o sis vegades. I al mateix preu, és clar.

Això no passa cada any, però si cada vegada més. Remenant per les cubetes, pot veure tal com si s’haguessin equivocat amb el preu al treure l’edició original o com si fos un quadre d’un pintor acabat de morir – un pintor poques vegades se’l valora en vida – com un disc passa de valer, posem pel cas, 30 euros al editar-se ara fa cinc anys, a cotitzar-se per 70 o 80. 

I vell també se’n fa el Pepito.