ÀLBUM FAMILIAR
ADRIÀ PUNTÍ, PROU QUE FA
VIDES QUOTIDIANES
El cantant de Salt va fent concerts al llarg i
ample del país. Va tocant sol, amb amics o amb La Rauten Band. El seu darrer disc, La Clau de Girar el Taller (2015) li fa de coixí. En una entrevista
per a un diari gironí que encara que et registris – obligat per accedir-hi – no
hi entres ni de canto, recalca el seu esperit lliure i que a part de fer de
músic, pintar i escriure, veu cervesa. Ho confessa en la mateixa entrevista: ‘el metge de capçalera em va receptar un litre diari de cervesa. De fet em va dir
que fos sense alcohol, però tant per tant, millor amb alcohol, no?’ Brindo per això!
diumenge, 27 d’agost del 2017
JOIA DE SENTIR-LOS DE NOU
GRIZZLY BEAR – MOURNING SOUND
NOUS REGISTRES
Aquesta setmana han editat el
seu cinquè disc, Painted Ruins. Un àlbum en la línia a la que ens tenen tan ben
acostumades, sense sorpreses ni canvis de registre.
El 4 d’octubre inicien una
gira que els porta a Europa, però com que per aquí, per aquelles dates no hi ha cap festival, per Barcelona passaran de llarg. És així això.
divendres, 25 d’agost del 2017
NO TOT ESTÀ PERDUT
SURFBORT – HIPPIE
VOMIT INHALER
NOUS REGISTRES
Sí, no tot està perdut. Posa
el volum a tota llet i gaudeix d’una bona sotragada punk. La banda de Brooklyn
te previst llançar Bort To Death a
través de Hozac Records, un nou EP
que no inclourà aquest tema que presenten en aquest vídeo on s’ho passen pipa i
es pregunten què cullons és tota aquesta merda.
dijous, 24 d’agost del 2017
QUEENS OF THE STONE AGE
NOUS REGISTRES
Aquest divendres i a través
de Matador, surt Villains, el nou treball dels mascles californians. Mentre,
presenten The Way You Used To Do un
clip que diu Josh Homme és un
homenatge al music Cab Calloway i a
la pel·lícula Hellzapoppin (H.C.Potter
- 1941). Bueno, pues molt bé, pues adiós.
En el clip – sencer, per 90
dies exclusivament a Apple Music
– es pot veure a Homme ballant com
un desesperat. A veure si encara prendrà mal.
dimecres, 23 d’agost del 2017
ELS ALTRES 50
50 ÀLBUMS MOLT BONS DE SHOEGAZE
I QUE NO VAN SER INCLOSOS A LA LLISTA DELS 50 MILLORS ÀLBUMS SHOEGAZE DE
PITCHFORK
D’UN ARTICLE DE
CORTNEY CASSIDY PER A ‘MEDIUM’
GUEST ARTIST
He de reconèixer la
debilitat que pateixo pel shoegaze. Els treballs editats per les bandes d’arreu
del mon que el practiquen des de fa gairebé tres dècades, continuen omplint una
part important del temps que passo escarxofada al sofà escoltant música.
Recupero un article
publicat a la pàgina d’opinió ‘Medium’
per Cortney Cassidy,
dissenyadora i escriptora californiana resident a Nova York, i fan
aferrissada del shoegaze, on fa una interessant dissertació sobre aquest estil
musical que qualifica com un altre subgènere de la música que complau a nois
blancs que gaudeixen de músics blancs i es qüestiona aspectes com la curiosa
presencia femenina, ni que sigui d'un sol membre, en gairebé totes les bandes
coma part d’un determinat so o imatge o la inclusió per excés o defecte de
bandes com My Bloody Valentine, Slowdive
o Blonde Redhead.
La va confeccionar
després de llegir la llista dels millors 50 àlbums de shoegaze publicada per Pitchfork. I aquest en va ser el resultat que transcric literalment:
1. Slowdive — Hide Yer Eyes (a version of the
unreleased I Saw The Sun LP); recorded prior to 1992 release of Souvlaki, England (Reading)
3. Swirlies — They Spent Their Wild Youthful Days in the Glittering
World of the Salons; 1995, U.S. (Boston, MA)
29. Slowdive — Star Rover
(single) 2017, England
(Reading)
