DIUMENGE 1 – O

SUGGERIMENTS POP

UN BON TÀNDEM

SERGE GAINSBOURG – JEAN-CLAUDE VANNIER

AVANÇAMENT – BANDA SONORA

Per fi s’ha completat del tot la restauració de la banda sonora del film de 1969 Les Chemins de Katmandou, composta per Serge Gainsbourg i Jean-Claude Vannier i que ja disposa de data de llançament a través de Finders Keepers. 

Les cintes van ser trobades pel mateix Vannier en una bossa del seu amic Daniel Marechal, després de la seva mort. El film és un obscuríssim producte del catàleg de les pel·licules de viatges, droga, hippisme, amor i recerca espiritual, protagonitzada per Renaud Verley, Jane Birkin, Elsa Martinelli i el mateix Serge Gainsbourg.

Aquí es pot fer la comanda prèvia a la sortida oficial aquest 20 d’octubre.

MELT-BANANA A BCN

PROPERA ACTUACIÓ

Oju! La ja veterana banda de Tokyo estarà tocant el dilluns a la BeGood de Sancho d’Avila. Estem avisades. 

Poques oportunitats tenim d’assistir a sessions com aquesta, pura energia i genialitat per alimentar l’ànima, el cos i tot el que vulguis estimular.

DESAPAREIX HUGH HEFNER

NOTÍCIES – D’ESQUITLLADA – TRASPÀS

Ahir va morir amb 91 anys, el creador i director d’una revista que va estretament lligada a una determinada forma d’entendre la cultura dels seixanta. Dir que aquesta revista va ser una eina més a l’hora d’esgrimir estratègies d’alliberament de la dona, és cert, com ho és dir que també la convertia i consagrava com a producte de consum. Aquesta contradicció va funcionar sucosament bé durant aquella dècada i la següent.

setembre 1970

Marvin Gaye en els concerts After Dark

La revista era – en passat definitiu – un còctel en que la mescla derivada de fotografia ‘artística’ i contingut intel·lectual amb articles de prestigiosos escriptors i periodistes així com les seves famoses entrevistes, perfecta per tenir-la a casa o al despatx i quedar com el més modern del barri.

Escriure una entrada del Play Boy parlant-ne bé, i morir en l’intent, tot és la mateixa cosa.

 

Francis Ford Coppola durant el rodatge d’Apocalypse Now (1979)

LA MÚSICA DE WILLIAM EGGLESTON

NOUS REGISTRES

“Music of wild joy with freedom and bright, vivid colors". Ho diu David Lynch després d’escoltar-lo. William Eggleston, el que alguns entesos consideren el fotògraf més important del segle XX, té previst aquest proper 20 d’octubre, editar, als 77 anys, Musik, el seu debut discogràfic de la mà de Secretly Canadian.

Explica que quan era un crio, a casa seva tenien el típic piano a la sala d’estar, i que ja aleshores se li va disparar la passió per la música, i que mai ha deixat de tocar. Quan va passar la barrera dels quaranta, va flipar al descobrir el Korg 01/W-FD, el teclat que li va obrir les portes a la composició d’improvisades peces que van anar quedant arxivades en 49 disquets i que contenen unes 60 hores de musica.

I aquí comença una nova etapa.

RONNIE WOOD ARTIST

LLIBRES

Des que el guitarrista es va instal·lar a l’Eixample fa quatre anys, que passa algun temps entre nosaltres com un veí més. Ara creu-t’ho. El cas és que li encanten les caramboles i ara n’ha fet una.

Aprofitant que demà donarà amb els seus col·legues de música un concert a l'Estadi Olímpic, ahir a la tarda va presentar el llibre pictòric ‘Ronnie Wood Artist’ al Museu Picasso, acompanyat de la seva senyora i per un veí seu d’escala que no és altre que el director del museu. En el llibre s’hi pot veure per primera vegada totes les seves pintures – que va recuperant del que ha anat dispersant-se i que ara ha de pagar per tornar-les a tenir – que van des del primer portafolis de quan l'escola d'art, fins les obres més actuals.

Un bon souvenir del seu pas per aquí.

Wood amb Emmanuel Guigon, director del museu

(fot Ferran Sendra)

POCA BROMA

THE FALL

SINGLES 1978-2016

DELUXE 7CD BOX SET

REEDICIÓ

Mentre totes esperem amb les calces baixades el nou mannà – llegeixis el nou treball dels My Bloody Valentine –, en un parell de mesos podrem adquirir tots els singles que la banda anglesa ha anat editant en tot el que tenen d’anys en un grapat de discogràfiques: Step Forward, Rough Trade, Beggars Banquet, Permanent, Artful o Cherry Red, i que aquesta darrera s’ha entretingut ha anar confiscant fins fer-se amb tot el lot.  

THE CRAMPS

LIVE AT NAPA STATE MENTAL HOSPITAL

VÍDEO – DOCUMENT

En alguns aspectes, la societat, si més no en aquesta banda de món, ha canviat. Per exemple en el sector de les institucions psiquiàtriques. El que no sé, si per a millor o pitjor.

Era un 13 de juny del 78, en plena etapa punk, encara no havien editat res que la troupe californiana es va plantar a l’hospital mental de la localitat de Napa, a uns 100 km de San Francisco – en aquells dies eren a Nova York, o sigui que la mosca que els va picar havia de ser molt gran – per donar-hi un concert juntament amb The Mutants. Una part, 20 minuts, va ser enregistrada per un equip de Target Video i ha passat a ser un dels documents musicals més autèntic de tots els documents que es fan i es desfan, malgrat la dificultat per veure-hi alguna cosa enfocada. Al seu davant hi hauria prop d’un centenar de pacients, entre infermers, infermeres, personal de neteja i d’altres del propi centre, així com unes poques afortunades seguidores que estaven al corrent de l’esdeveniment.  

The Mutants

The Mutants

No em puc imaginar sortint d’una sessió d’electroshock i sentir la veu de Lux Interior dient “We’re The Cramps, and we’re from New York City, and we drove 3,000 miles to play for you people.” 

The Cramps

The Cramps

Jill Hoffman-Kowal de Target Video, recordava que aquell dia, les bandes van fer pels malalts molt més del que els havien estat fent des del seu ingrés a la institució: “Va ser una cosa bonica. Per aquelles persones va ser alliberador, es van divertir molt, feien veure que cantaven, pujaven a l’escenari, van ser un parell d’hores d’absoluta llibertat. No jutjaven a les bandes i aquestes no els jutjaven a ells”.

Autèntica teràpia alliberadora.

PRIMAVERA A LA TARDOR

TENDÈNCIES

TEMPS DE FLORS

LA GAINSBOURG QUE CANTA

NOUS REGISTRES

Si fos per les fotografies promocionals diria que no és ella. Però el seu inconfusible xiuxiueig la delata. Charlotte Gainsbourg ens entregarà el que és el seu cinquè àlbum – quart d’estudi – de la seva carrera com a cantant, un doble disc que està dedicat i inspirat per la prematura mort el 2013 de la seva germanastra. Es dirà Rest i serà al carrer el proper 17 de novembre.  

LEM 2017

28 de setembre al 28 d’octubre

DIFERENTS ESPAIS – GRÀCIA (BARCELONA)

DINÀMIQUES DE MASSES

La banda anglo-holandesa The Legendary Pink Dots – imperdibles – el talentós Josep Maria Balanyà o Guigou Chenevier amb Les Mutants Maha son alguns dels sucosos avançaments del LEM d’aquest any.

Els de Gràcia Territori Sonor, en la seva eficaç discreció, ho han tornat a fer.

(disseny Quim Díaz)

Josep Maria Balanyà

SEGUDA

TENDÈNCIES

TOTHOM QUE PUGUI, QUE SEGUI

WISH TREE – L’ARBRE DELS DESITJOS

CONCERT YOKO ONO, WASHINGTON AND THE WORLD

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

No tot son privilegis pel fet de viure a Barcelona, i no a Londres o Berlin. Aquest passat diumenge, al pati del Hirshorn Museum de Washington es va fer un acte amb el nom de Concert Yoko Ono, Washington and the World, que es va convertir en un homenatge a Yoko Ono. Van intervenir Kim Gordon –que feia de directora escènica –, Lizzi Bougatsos de Gang Gang Dance i Moor Mother amb els seus paisatges sonors afro-futuristes.

Va obrir l’acte, la veu de Yoko Ono convidant a Imagine Peace. Pensem que la performance formava part de l’obra màxima d’Ono, una sèrie de peces que commemoren el desè aniversari de Wish Tree, l’arbre plantat al Jardí d’Escultures del museu com a regal d’ella l’any 2007. Wish Tree, s’activa com a obra interactiva durant els mesos d’estiu, quan els visitants poden deixar els seus desitjos manuscrits a les branques de l’arbre. Durant aquests deu anys, s’han recollit casi 80.000 d’aquests desitjos que son destinats a formar part de la Torre Imagine Peace of Ono a Islàndia.

A continuació, després de l’obertura protocol·lària, Moor Mother es va endinsar en Grapefruit, el llibre de instruccions per a l’art underground que va fer Ono el 1964. La va seguir, Bougatsos que es va llençar experimentant en temes de la discografia dels 70 com Yes, I’m Witch, Why o Do Not Worry Kyoko, amb la col·laboració del bateria de Fugazi, Brendan Canty i la guitarra de Dana Wachs, dels Vorhees.

Per la seva banda Gordon va recuperar les teories iniciàtiques de Sonic Youth, especialment amb Overtone Piece, també del llibre Grapefruit, fonent-se amb sons arrencats de la seva guitarra i udols i gemecs vocals que van ressonar per tot la ciutat.

L’afortunada premsa local, havia de perdre el món de vista.

Moor Mother

(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

Lizzi Bougatsos

(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

Kim Gordon

(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

SUPORTANT EL QUÈ CALGUI

CONFIDENCE MAN – Better Sit Down Boy

NOUS REGISTRES

Receptat per la meva assessora d’ànims. Aquesta parella, escapats d’algun centre a la vora de Brisbane, suporten tot el pes de la rutina diària amb esperit girl-scout. Del més inspirat d’aquests dos darrers mil·lennis.

EL PAPUS

UNA REVISTA SATIRICA Y NEURASTERICA

RUMIAMENTES I BARRINADES

Va ser una revista que va posar l’humor en uns anys en que si no ens en rèiem de nosaltres mateixes, el drama hauria sigut encara més gros.

Lluitar contra ‘la reserva espiritual de occidente’ podia també ser divertit – i encara, noies, encara. Com deia Emma Goldman, ‘si no puc ballar, no és la meva revolució’.

Aquest proper 20 de setembre farà 40 anys de l’atemptat al setmanari El Papus.

 

TEMPS DE PUNYS ENLAIRE

ÀLBUM FAMILIAR

WARHOL, L'ART MECÀNIC

CaixaForum – BARCELONA

fins al 31 de desembre

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

No se jo la de voltes pel món que deu portar l’obra warholiana. La de museus que porta recorreguts. Penso que s’ha convertit ja en tot un clàssic de les exposicions museístiques. A l’espai de l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’aturen 350 d’aquestes peces fins a finals d’any, amb obres que van des dels seus primers dibuixos fins a les darreres abans no la dinyés l’any 1987 per negligència mèdica, o també la recreació – salvant les distancies – d’algunes peculiars instal·lacions com l’ ‘Exploding Plastic Inevitable’ on actuava la Velvet Underground and Nico.

La mostra, comissariada per José Lebrero, la coordina l’ Andy Warhol Museum de Pittsburgh, el MoMA, el Pompidou i la Tate  i que segons ha explicat Patrick Moore, director del museu de Pittsburgh en la conferència de presentació, la mostra presenta el procés de creació de l’artista, representat en totes les seves diferents etapes.

Cal revisar bé les activitats generades al voltant de l’exposició. Entre el que s’hi pot trobar annexat, hi ha un grapat de conferències com la del dimecres 4 d’octubre, on el factòtum Ignacio Julià entrevistarà, a Victor Bockris un dels seus col·laboradors a la revista Interview als anys 70.

ENS DEIXA GRANT HART

TRASPÀS

No en tenim prou en que Franco hagi ressuscitat que ens assalta la noticia de la mort de Grant Hart, co-fundador i bateria d’Hüsker Dü, la imprescindible banda de Minnesota que va fer les delícies de totes les que la dècada dels 80 no estaven per nyonyeries.

Des dels inicis a finals dels setanta fins abans d’ahir que amb 56 anys va deixar el cos, formava part del petit grapat de músics que mantenen la dignitat del què significa viure la música rock.

Recentment s’ha editat Savage Young Dü – 1979/1982, un tremenda capsa recull de temes inèdits dels primers anys de la formació.

uns jovenets Norton, Hart i Mould

KING CRIMSON ESTIMAT

King Crimson - Sailors’ Tales (1970 – 1972)

Limited Edition 27 Disc Boxed Set

NOUS REGISTRES

És època de reeditar el material oficial publicat i l’inèdit de les grans bandes que en alguns casos, com aquest, son les influències de les músiques presents. És la banda de Londres la que a partir del proper novembre posarà al mercat Sailor’s Tales, un pack del seu treball produït del 1970 al 1972 que comprèn 27 peces, entre elles, els re-masteritzats In The Wake Of Poseidon, Lizard i Islands, a més del directe Earthbound, així com altres enregistraments en directe inèdits de concerts al Regne Unit, Alemanya i els USA, temes en el seu moment considerats secundaris, DVD’s de les gires del 71 i 72, fotografies i notes dels participants. I el que els hi deu quedar encara. Tot per 145 € + despeses d’enviament aquí mateix.

Editaran els concerts de Granollers del novembre de 1973 en el seu proper box-set?

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

D’ESQUITLLADA

Aquests dies i fins diumenge, a l’avinguda de la Catedral, hi ha instal·lada la Setmana del Llibre en Català que promou l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i que aprofita aquest habitual i absurd acaparador mes de setembre per a presentar algunes novetats – d’en Jordi Puntí, Jordi Coca, Maria Guasch, etc – així com d’algun autor mediàtic tipus Paul Auster amb la novel·la 4 3 2 1. L’autor destacat, Jaume Cabré. 

MC5 AL BORN

PER APRETAR A CÒRRER

En diades com la d’aquest cap de setmana, es fan actes socials, amb música. La vigília per exemple, al Born, crec que van tocar gent com la Marina Rossell, Juan Manuel Galeas, José Santiago, un cor de cambra i un d’infantil, etc. i el mateix dilluns, al passeig Lluís Companys, en la festa que s’han apropiat els del ‘momium’, aquest any els hi tocava passar al Guillem Roma i la Camping Band, als Txarango, Jarabe de Palo i fins i tot a Els Pets.

A la tarda els ‘cupaires’ van fer el seu acte també al Born. Em vaig imaginar als d’esquerres a finals dels seixanta, en un altre lloc del món, acompanyats a l’escenari pels MC5 amb les seves incendiaries consignes. Ja sé que és molt imaginar. 

TORNADA AL COLE

ÀLBUM FAMILIAR