SAINT ETIENNE A L’ATAC

8 de novembre

SALA RAZZMATAZZ – BARCELONA 

D'ESQUITLLADA

La banda – podríem dir-ne llegendària, no? – ens visitarà per fi novament en una sala com Déu mana. L’enyorada i genuïna elegància de Sarah Cracknell, amb Bob Stanley i Pete Wiggs al seu costat, tornarà a posar ballaruca a la nit de Barcelona, aquesta vegada a la sala del carrer Almogàvers del pobre barri del Poble Nou. Pobre, referint-me a dissortat.

Molt ha plogut des d’aquell Foxbase Alpha del1991 fins arribar a aquest Home Counties recent. Molt ha plogut, referint-me a que encara som vives.

Dir de passada que la sala sembla que, per uns breus moments però d’agrair, deixarà de costat les festes per a adolescents per fer alguna cosa seriosa. Djous per exemple, Micah P.Hinson en solitari – què li ha passat a la banda? – presentant The Holy Strangers i l’endemà divendres 3, passaran també pel Razz, la que un dia va ser una banda excitant, The Darkness dels germans Justin i Dan Hawkins amb el disc Pinewood Smile. Que duri.

MARIA DEL MAR BONET VISTA PER TONI CATANY

CLAUSTRE DE SANT BONAVENTURA – LLUCMAJOR (ILLES BALEARS)

fins el 28 de gener de 2018

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

No és l’únic que va quedar fascinat per la jove cantant de Palma. Toni Catany, que la seva funció era la de copsar i fixar el màxim d’estímuls que ens envolten, ho va saber fer. Des del passat mes, que sota la producció de la fundació que porta el seu nom, es poden veure algunes proves. A “Maria del Mar Bonet als Ulls de Toni Catany” hi trobarem 180 obres entre objectes que els entrelligaven i sobretot les fotografies que mostren pas a pas la carrera de la cantant.

Cinquanta anys d’amistat donen per molt. Es van conèixer quan la cantant es va afegir als Setze Jutges, i la relació que van desenvolupar va ultrapassar les seves pròpies carreres.

Toni Catany, internacionalment considerat un dels fotògrafs més importants del món, va traspassar l’octubre de 2013 amb 71 anys.

VISCA LA REPÚBLICA!

VIDES QUOTIDIANES

Un cop passada la ressaca, me n’adono més que mai que només per sortir de l’ambient ranci que significava pertanyi, ja val la pena.

Que cadascuna faci el que pugui. La recompensa en el capítol següent.

Vaig a posar més música!

RICHARD HELL & THE VOIDOIDS

CELEBRATE 40TH ANNIVERSARY OF BLANK GENERATION

REEDICIÓ DISCOGRÀFICA

- 40th Anniversary Deluxe Edition Of The Influential Punk Album

- Plus Rare And Unreleased Studio And Live Recordings

Enmig de multitud de reedicions, aquesta destaca especialment. Editat originalment per Sire Records, aquesta nova edició sortirà el 24 de novembre dins de la cosa aquesta del Black Friday/Record Store Day en edició superluxosa versió CD limitada a 5.250 còpies i versió doble vinil també en edició limitada de 4.500 còpies. Inclourà versions alternatives, inèdites, singles, enregistraments en viu com la primera aparició el 1976 dels Voidoids al CBGB. Escrits del propi Hell, extractes dels seus quaderns de notes, fotografies inèdites i una entrevista.

Un clàssic a escoltar.

PERUCHO A LA FILMOTECA

ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM

DOCUMENTAL

Demà dijous a les 5 de la tarda a la Filmoteca, nova ocasió per veure el documental dirigit per Martí Sans dedicat a Oriol Perucho. És mes o menys sabut per tot el personal modern, la seva implicació activa en el que s’anomena underground barceloní, fundant i participant en un bon grapat de bandes. Va morir amb 61 anys el gener del 2016. 

El passe està inclòs dins de les activitats del LEM Festival de Músiques Experimentals. Qui no l’hagi vist encara, ja tarda. 

INSTANT STORIES – WIM WENDERS’POLAROIDS

PHOTOGRAPHERS’ GALLERY – LONDRES

fins l’11 de febrer de 2018 

FOTOGRAFIA

Wenders em fa l’efecte que és d’aquella gent que viu la vida amb els porus oberts com pàmpols. A la Photographers’ Gallery de Londres s’ha inaugurat una exposició de més de dues-centes Polaroids realitzades des de primers dels setanta fins a mitjans dels vuitanta de retrats dels actors i tècnics dels rodatges, d’amics i familiars, i de carrers i paisatges que totes elles formen un viatge literal i metafòric per Europa i els Estats Units.

És una rara ocasió de veure el que va funcionar com un quadern visual segons les seves mateixes paraules. “El funcionament d’una Polaroid no té res a veure amb com o fem ara, quan observem imatges virtuals en una pantalla d’ordinador que podem eliminar o passar a un altre. Produíem un ‘original’, un objecte singular propi, no una copia, ni una impressió, ni una reproducció, una obra irrepetible.”, diu.

Aquesta és una exposició que a part d’exposar unes fotografies Polaroids, planteja una més que interessant reflexió sobre la forma d’entendre-les. 

Heinz, 1973, by Wim Wenders

Photograph: © Wim Wenders

Photograph: © Wim Wenders

Melancholy romanticism - Self-portrait, 1975

Photograph: © Wim Wenders/Courtesy the Wim Wenders Foundation

LA VALENTINA DE GUIDO CREPAX

POP ART  ITALIÀ

D’ESQUITLLADA

La companyia de murals en paper decoratiu amb seu a Milà, Wallpepper, li ret el seu propi homenatge llançant una sèrie de fons on la protagonista és l’heroïna del dibuixant de còmic. “Gràcies a Antonio, Caterina i Giacomo Crepas, vam tenir accés il·limitat a l’arxiu del seu pare”, explica Diego Locatelli, directori fundador de l’empresa. Crepax va traspassar el juliol del 2003 amb 70 anys.

A mitjans dels anys seixanta va aparèixer com a personatge secundari una Valentina Roselli que a poc a poc va anar agafant protagonisme fins acabar creant el seu propi món de fantasia de marcada estètica setentera, farcit de referències polítiques i socials amb les característiques pinzellades eròtiques de l’època.

Forza gli 70’s!

DESITJOS D’UNA RÀPIDA RECUPERACIÓ

NOTÍCIES

Aquesta persona creativa, plena d’energia, lluminosa i que durants molts anys ens ha estat alimentant, en aquests moments li cal tot el nostre suport espiritual. A Genesis P-Orridge aquest estiu passat li van detectar una leucèmia quan va ser hospitalitzat després de mesos de no trobar-se bé i ara li toca passar per un tractament de quimio per tal de mirar de solucionar-ho.

Mitjançant facebook, va fer saber que ahir dilluns li començaven a fer el tractament més agressiu, així com també lamentava informar de la cancel·lació de tota la gira de Psychic TV que havia d’arrencar demà dimecres 25 a Hamburg passant per diverses ciutats europees, havent de quedar-se a Nova York pel tractament. 

Per Barcelona, com que no hi ha cap festival, passava de llarg, es clar.

TRUPA TRUPA

JOLLY NEW SONGS

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Amb aquest disc, Jolly New Songs, es diu que fan un pas endavant, que és cap a on sempre s’ha d’anar sense excuses. La banda de Gdańsk es disputa un lloc en el difícil panorama europeu. Han llançat un impactant vídeo realitzat pel baixista i el bateria, Woitek Juchniewicz i Tomek Pawluczuk del tema Coffin, inclòs en aquest treball que va sortir la passada setmana a través de Blue Tapes i el segell francès Ici D’Ailleurs.

BRUCSTOCK 2018

del 27 a 29 d’octubre

CAN SERRAT

EL BRUC – ANOIA

                      

DINÀMIQUES D’UNS POCS ESCOLLITS

El proper cap de setmana es produirà un dels esdeveniments més curiosos i interessants dels que passen al país. Quan deixes enrere Esparreguera i passes Collbató, en plena ascensió arribes al Bruc, famós, agradi o no, pel xavalet del timbal. Des del 1989 ho és també per la cada vegada més prolífica comunitat noruega. Els hi encanta el lloc – no m’estranya. Doncs just abans d’entrar al poble, a mà dreta hi ha un camí mig amagat que et porta cap a Can Serrat, un espai que de fa anys acull i organitza residencies per artistes becats d’arreu del món.

Com que no en tenen prou amb tot el sarau de personal amunt i avall carregats de pinzells i estris varis, des del 2012 que organitzen el Brucstock, tres dies d’activitats i música al peu de la muntanya de Montserrat on viure una temptativa per entendre alguna cosa.

En aquesta edició en l’apartat musical hi trobarem a Tokyo Twins, Dromedar, J£ru$alem de Noruega, Karpov not Kasparov, Kepler Nor Kopernicus i a Pœtrip de Romania, Truman Chance dels USA i els Eskorbutaires del Bruc, Ominira, Bollywood Igualada i Meandering Tear de l’escena local.

En l’artístic a Tove Elena Nicolaisen, Kaia Hugin, Ingrid Torvund i Krister Kanck de Noruega, Mattias Härenstam de Suecia, l’escocesa Rebecca Cusworth i els australians Dreamcatcher Collective.

Un lloc inspirat i per a perdre’s de debò.

 

imatge d'un dels espais de l’any passat

LE NAUFRAGE DE BIENVENU

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

L’Street Art avança a lo grande. Una nova forma d’expressió s’ha fet lloc definitivament en el camp de l’art des de la perspectiva d’un cert compromís polític i Banksy és encara avui el seu cap visible. Però al llarg dels darrers anys li ha anat apareixent competència, com és el cas dels treballs que fan els francesos Ella & Pitr, especialitzats en obres de mida familiar. 

Son ells qui han realitzat una nova i sorprenent obra, aquesta vegada a la presa de Piney a la Vall de Gier, al Loira. Volen crear consciència sobre l’assumpte dels refugiats, on es veu el mateix refugiat amb una fotografia de la mateixa presa que intenta guanyar, i el títol suggereix el final poc desitjat dels que cerquen una nova llar.

L’obra, immillorable. El missatge, inútil. 

INDEPE'S PSYCH

BEFORE PARTY

HO SENTO, 'WOMEN ONLY'

Bråvalla Festival 2018 - Suècia

DINÀMIQUES DE MASSES

En el país on fa uns anys les dones eren el model d’alliberament sexual a seguir, resulta que els néts d’aquestes els hi han sortit de tot menys persones civilitzades i provoquen fets com que s’organitzi un festival on tindran vetada l’entrada al recinte. Els néts mascles es sobreentén.

En la darrera edició d’aquest juliol passat, la direcció del Bråvalla Festival de la localitat sueca de Norrköping després de les denuncies hagudes per agressions sexuals, esverades com és natural, van acabar anul·lant el que quedava d’ell i van anunciar que no hi hauria un altre edició.

Doncs sí, sembla que s’ho han repensat – han fet una campanya de finançament i han aconseguit més de 50.000€ de més de 3.000 persones – i ara ja és segur que es farà però, exclusivament per a fèmines.

Però els nòrdics no eren l’exemple de societat avançada? Doncs sembla que això, també era un bluf. Està tot molt fatal. 

YEAH YEAH YEAHS, SÍ

FEVER TO TELL REVISITED

NOVA AUDICIÓ

Avui ha sortit oficialment la reedició en no se quantes versions, extres, sobrants, cares B, C i D’s entre un munt de material inèdit. L’original, que va sortir l’any 2003, ens va deixar a totes amb els brackets a la vista. Va ser un dels darrers debuts sonats que va inundar, amb la fotografia del trio de Nova York, les portades de les revistes musicals d’aquells dies. El brillant llançament va anar acompanyat d’un potent i excitant directe que ho va acabar d’arrodonir.

En mig de desmentiments de nous plans per la banda i de trobades per donar algun que altre concert benèfic, ara s’han despenjat anunciant directes seriosos pels USA, a Austin, Los Angeles i Nova York abans d’acabar l’any tot i que Karen O adverteix que està dedicada a temps complert en la seva maternitat.

Hem pogut escoltar algunes d’aquestes inèdites, Shake It o Phone Jam. Ara solten una versió demo de Black Tongue. Més avall un trosset.

FESTIVAL IN-EDIT 2017

del 26 d’octubre al 6 de novembre

CINEMA DOCUMENTAL

L’In-Èdit torna puntual com cada any, per acompanyar-nos amb les castanyes, les de menjar. Hi ha una muntanya d’activitats, però no badem, el leitmotiv continua sent els documentals. I dels 43 que hi ha programats, cadascuna escull els seus depenent del gust, els horaris i els calerons. La línia del festival es manté fidel als ticks de cada any, desafortunats uns més que altres.

A pesar d’això sempre hi ha coses d’interés. Documentals com Faithfull (França, 2017) de Sandrine Bonnaire, Tony Conrad: Completely In The Present (USA, 2016) de Tyler Hubby, Where You’re Meant To Be (UK, 2016) de Paul Fegan i XTC: This Is Pop (UK, 2017) de Roger Perry i Charlie Thomas, seran alguns dels afortunats meus.

I per cert, alguna sap per què www.in-edit.org no està en l’idioma del país? No hi ha manera. Bé, sí que n’hi ha una.

Faithfull 

Tony Conrad: Completely In The Present 

Where You’re Meant To Be 

XTC: This Is Pop

POESIA BROSSA

fins el 25 de febrer

MACBA – BARCELONA

POESIA

No se si encara passa, suposo que sí. Si vas al MACBA a veure l’expo del Brossa, a fora, just davant de la porta d’accés, et trobes una taula amb tres, quatre persones impossible de sortejar de manera que comprens que allà esta passant alguna cosa:

que continuen en VAGA INDEFINIDA.

Reclamen unes condicions de treball dignes en mig d’aquest món feliç i d’aquesta Barcelona tan guai. Això i prou. No es cobra entrada – estan en vaga – sí però que demanen una contribució de suport per a totes elles, ajuda que diposites en un pot. A dins només hi ha les que vigilen que no toquis.

L’exposició, que omple tota la primera planta, consisteix de 1.500 peces de les 60.000 que la Fundació Joan Brossa va cedir al museu el 2011, entre les que hi ha els ses coneguts poemes visuals, cartells, documents, vídeos, tot plegat per entretenir-te una bona estona i oblidar-te amb la seva màgia del món exterior, tan guai.

Teresa Grandas, co-comissaria de l’exposició junt amb Pedro G.Romero, ho resumeix molt bé: ‘L’exposició emfatitza l’encreuament constant de llenguatges i mitjans que utilitzava Brossa en la seva producció poètica’. El seu company també ho explica bé: ‘Brossa permet llegir el present’ i posa d’exemple dos documents visuals, “Barcelona per Brossa” un recorregut que va realitzar el 5 d’octubre del 79 per Barcelona en el context de la Festa de la Lletra on a través de les fotografies de Colita realitza un passeig antituristic i l’altre és “Striptease Català” una performance per el programa de TVE Mirador on Christa Leem es va treient la roba i al final del curt surt Brossa del darrera de la cortina que ha fet de fons i crida “Visca els Paisos Catalans!”. Tot un poema.

MOR EL Sr. MARQUEE i READING

TRASPÀS

Aquest sí que era un emprenedor! Hi ha persones que tot i no tocar cap instrument, son igual d’importants que el propi music. Harold Pendleton n’era una d’aquestes. 

Va traspassar el passat 22 de setembre als 93 anys i deixa per a la història haver fundat el Marquee i el Reading. Res de l’altre món. El club i el festival els va traspassar a finals dels 80.

La companyia que amb la que estava associat, la Entec Sound & Light, ha publicat un tribut a la seva memòria.  

Pendleton amb la seva dona Barbara el 1977

Pendleton amb la mateixa Barbara

CRATE DIGGERS BARCELONA

DINÀMIQUES DE MASSES

Aquest dissabte 28, caldrà anar a Sant Andreu per entendre el fenomen Discogs. Entendre’l en tots els sentits, sobretot de futur. Després de fer-ho a d’altres ciutats del món, organitza una jornada al voltant del col·leccionisme discogràfic aquí a Barcelona, al recinte de l’antiga Fabra i Coats, que ara li diuen Fàbrica de Creació, on hi participaran venedors de discos seleccionats entre els usuaris de la plataforma.

Crate Diggers és ven com un dels més grans aparadors del col·leccionisme musical perquè reuneix a tota la comunitat d’amants del vinil per poder aquell dia compartir la seva passió, venedores i cercadores, col·leccionistes totes.

A descobrir-ho... i rumiar-hi.

Berlin

Kevin Lewandowski (E) i Chad Dahlstrom (D), president i cap d’operacions de Discogs