HOVVDY, LLIÇONS DE CALMA PER AMANSIR L’AMBIENT

NOU REGISTRE

Hi ha discos que fan que la vida deixi de ser en blanc i negre. Hi ha discos que és com si m’injectessin la dosi d’equilibri que no hi ha manera d’aconseguir, perquè sempre em despisto amb la primera mosca que passa. True Love de Hovvdy, és un d’ells.

Charlie Martin i Will Taylor han tornat a fer una obra d’orfebreria pop per deixar de prendre, definitivament, la Valeriana. En aquest disc s’acompanyen de Ben Littlejohn i Andrew Sarlo que l’ha produït (Bon Iver, Big Thief) i enregistrat al seu estudi de Los Angeles. Porten varis singles compartits, el darrer, aquest Blindsided del que Martin dona detalls: ‘Hi havia una enorme Magnòlia a l’altra costat del carrer de la casa on vaig créixer. I una tempesta fent-nos anar amunt i avall. Aquesta cançó està plena de records, d’aquells que et venen de cop. Tenia tanta por però era tan feliç’. Això es diu infantesa.

(fot. Pooneh Ghana)

Sobre l’àlbum en un comunicat han explicat: ‘Aquesta col·lecció de cançons ens sembla un retorn a la forma, escrivint i gravant cançons per a nosaltres i les persones que estimem. Gastar menys energia en pensar com respondrà la gent, ens va alliberar per poder posar tot l’esforç en crear un àlbum honest i sincer que abasti una varietat de paisatges sonors, a la vegada que se senti como una alenada singular’. Ja dic, per deixar la Valeriana. Surt demà, editat per Grand Jury. 

#Hovvdy #TrueLove #GrandJury #NovetatDiscogràfica

UN JAMES BOND DESPRÉS D’UNES QUANTES COMPRES

XXXI FIRA INTERNACIONAL DEL DISC DE BARCELONA

1-2-3 d’octubre – Estació del Nord

DINÀMIQUES DE MASSES

Potser l’estrena de demà 1 d’octubre als cinemes de l’última d’en Bond, farà que les sales comercials que queden, ni que sigui per uns dies, agafin l’alegria d’èpoques passades.

Dimarts es va fer l’estrena mundial de la pel·lícula, la darrera d’un totalment distorsionat James Bond en relació al seu origen cultural pop. Res a dir. Renovar-se o morir. Va ser ‘a lo grande’, al Royal Albert Hall i amb assistència fins i tot de membres de la família reial anglesa. Recordar que el tema estrella de la banda sonora per No Time To Die, ha estat escrit i interpretat per Billie Eilish amb la col·laboració de Johnny Marr entre altres. Aquesta setmana, Hans Zimmer i Marr, han compartit dos nous talls de la banda sonora.

També aquest cap de setmana, es celebra una nova Fira Internacional del Disc de Barcelona a l’espai ja consolidat de l’estació del Nord. Una nova ocasió per afegir alguns discos a la prestatgeria. Ja tenim pla.

#NoTimeToDie #JamesBond #JohnnyMarr #Premiere #FiraInternacionaldelDiscdeBarcelona #EstaciódelNord

NECKBOLT, CONSPIRACIÓ POST-HARDCORE

NOU REGISTRE

‘Laborare est orare’ que pot voler dir alguna cosa així com ‘treballar és resar’ i qui resa, invoca. Per tant, si t’hi dediques, és probable que des de la invocació, les forces de l’univers, conspirin i t’ajudin. Com els hi ha passat a Neckbolt.

Es van formar el 2020, quan el multi-instrumentista Benjamin Krause va desplaçar-se a Austin i va fer pinya amb el cantant James Roo per tirar endavant el seu debut amb Midwestern Drawl. Krause va tocar tot el que feia soroll i Roo es va encarregar de posar-hi les lletres. Pels directes, compten amb gent de l’escena de la ciutat, Bill Indelicato dels Exhalants i Kilyn Massey i Brent Hodge de Power Pyramid. El disc es composa d’onze temes de tralla noise-rock sorgida de influències diverses, entre les que si pot intuir des de Flaming Lips fins a Liars. Comparteixen un primer tema, Jawline, un flux frenètic amb una poderosa base rítmica que pot despertar als més adormits. L’art-cover és del mateix James Roo. L’àlbum surt a primers de novembre via Post-Trash.

#Neckbolt #Post-Trash #MidwesternDrawl #NovetatDiscogràfica #JamesRoo #BenjaminKrause

TORNA LA MÚSICA DE BON ROTLLO DE SAID THE WHALE

NOU REGISTRE

A la veterana banda de Vancouver, Said The Whale, se li apropa el dia del llançament – definitiu – del seu setè àlbum d’estudi. Porten dies compartint singles, i aquest disc serà la continuació de Cascadia, el pre-parada de 2019.

Després de Show Me Everything, Everything She Touches is Gold to Me, 99 To The Moon i Honey Lungs arriba aquest Sweetheart, una cançó que segons Ben Worcester ‘examina el que compartim, i el que és més important, el que no compartim, especialment amb la gent que estimem’.

El disc porta per nom Dandelion del que ell mateix diu: ‘És un títol optimista. La xicoia (‘dent de lleó’) està per a tot arreu. Algunes persones la veuen només com una mala herba, però per a molta altra gent és una flor molt bonica, la seva floració marca l’inici de la primavera. Sense anomenar que una part d’ella es pot menjar i que te propietats medicinals’. Segur que en Josep Pàmies n’està al cas.

L’àlbum es llançarà el 22 d’octubre, via el segell del mateix Tyler Bancroft, Everything Forever.

#SaidTheWhale #Dandelion #EverythingForever #NovetatDiscogràfica

COURTNEY LOVE DE CELEBRACIÓ

PRETTY ON THE INSIDE CHARITY ART EXIBITION

ANIVERSARI

El 1991 hi havia d’haver alguna confluència o alineament de planetes o d’alguna cosa semblant, perquè no només es van editar molts dels clàssics que totes coneixem, Nevermind, Bandwagonesque, etc. sinó perquè també es va editar el brutal Pretty On The Inside de Hole.

L’àlbum es va llançar el 17 de setembre de 1991 i està produït per Kim Gordon i Don Fleming (Gumball). Per commemorar els seus 30 anys recent fets, a Londres s’ha preparat un discret acte, benèfic, per aquest proper cap de setmana, 2 i 3 d’octubre. Acollirà una exhibició d’art, curada per Courtney Love i Kim Gordon, tatuatges i música en viu, pensat per ‘capturar l’energia crua de l’àlbum a través de mitjans audiovisuals amb un grup eclèctic d’artistes de diferents disciplines i orígens’ com Emma Ruth Rundle, Bella Kidman-Cruise, Holly Amber, Mercedes Helnwein, Daisy Parris o Sade English i sets acústics per part de Laura-Mary Carter (Blood Red Shoes) i bandes angleses com Hands Off Gretel i el quintet Los Bitchos.

Love, comenta: ‘Estava furiosa per tocar i no anava a esperar ni un segon més, així que ho faria com estava, amb tota la meva gloriosa imperfecció, jove, esparracada. Això és el que es pot escoltar, emancipació total i res a perdre’.

A la seva vegada, Nicola Mary Wyatt, de Parliament Tattoo, explica: ‘El tatuatge s’ha associat durant molt de temps amb la rebel·lió i va atraure a molts d’aquells que rebutjaven les normes de la societat, pel que participar en aquest acte és un honor. Courtney Love va inspirar a moltes a viure amb autenticitat’. Com és habitual, el tatuatge també ha estat absorbit per la mateixa societat contra la que es volia actuar. Ja no fa cap mena de por i si alguna cosa representa és l’alienació humana. C’est la vie.

#PrettyOnTheInside #CourtneyLove #Hole #30Anniversary #ParliamentTattoo #ArtExibition

FEEDER, ENCARA ALTERNATIUS

A LA VISTA

La banda de Gal·les Feeder, fa 25 anys que en fan de rock alternatiu. La proba està en els deu discos que porten editats des d’aquell fastuós Polythene llançat per la independent Echo el 1997 i que mantenen l’essència del contrari a la moderació del brit-pop.

Tenen a punt una desena de nous potents temes carregats de potents riffs sota el nom de Torpedo. Fa uns dies avançaven el primer single de títol homònim i ara deixen sonar  aquest Magpie del que Grant Nicholas diu: ‘La vaig escriure a casa durant el confinament. Les primeres notes surten d’una idea rollo heavy i dance. Les lletres les vaig escriure en els passetjos que feia a Finsbury Park els mateixos dies’. Nicholas va afegir ‘Parla de la frustració que crec tots sentim i especialment en aquell moment, sobre el futur en general. També aborda l’impacte que tenen les xarxes socials i com poden influir en les opinions, els somnis i el benestar mental de la gent’. Torpedo sortirà via Big Teeth Music a mitjans de març del proper any.

#Feeder #Torpedo #BigTeethMusic #NovetatDiscogràfica #AlternativeRock

EL KOSMICHE DE NOVA EXPRESS

RE-EDICIÓ

Per aquí, quan els homes del temps de la tele 3 anuncien que venen pluges, anul·lem totes les activitats, no fos cas que ens arruguéssim més del compte,...

...si a sobre fa fred, també ho anul·lem per intentar evitar que se’ns gelin les orelles o se’ns glaci el nas i ens caigui a terra. A Suècia, amb un clima mil vegades més capritxós, ho solucionen amb vodka autòcton i música pagana com la de l’àlbum One de Nova Express, publicat el 2001. El disc ha estat durant 20 anys a l’abast només d’uns pocs privilegiats, experts en música psicodèlica del nord d’Europa. Ara, i tal com va predir en aquell moment Torbjörn Abelli dels històrics Träd, Gräs Och Stenar afirmant que ‘aquest àlbum madurarà i serà perfecte en vint anys’, ha sigut re-masteritzat, re-editat i serà posat a l’abast de tothom, a partir de finals d’octubre amb el nom de Twenty One per Rocket Recordings. Després del disc hi va haver una mena de campi qui pugui i els seus membres van seguir funcionant en altres bandes com Klotmystik, Audionom o Josefin Öhrn & The Liberation. Al final, totes tenim el nostre costat nostàlgic i sentimental.

#NovaExpress #TwentyOne #RocketRecordings #NovetatDiscogràfica

VANISHING TWIN, TORNA L’SPACE–AGE–POP

NOU REGISTRE

Parlem d’un altre àlbum que te previst el seu llançament a mitjans d’octubre. Aquest és també dels esperats, el nou de Vanishing Twin, el tercer, editat per Fire Records.

La peculiar banda de Londres li ha posat per nom, el terme japonès Ookii Gekkou, que vol dir alguna cosa així com “gran lluna lluminosa”, amb el que ens tornarem a moure a través dels sinuosos ritmes lounge de les nou cançons amb les que ve equipat l’àlbum. Segons ha explicat la pròpia banda ‘És una espècie de resum de tota la bogeria viscuda l’any passat. Cada cançó és un encanteri que vol sanar i buscar una explicació a l’insòlit i al misteri experimentat al llarg d’aquells mesos’. Han avançat Big Moonlight (Ookii Gekkou), Phase One Million i fa una setmana han penjat The Lift, un tema que embruixa, amb una perfecta base rítmica i l’encantadora veu de Cathy Lucas. També han avançat el recorregut de la seva imminent gira per Europa. Com és habitual, per aquí ni s’apropen.

#VanishingTwin #FireRecords #NovetatDiscogràfica #OokiiGekkou

NICK CAVE, L’ESCULTOR, AL METRO DE NY

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Els passadissos, normalment son l’espai més oblidat del mon. Els de casa o els que connecten les diferents estacions del metro de qualsevol ciutat.

En el cas dels del transport subterrani – no vull dir-li públic, perquè si ho fos, no hauríem de pagar – l’únic interès que tenen, acostuma a ser el de que sigui el més curt possible. En un trosset del de Nova York, l’escultor i performance Nick Cave, ha fet els possibles per a que sigui una mica interessant mentre dura el passeig.

La setmana passada es va presentar la primera de les tres instal·lacions permanents que portarà a terme en mosaic i vídeo. Aquesta es diu Every One, les altres dues, que s’instal·laran a principis d’any, es diuen Each One i Equal All. Every One cobreix casi 300 m2. i fa el corredor que hi ha sota el carrer 42 que connecta les estacions de Times Square i Bryant Park. Amb les altres dues, es pretén arribar fins la de Grand Central.

Estan inspirades en els seus coneguts Soundsuits, els vestits fets amb sisal, cabell humà, botons, filferro, plomes i lluentons. L’autor va dir: ‘A mida que camines i vas passant, es mou amb tu. La idea era que operes de la mateixa manera com la gent es mou pel lloc’. No és per desmerèixer-ho, ni molt menys, però aquests tristos corredors, qualsevol cosa els fa millorar ràpidament.

(totes les imatges cortesia de MTA Arts & Design)

#NickCave #Performance #Art #Instal·lacions #Metro #NewYorkCity’sMetropolitanTransportation #MTA

MEYVERLIN, CONSELL INDIE-POP

NOU REGISTRE

Els ambaixadors del pop Thierry Haliniak (My Raining Stars) i Philippe Lavergne (Les Freluquets), ens sorprenen agradablement amb l’anunci d’una col·laboració que promet.

Amb el nom de Meyverlin i amb la contribució de Gilles Ramey a l’hora de posar-hi lletra, tenen a punt un àlbum de debut amb el nom de Daily Events, que sortirà el proper 15 d’octubre via Brest Too Good To Be True, el segell independent bretó. Ritmes impulsors de bones energies, pulsions trempadores de l’ànim, conseqüència d’unes guitarres i teclats ben acompassats, per tractar temes de valors emocionals més actuals que mai. Comparteixen Archangel, una cançó brillant, amb tots els ingredients necessaris per convertir, tant sí com no, les ombres en llum. L’acompanya un gairebé mono-cromàtic atractiu vídeo d’Amandine Shoe.

#ThierryHaliniak #PhilippLavergne #Meyverlin #GillesRamey #NovetatDiscogràfica #BrestTooGoodToBeTrue 

KIM GORDON i BILL NACE, EN EXPANSIÓ

NOU REGISTRE

L’assumpte de Kim Gordon i Bill Nace no només continua sinó que s’amplia amb la incorporació del membre de Wolf Eyes, Aaron Dilloway.

Es fan dir, òbviament, Body / Dilloway / Head. Tenen preparat el seu “debut” homònim pel 19 de novembre via Three Lobed Recordings. La combinació de les experimentacions de Nace i Dilloway amb les arrels alternatives de Gordon, construeix un resultat que fascina. ‘Una de les coses que més m’agraden de tocar música amb Bill és la llibertat i la sorpresa constants i estimulants’ explica Gordon en un comunicat, i afegeix ‘Fer aquest disc amb Aaron, a qui sempre he admirat, incorpora una altra capa d’alguna cosa desconeguda i una altra forma de control. Aaron va agafar els nostres sons/música com a font i va sortir amb la seva, per dir-ho d’alguna manera, aplacant qualsevol narrativa que existís per entrar en ella i fer alguna cosa diferent al que haguéssim fet amb Body / Head’.

El disc es compon de tres temes. Avancen aquest Goin’ Down. En un comunicat de premsa diuen: ‘Body / Dilloway / Head s’ha de viure com una experiència auditiva desorientadora, com els dies que vivim’. Ni que ho jurin.

Body / Dilloway / Head – il·lustració de Joey Maloinkey

#Body/Dilloway/Head #ThreeLobedRecordings #NovetatDiscogràfica #KimGordon #BillNace #AaronDilloway

PELT, UN DIRECTE RESCATAT

A LA VISTA

Son tota una institució. Porten més de 25 anys d’extraordinari recorregut amb disset àlbums. El proper mes d’octubre, cap a finals, treuen el que farà divuit, Reticence / Resistance. Un àlbum que forma part de la sèrie commemorativa del vintè aniversari de Three Lobed Recordings.

Es va enregistrar durant dues nits del febrer de 2017, al Cafe OTO de Londres. Es poden escoltar dues de les increïbles composicions de la banda originaria de Richmond, de la mà de Patrick Best, Mike Gangloff, Nathan Bowles i Mikel Dimmick. A la paleta musical, violí, harmònium, bols, campanetes. Al llenç, pinzellades des de les que s’obren mons completament aliens a l’absurditat d’aquesta vida. Drons de testimonis folk i psicodèlics que formen xarxes  de mil colors, on anem a parar amb suavitat i confort absolut. Pelt aconsegueixen allò que pot semblar impossible. Es pot comprovar. 

#Pelt #Reticence/Resistance #ThreeLobedRecordings #NovetatDiscogràfica

IMATGES DELS SEX PISTOLS PELS NÚVOLS

EFECTES COL·LATERALS

Dimarts de la setmana passada, tot i que no es va arribar a les 20.000 lliures que s’esperava, se’n van pagar 15.000 per una pel·lícula en 8mm. de l’actuació coneguda com “el concert que va canviar el mon”.

Es tracta del que van donar els Sex Pistols en el Free Trade Hall de Manchester el 1976 i es creu que és l’únic metratge que existeix d’aquell concert. La pel·lícula i els seus drets d’autor, fins ara propietat del col·leccionista Mark Roberts, han canviat de mans a través de la casa de subhastes Omega Auctions.

El concert d’aquell 4 de juny, el van organitzar els Buzzcocks després de veure’ls tocar a Londres. Van assistir unes 40 persones. El que passa, és que entre elles n’hi havia alguns que aquella nit la vida els faria un tomb i amb ells, moltes de nosaltres. Entre les dues nits que van actuar, hi van passar: Ian Curtis, Bernard Sumner, Peter Hook (Joy Division/New Order), Mark E. Smith (The Fall), Howard Devoto, Pete Shelley, Steve Diggle (Buzzcocks/Magazine), Morrissey o el fundador de Factory Records Tony Wilson.

‘L’impacte que va tenir aquells concerts van canviar el curs de la història de la música’ explicava Paul Fairweather d’Omega Auctions. 

Aquest és un fragment de la pel·lícula de 2002 dirigida per Michael Winterbottom, 24 Hour Party People, on s’intenta reproduir aquell moment – Steve Coogan està en el paper de Tony Wilson...

#SexPistols #FreeTradeHall #Manchester #Subhasta #OmegaAuctions

HOT KNIVES, PER CARREGAR PILES

NOU REGISTRE

El disc que Hot Knives va treure a principis d’estiu, se’ns ha colat. Però mai és tard quan la gloria arriba. La plantofada que escenifica el seu disc de debut, ve de lluny.

Es diu Making Love To Make Music To Make Love To i porta tota la força fundacional de les plantofades que van deixar marca des de les poderoses bandes de rock de finals dels seixanta i primers dels setanta. Es van formar a Brooklyn el 2017 i des de 2012 que s’anaven creuant, en diferents bandes i per diferents escenaris. Es trobaven algunes tardes per berenar i llegir junts l’enciclopèdia del psych-blues i hard-rock del període que va del 1965 a 1972. Van treure l’EP Static Bloom el 2018 i ara ve aquest MLTMMTMLT amb una coberta inspirada per Sonic Boom, amb tres dels temes ja editats. Apuja el volum i deixa que et rebentin les orelles. Total, pel que hem d’arribar a escoltar al carrer.

#HotKnives #MakingLoveToMakeMusicToMakeLoveTo #NovetatDiscogràfica

THE KUNDALINI GENIE, ENS TORNEN A TIRAR UN CABLE

A LA VISTA

La kundalini, molt resumidament, és la paraula sànscrita que fa referència a l’energia que tenim totes adormida en el nostre petit recipient. Una energia d’un potencial extraordinari que si l’activem, desapareixen tots els mals de cap. La meditació, els cants, ajuden molt. La música dels escocesos The Kundalini Genie, possiblement també.

Ens tornen a tirar un cable amb el que serà el seu cinquè disc d’estudi, Half In, Half Out. Per aquest àlbum, que sortirà el 12 de novembre, Robbie Wilson, l’ànima de la banda, s’ha fet acompanyar de Jason Houston (guitarra i veu), Melissa Rennie (guitarra, teclats i veu), Louis Martin (guitarra i veu) Lloyd Ledingham (baix i veu) i Grant Robertson (bateria). La masterització ha estat obra de Mark Gardener (Ride) a l’estudi que va co-dissenyar ell mateix, l’OX4 Sound Studio, a Oxford. 

Comparteixen la cançó que dona nom a l’àlbum, una espiral hipnòtica com a element inductor d’una història molt humana: ‘Aquesta cançó va sobre idiotes, de veritat. Aquelles que no son agradables. Les que pensen que son millors que tu, o que son massa genials per tu, o més poderoses. També tracta de quan aquestes mateixes persones, inevitablement, no arriben a la seva pròpia alta opinió i es converteixen en tontes, explicat en poques paraules’ comenta Robbie Wilson. Hem de meditar més.

#TheKundaliniGenie #HalfInHalfOut #RobbieWilson #Novetat Discogràfica #Psicodèlia

MESS ESQUE, FRUCTÍFERES AMISTATS

A LA VISTA

Mess Esque son Mick Turner, guitarra de Dirty Three i la vocalista Helen Franzmann, coneguda pels seus treballs amb el nom de McKizko. Les noves formes de vida i de funcionar, afortunadament, no son obstacle per treballs amb resultats com aquest.

Turner des de Melbourne i Franzmann des de Brisbane, es van conèixer el 2019. Tot i això, van poder trobar la manera per tirar endavant aquest projecte comú. Ni que sigui a altes hores. ‘Mick rebia les meves gravacions a les 2 de la nit, perquè m’aixecava, li donava un cop d’ull, feia clic a enviar i em tornava a ficar al llit’ explica Franzmann. ‘Escoltava a The Slits i X-Ray Spex, dues de les meves bandes favorites de finals dels setanta, però per descomptat que sona molt a Mess Esque’.

Van debutar a principis d’any amb Dream #12. Aquest àlbum homònim serà la seva continuïtat. Surt aquest proper 22 d’octubre a través de Milk! Records, el segell de Courtney Barnett. 

MessEsque #MickTurner # HelenFranzmann, #Milk!Records

TODD RUNDGREN ÉS DELS CONSEQÜENTS

ACTITUDS ESTIMULANTS

Al colossal Todd Rundgren, de 73 anys, li toca, com a molts d’altres abans que a ell, passar pel Saló de la Fama del Rock and Roll, li agradi o no. I és clar, no li agrada.

Per això ja ha fet saber que siusplau, no l’esperin drets a la cerimònia que tindrà lloc a Cleveland el proper 30 d’octubre. Compartirà ingrés amb gent com els Foo Fighters, fet que fa encara més comprensible la seva decisió. En alguna entrevista ha opinat sobre l’estament. A principis d’any a Billboard, va titllar-los d’estafadors. S'entén que la seva relació amb el Saló no ha estat mai massa fluida. Tot i això, han arribat a una mena d’acord i en lloc d’anar-hi, en el concert que farà la mateixa nit a unes hores de distància, els hi dedicarà uns minuts: ‘M'he ofert a fer alguna cosa igualment en viu per a ells des d’on estigui. Aturaré el show i faré un reconeixement al premi i sobretot al meu públic i fans, perquè és per a ells. Ells son els que el volen. No jo. Per part meva seria molt hipòcrita. Soc massa fidel als meus sentiments’ ha explicat a Ultimate Classic Rock. ‘Molts artistes s’ho prenen en serio. El fet que jo no ho faci, no vol dir que els hi vulgui espatllar... M’agradaria que succeís sense mals rotllos. Senzillament m’agradaria que passés i es tanqués el tema’.

No és el primer en dir el que pensa sobre la institució, considerada per bastants una mica carrinclona. Rundgren te prevista la sortida d’un nou àlbum per a finals d’any que es dirà Space Force. El darrer amb material nou va ser White Knight el 2017. No cal recordar, però ho faré molt a gust, el seu pas per Nazz, i l’elaboració d’àlbums referents, posteriorment ja en solitari, com Runt (1970), Something / Anything (1972), o A Wizard, A True Star (1973). Definitivament, ens calen més Todd Rundgren. 

#ToddRundgren #SalódelaFama #SpaceForce #RockandRollHallofFame

ADELINE HOTEL, UNA MICA D’INTROSPECCIÓ

A LA VISTA

La setmana que ve deixem enrere l’estiu i entrem a la tardor. El nou àlbum d’Adeline Hotel, The Cherries Are Speaking, el segon d’aquest any si comptem Good Timing editat el febrer en CD, serà l’eina perfecte per mirar de passar la càlida i groga estació i continuar vives.

Ho farem amb l’indie-folk d’ascendència intimista al que ens te acostumades el cervell de la banda de Brooklyn, Dan Knishkowy. Com acostuma a fer sovint, per cada disc es fa acompanyar d’algunes incorporacions diferents. En aquesta ocasió ha comptat amb Macie Stewart (Ohmme) al violí, David Lackner als instruments de vent i Eric D Johnson (Fruit Bats), Vivian McConell (V.V. Lightbody) i Caitlin Pasko a les harmonies vocals, més l’habitual secció rítmica formada per Andrew Stocker al baix i Sean Mullins a la bateria.

El tema que comparteix i que dona nom a l’àlbum, arrenca amb aires que recorden al Sufjan Stevens més tranquil, per aprofundir en la introspecció definitiva a base d’un violí melancòlic i unes notes de saxo que fan que acabem gronxant-nos de la fràgil cadira del menjador i casi prenguem mal. L’àlbum sortirà el 22 d’octubre via el segell de Nova York, Ruination Records Co. La bonica portada és obra de Maria Gordon.

#AdelinaHotel #DanKnishkowy #TheCherriesAreSpeaking #RuinationRecordsCo. #NovetatDiscogràfica 

DUMMY, RECULLEN LA FÓRMULA MAGISTRAL

A LA VISTA

Uf! Aquest és un dels àlbums de debut que esperem amb candeletes. Després del llançament l’any passat de dos enlluernadors EP’s, aquest 22 d’octubre arribarà Mandatory Enjoyment via Trouble In Mind Records.

És un vinil amb dotze temes del seu particular psych-pop, d’ascendència Stereolab-iana. El grup de Los Angeles Dummy, ha aconseguit el que molts porten anys intentant. La confluència dels estils correctes per així poder arribar al paradigma que va alimentar a bandes com Stereolab o Vanishing Twin. 

Després de Daffodils, ara comparteixen un nou tema, Final Weapon, una cançó de ritme trepidant de la que Emma Maatman comenta que ‘pot semblar alegre, però la lletra és seriosa, te un nivell superficial, tot és brillant i divertit, però aviat les coses passen frenèticament davant teu i passen a ser imatges més pertorbadores’. Vinculats també a formes drone-pop, ens apressen amb elles a examinar ‘la càrrega de la vida moderna, el consumisme, el col·lapse ambiental, l’alienació i altres ansietats aparegudes de viure un moment absurd de la història’. Una fórmula magistral de ritmes hipnòtics i suggestius, sense necessitat de recepta.

#Dummy #MandatoryEnjoyment #TroubleInMindRecords #NovetatDiscogràfica

THE THIRD SOUND, JOCS DE MÀGIA i ENCANTERIS

NOU REGISTRE

L’islandès Hákon Aðalsteinsson no en te prou amb estar a Singapore Sling i a The Brian Jonestown Massacre, que disposa de temps per assumir també les meravelles compositives de The Third Sound.

La banda amb seu a Berlín – declarada a partir d’ara capital de la psicodèlia europea, Londres "ha marxat" – ha tret l’àlbum que fa cinc de la seva carrera. Es diu First Light i els hi ha tornat a editar Fuzz Club Records. Nou cançons que van sortint, una darrera l’altra, del màgic barret de copa, com qui va traient conillets de pel blanc i sedós. Talls com Ghost Of Memphis, set minuts de recorregut per l’estret fil de la vida o Hex, en trànsit per glorioses bandes passades, que tracta sobre com desfer un embruix xungo i que bé podria estar al Murder Ballads de Nick Cave & The Bad Seeds, son com dolces batzegades sanadores. El mateix Aðalsteinsson diu al respecte: ‘Aquest àlbum és definitivament menys fosc que l’anterior, encara que alguns fantasmes continuen aguaitant per allà al darrere’. No ens enganyem, els fantasmes difícilment desapareixen. 

(fot. Elizabeth Creightmore)

#TheThirdSound #FirstLight #FuzzClubRecords #NouRegistre #NovetatDiscogràfica

SCREAMADELICA FA LA TRENTENA

ANIVERSARI

Per dir-ne tres: Loveless de My Bloody Valentine, Nevermind de Nirvana o Leisure de Blur. L’any 1991 hi va haver una collita espectacular d’àlbums que van estipular un abans i un després. Com també Sreamadelica dels Primal Scream.

Fa 30 anyets, les coses eren molt, però que molt diferents a com son ara. L’olla bullia a tutto gas perquè el foc estava encès i no venia ningú a dir-te ni com l’havies d’encendre, ni quan apagar-lo. No cal amoïnar-se. 

foto de quan Gillespie anava sense “americana”

La banda escocesa per commemorar l’aniversari, farà algunes coses. Des de treure aquest divendres 17 de setembre, el corresponent ‘box set’ super-de-luxe i super-car, amb tots els singles en 12”, fins a un doble picture-disc amb Demodelica, un disc de material inèdit que arribarà el 15 d’octubre. Les edicions porten noves notes del conegut periodista Jon Savage. 

portada del NME de 1991 

També han donat algunes dates de cara a l’any que ve, on interpretaran sencer el mític doble àlbum editat per Creation Records. La banda el tocarà, de moment, en el Queen's Park de Glasgow, el Castlefield Bowl de Manchester i l’Alexandra Palace Park de Londres per les que tinguin la pasta i no els importi desplaçar-se ni que et fiquin el pal entre altres coses. Al final, tot son maneres. 

 

on 17th sept, celebrate 30 years of 𝙨𝙘𝙧𝙚𝙖𝙢𝙖𝙙𝙚𝙡𝙞𝙘𝙖 with a new 10lp 12” singles boxset and the album’s first picture disc 👀❤️💛💙

𝙙𝙚𝙢𝙤𝙙𝙚𝙡𝙞𝙘𝙖, a collection of early demos & work-in-progress mixes, will be out 15th oct.

pre-order now: https://t.co/5UNdZGqn6F pic.twitter.com/ZRkp5gpWFg

— Primal Scream (@ScreamOfficial) July 29, 2021

#PrimalScream #Screamadelica #30Anys #Aniversari #Concerts #NovetatDiscogràfica #Reedició