ENTREVISTA i QÜESTIONARI
Groucho Marx va dir “Des del moment en que vaig agafar el llibre, vaig caure al terra
rodolant de riure. Algun dia espero llegir-lo”.
Ens fa especial il·lusió poder contactar amb
Abigail Enrech, impulsora incansable de la llibreria i espai cultural La Llama Store de Barcelona, i que,
potser sense saber-ho, fa de Celestina entre els llibres i els somriures.
Com que la llibreria i totes les activitats
paral·leles que s’hi deriven van sobre rodes, amplien perspectives amb un nou local,
més gran i amb més mals de cap com diuen a la seva web. S’ha fet difícil parlar
amb ella, però després d’uns quants intents, ho aconseguim a través del mail.
TotdePop: Per començar, crida l’atenció la pluralitat
de disciplines de La Llama Store. Va
ser un objectiu inicial o s’ha anat ampliant amb el temps? Sentiu que la base
continua sent la d’una llibreria dedicada a l’humor o ja no ho veieu així?
Abigail Enrech: La base segueix
i continuarà sent sempre l'humor, el que passa és que
l'humor és molt pluridisciplinar, i a vegades de forma
transversal es troba amb altres temàtiques i disciplines que tenen més
protagonisme. Però la base sempre serà l'humor i la contracultura.
TdP: En una entrevista que et va fer l’Alex
Martínez i la Maria Carbó, comentaves que a la tenda entrava gent per fer
regals originals i aprofitant la circumstància, s’acabaven fent un auto-regal. (Tenim
d’exemple el nostre cas particular, vam entrar per comprar un llibre per
regalar i ens vam comprar un llibre dels que casualment recomaneu i amb el que
hem tingut el plaer de descobrir un nou autor). Penses que això, en una tenda
com la teva, passa sovint?
AE: A la nostra ens passa sovint, potser és perquè porto coses que jo
em compraria, que no esperaria només que em regalessin. Així que la
gent en venir a buscar regals també té ganes de comprar-se
coses per a un mateix.
TdP: Sou com un temple en el sentit de que
doneu resguard a qui el necessita. Poseu a disposició de la gent l’espai per
fer les seves cerimònies, en el bon sentit. Amb activitats com La Llama School feu com una mena de
seminaris. Sou conscients de que ompliu un espai paral·lel, i semblant a la
vegada, al religiós?
AE: Bé, no sé si al religiós, però jo sempre he
pensat que la comunitat és important. Les xarxes socials van arribar
per fer comunitat i ens han aïllat de la realitat i ens hem tornat més
solitaris, encara que sembla que estem sempre amb més gent. Crec que el comerç
de proximitat i fer coses culturals per la gent que t'envolta ens retorna a la
realitat i ens rodeja de gent interessant amb la que
fer coses.
TdP: Si entrés un extraterrestre per la porta
de la tenda, què li diries per explicar-li on entra?
AE: ...ha ha ha, no sé. Un coixí de pets.
TdP: Des de El
Mundo Today han publicat un llibre amb el títol de Mejor no bromear con esto. Creus que necessàriament s’ha de fer
broma de tot?
AE: No sé si "s'ha de fer" broma de
tot, però sí que crec que "es pot fer" broma de tot si es
fa bé.
TdP: Veus el festival d’Eurovisió? Si, no... i ens pots dir per què?
AE: No, m'agraden més altres tipus de
música.
TdP: A la botiga, gairebé sempre que hem estat,
hi havia posada molt bona música. Casualitat o interès especial en cuidar-la?
AE: Posem el que ens agrada,
perquè és perquè nosaltres treballem més a gust.
TdP: Recordes quin va ser el primer disc que et
vas comprar?
AE: The
great escape de Blur.
TdP: En els temps que corren, creus que és més
necessari que mai riure’s d’un mateix?
AE: Jo crec que sempre s'ha de riure un d'un
mateix, ajuda a prendre's la vida més relaxadament.
TdP: A aquestes alçades, ens hem de prendre la
política com una broma?
AE: No, la política mai és una broma.
Les decisions polítiques ens afecten de forma directa, per tant com a
ciutadans crec que hem de participar activament en les decisions polítiques i
votar sempre.
Això no vol dir que no s'hagi de fer humor
sobre política. La sàtira és una disciplina fantàstica que permet fer
crítica política i parlar de temes que a vegades són incòmodes i que
d'una altra manera no es podrien exposar públicament.
TdP: Quan sents la paraula humor, què és el
primer que et ve al cap?
AE: No em ve res concret, però sempre em
desperta un somriure d’aprovació.
de podcast...
TdP: No recordo qui, que va definir l’humor com
una forma de comunicació. Que en penses d’aquesta definició en un era en que whatsapps i memes en son una d’eina de comunicació?
AE: Sempre que hi ha un missatge
que envia un emissor, i que té un receptor esperant aquest
missatge, hi ha comunicació. L'humor és una eina que es fa servir per
enviar el missatge, per tant, forma part de la comunicació, però
no sé si diria que és una forma en si mateix. L'humor per
mi, és una eina, que s'aplica en monòlegs, en música, en art, en
escriptura...
TdP: T’aixeques de bon humor o...?
AE: Després de dutxar-me (sí, soc de
dutxar al matí) sí que estic de bon humor.
TdP: Hi ha dones, especialment, que diuen que
s’enamoren d’homes que les fan riure molt. Creus que l’enamorament és cosa de
riure?
AE: Jo crec que una parella que riu crec que té
més possibilitats de ser una parella llarga.
TdP: A quin programa o sèrie estaves enganxada
de petita i a quin n’estàs ara?
AE: Un
dels primers programes que recordo veure de petita, és el Filiprim, i ara mateix estem enganxats a
"Bob's Bruguers"
TdP: El teu menjar favorit de tots els temps?
AE: Pasta
Putanesca feta pel Kike (Kike García, company de fatigues).
TdP: Amb diners, on t’agradaria anar de
vacances?
AE: De
vacances jo el que vull és descansar, així que només que pugui
desconnectar el cap, no m'importa quedar-me a Barcelona.
Més que per diners, si em pogués tele-transportar a un
lloc, m'agradaria veure el Japó. També m'agradaria tornar a
Nova York, perquè em vaig quedar sense veure el MoMA.
Però el que em dona peresa no són els diners de
viatjar, és el desplaçament.
TdP: Què has somniat aquesta darrera nit?
AE: Que
les obres del nou local estaven acabades.
TdP: T’has penedit alguna vegada d’haver estat
sincera? Pots ampliar-ho?
AE: No,
sempre que he estat sincera, és perquè he sentit que havia
de ser sincera. A vegades m'he penedit de no ser-ho al 100% per no ferir a
l'altra persona.
TdP: Un menjar exòtic o rar que t’agradi i que
recomanaries?
AE: Els
caragols a la llauna.
TdP: T’emportes les tovalloles dels hotels?
AE: No
TdP: Què vols ser de gran?
AE: Ja sóc
gran, i estic contenta amb el que sóc.
TdP: Has estat enamorada platònicament i de qui
si es pot saber?
AE: Damon Albarn.
TdP: El lloc més estrany on has dormit?
AE: No sóc
de dormir a llocs estranys.
TdP: Alguna vegada has vist un objecte no
identificat o fenomen estrany?
AE: Soc de
Lleida, la boira fa un filtre molt guapo a la vida en general.
TdP: Si obrim la teva nevera què hi trobarem?
AE: Amanida,
segur.
TdP: Hi ha un avís de bomba al teu edifici i
has de sortir per cames. Què és el primer que agafaries?
AE: Ara a la
meva filla.
TdP: Només pot sonar una cançó al teu
funeral..... T’atreviries ara a dir-ne alguna?
AE: ...Uf. Qualsevol
de Wilco, Jesus per
exemple... tampoc m’importaria Universal
de Blur o The Last goodbye de The
Kills.
TdP: Creiem que vau posar una cubeta amb vinils a la
venda i no va acabar de funcionar. Ho heu de tornar a intentar.
AE: Ho
intentarem, al nou local tindrem més lloc.
TdP: Moltes gràcies pel teu temps i la gran feina
que fas amb el teu company!
A.E: Gràcies
a vosaltres
