FENT EQUILIBRIS

CASPER SKULLS – “KIT-CAT”

NOU REGISTRE

Les coses son molt més fàcils del que ens semblen. Qui no ho vegi clar, que escolti el nou treball de Casper Skulls.

‘La darrera vegada vam fer un disc massa seriós’ diu la vocalista i guitarra Melanie St-Pierre. ‘Però aquest? Senzillament vam decidir fer un disc divertit i sense expectatives. Aquesta premissa va fer que les cançons sortissin encara millors’.

(fot Kyle Ormsby)

A més l’àlbum va venir en un moment de canvis. St-Pierre i la seva parella, Neil Bednis, van ser pares i es van mudar de Toronto a la seva ciutat de naixement, Sudbury. ‘De fet, pensàvem que mai podríem amb les dues coses perquè seria causa del fi de la banda. però no ha sigut així’ no han perdut l’esperit ni les ganes de continuar amb la seva carrera musical, circumstància que ens alegra escoltar, perquè en la majoria dels casos, tenir un fill, equival a perdre el món de vista.

És el seu tercer àlbum, es diu Kit-Cat i els hi ha editat fa 15 dies Next Door Records. El van enregistrar en sis dies a Deadpan Studios convertits en trio, ells dos, més el bateria Fraser McClean, amb la col·laboració de la guitarrista de Lonely Parade, Augusta Veno i el suport tècnic de l’enginyer Matt Weiwel.

Respecte les lletres, exploren els inevitables conflictes familiars, l’esgotament i els dubtes creatius, així com la necessitat del desaferrament tecnològic. En el vídeo que van llançar a la vegada de la sortida del disc corresponent al seu darrer senzill, Numbing Minds, s’inspiren en el caos televisiu: anuncis que fan pena, actuacions en programes que freguen la ridiculesa absoluta o els habituals pallassos-homes del temps, amb resultats divertidament surrealistes. ‘Ens encantaven els vells vídeos de Yo La Tengo’ diu Bednis entre riures ‘Només volíem que fos desenfadat i ben estrany’. L’obra de la portada és un dibuix de la mateixa Melanie St-Pierre.

              

SANG FRESCA

THE MOLOTOVS – “MORE MORE MORE”

NOU REGISTRE – 7”

Els joves anglesos o son a Magalluf fent l’indiu o es posen a fer punk-pop com només ells saben.

Son la nova promesa. Un terceto de Londres, dos germans Issey i Mathew Cartlidge més un bateria que el van canviant. Es fan dir The Molotovs i van desbocats. Recolzats oficialment o no, que més dóna si el que fan t’aporta tota la trempera dels bons temps.

‘Musicalment busquem reflexar la nostra adoració per les bandes new wave i mod dels 70 i 80’ diu Mathew Cartlidge. Acumulen més de 500 concerts de tots nivells, des dels inicials davant dels papas fins als darrers, obrint per The Libertines, els Sex Pistols, o tocant a Wight. Tenen actitud, moltes hores de vol i el cul pelat de recórrer món.

Participar en qualsevol d’aquests directes o acontentar-se veient-los al portàtil fent versions realment ajustades de My Generation, de God Save The Queen, de We’re Alright (Supergrass) o de I Bet That You Look Good On The Dance Floor (Artic Monkeys), fa que el més tonto aposti per ells. Així finalment, a punt d’entrar en capella pel disc de debut, avancen un single en 7” que serà el detonant del que vindrà. En 2 escassos minuts, hi ha tot el necessari per plantar-se allà on vulguin... More More More.

Amb producció de Jason Perry i enregistrat a The Marshall Studio, a la cara A hi trobem aquest revulsiu More More More, punk/power-pop rememorant a The Jam i a la B una versió en viu de Suffragette City de David Bowie, que capten tota l’eufòria juvenil. ‘Es tracta com de viure en una relació passatgera que t’incomoda’ explica Mathew. ‘Omplir el temps bevent i de festa et distreu de l’ensopiment diari... i en el fons en vols més, més, més’. #Em vaig despertar el diumenge / I no sé massa bé que vaig fer per la nit / Però estic segur que va ser una cagada / I si ho recordés, em donaria palpitacions# canta en aquest explosiu single que ens posa les dents llargues.

              

SORTIR DE LA ZONA DE CONFORT

PSYCHIC PIGS – “PSYCHIC PIGS”

A LA VISTA

A vegades, el teu món encara es pot fer més petit. Per sort, la solució és tan senzilla com tirar pel dret i construir-ne un de més gran, més a la mida del moment.

És el que ha fet Brandon Welchez, la meitat del duo de la bonica ciutat de San Diego Crocodiles. Des que van començar, cap allà el 2008, que a poc a poc s’han anat desplaçant de la neo-psicodèlia inicial, cap a ornaments propers al power-pop de tirada punk. Potser Charles Rowell no l’acabava de satisfer el lent però decidit gir? El cas és que Welchez ha preferit muntar-s’ho sol amb un nou projecte que es diu Psychic Pigs.

El debut, de títol homònim, sortirà en un mes via Slovenly Recordings. Després d’enregistrar-lo l’abril de l’any passat a Londres, al llarg de quatre dies i les seves nits amb el productor Jonah Falco (Fucked Up, Career Suicide) que es va cuidar també de picar els bombos i platerets, van tornar a casa seva amb l’objectiu de formar una banda amb cara i ulls que fos capaç de reproduir el so agressiu de l’àlbum, amb membres de Fake Fruits, Surfbort i Choir Boy.

El pla era, o és, re-convertir les melodies a base d’accelerades guitarres i reflexions sobre el llot enganxifós de la nostra societat malalta, en actes de resistència a favor d’un alliberament des de paratges el més apartats possible de les consignes uniformadores. Aconseguir-ho, només depèn, exclusivament, de l’actitud de cadascun de nosaltres. 

              

SENSE BAIXAR DE L'AUTOCAR

DEAN WAREHAM & BAND + BIG SEARCH + GAZELLA

DG. 20 ABRIL’25

SALA UPLOAD – BCN

ASSISTÈNCIES

Citant a un entrenador de futbol del que es deia que per guanyar no li calia ni fer baixar l’equip de l’autocar, és cert que hi ha nits que son especials.

Una d’elles és quan a dalt de l’escenari hi ha un dels músics més estimulant en tots els sentits. Per moltes vegades que l’ex-membre de Galaxie 500, Dean Wareham, vingui a tocar, amb qualsevol excusa o amb qualsevol formació, observar com es mou i com toca, és com veure un lleó engabiat. En algunes entrevistes ha insinuat que no sap quan de temps en actiu li queda. Però la seva cadència elegant, amenaçadora, sempre regnant, pel que no li cal esforçar-se gaire, és i serà ininterrompudament marca de la casa.

Ahir l’ocasió era motivada pel llançament del seu quart àlbum d’estudi, That’s The Price Of Loving Me. Efectivament, les primeres cançons van anar d’això. Personalment vaig trobar que encara els hi treia molt més suc que en el disc: New World Julie, Dear Betty Baby, Yesterday’s Hero, o l’anti-belicista Bourgeois Manqué, van aparèixer en els primers minuts. Després d’Advice etapa Luna i ja en calent, va venir el reguitzell galàctic: Temperature’s Rising, Blue Thunder, Tugboat (primer single del mític trio), 4th of July o Strange, per concloure amb la versió de Ceremony.

Britta Phillips

Matt Popieluch

Roger Brogan

L’acompanyament excel·lent de Matt Popieluch a la guitarra i teclat, Britta Phillips al baix i cors i Roger Brogan (Spectrum) a la bateria, de manera discreta i totalment alineats, van fer que de nou el personal assistent sens posés cara de misteri de fe. Avui fan el seu segon concert al nostre país, a la sala 16 Toneladas de València. 

Van obrir els valencians Gazella i abans de sortir el quarteto protagonista, Big Search – Matt Popieluch, guitarra de Wareham –  va fer un breu set en solitari. Els preliminars van fer també la seva feina.

Gazella

               

LA LLEGENDA CONTINUA

THE LOFT – “EVERYTHING CHANGES, EVERYTHING STAYS THE SAME”

NOU REGISTRE

N’hi ha que s’aventuren a dir que l’indie-pop està experimentant un retorn. Serà cosa de l’astuta intel·ligència postissa? D’una saturació algorítmica?

D’estranya carrera, una banda que va fer molt pel moviment va ser The Loft. Es va formar el 1980 i el seu single de debut Why Does The Rain, llançat el 1984, va ser un dels primers enregistraments de la mítica Creation Records. 

Després, la darrera nit de de la seva primera gira britànica, va ser també la última. Amb la separació van quedar un parell de singles i unes quantes gravacions de programes de ràdio i directes.

Mai hi va haver àlbum oficial. Fins ara, que gairebé 40 anys després, han decidit treure Everything Changes, Everything Stays The Same i per més mèrit, amb la formació original. Malgrat l’inevitable transformació energètica, el disc manté tota l’essència vital del quartet de Londres. Elegants melodies amb el toc just d’arrogància que Peter Astor no ha abandonat mai, ni en l’etapa posterior amb The Weather Prophets i que s’ha assegurat d’estacar. L’àlbum ha sortir fa un mes via Tapete Records. 

                

OBJECTIU: PROVOCAR UN BON ESTAT D’ÀNIM

TOM LARK – “MOONLIGHT HOTEL”

NOU REGISTRE

En aquest moment de grandesa, ple de gent sermonejant ximpleries, la solució passa perquè cadascú faci el que cregui que més li convé i et deixin tranquil.

És el que fa aquest music i productor d’Ōtautahi, a l’altre punta de món. Es diu Shannon Fowler que amb el pseudònim de Tom Lark deixa anar i allibera el seu jo més indie. Però s’ho agafa amb calma. Es va traslladar a Tamaki Makaurau on va publicar un parell d’EP’s homònims la dècada passada i després de passar una temporada a Berlín, s’ha plantat al seu estudi d’Okie Dokie on produeix, escriu i dissenya amb tothom amb qui es troba a gust i relaxat com els joves The Fuzzy Robes o Georgia Lines, per nombrar-ne dos.

Com a Tom Lark va debutar amb Brave Star (Winegum Records – 2023) i fa 15 dies que ha tret la continuació d’aquell encantador àlbum. Es diu Moonlight Hotel, que pràcticament l’ha construït sol, encara que com explica, ha comptat amb un bon suport moral, com el seu amic i bateria de The Sneaks, James Dansey. ‘He trobat una certa pau amb mi mateix i he aprés que m’interessa molt més centrar-me en la meva creació següent sol o amb poca gent’ ha explicat.

Les seves cançons contenen molta ironia, un refugi per acceptar l’actual realitat poc engrescadora per dir-ho suaument. Li agradaria provocar en la gent una reacció: és això el que volem? Ho escenifica amb lletres que parlen de la seva història familiar, eren buscadors d’or, buscant certs paral·lelismes. #Aguantar a les bones i a les males / Junts veiem el millor de tot / He estat allà a dalt dels núvols, però al baixar / No et tornen les trucades / Això és rock & roll per a tu, noia# canta en aquest sexy Rock & Roll Baby. Que no et tornen les trucades?... però si ara ja no truca ni Déu!

             

STEREOLAB ?

STEREOLAB – “INSTANT HOLOGRAMS ON METAL FILM”

A LA VISTA

A vegades el passat representa molt. Tant, que tot el que facis després, sempre sabrà a poc.

Això no és ni bo, ni dolent. Senzillament: és. Parlar d’Stereolab és com parlar d’una vaca sagrada d’aquelles que pasturen per la Índia. Durant la dècada dels 90, ningú podia viure sense ells, sense venerar-los i sense deixar de seguir-los. 

(fot Joe Dilworth)

Des de llavors que a la banda anglo-francesa, com a totes, ens han passat moltes coses. Des de morir-se, com és el cas de Mary Hansen, treballar amb altres projectes per no avorrir-se o preguntar-se quin sentit té el regueton. I tot per què?

Així ara, han fet saber que llançaran un nou àlbum. Tot ell, 13 temes, de material nou. L’esdeveniment serà a finals de maig via Duophonic UHF Disks / Warp Records, 15 anys després de Not Music, el seu darrer àlbum amb material nou fins ara. El 2019, van llançar re-edicions de set dels seus discos d’estudi i també es van re-activar per alguns directes per primera vegada en 9 anys. També va sortir, el 2021 i 2022, un parell de recopilatoris amb material inèdit.

Instant Holograms On Metal Film va ser escrit per Tim Gane i Laetitia Sadier, amb el suport d’Andy Ramsay, Xavi Muñoz i Joe Watson que amb ells en aquest moment, conformen el grup oficial pels directes. Per aquest àlbum tan comptat també amb la col·laboració de diferents musics, entre ells Cooper Crain i Rob Frye de Bitchin Bajas, Holger Zapf de Cavern Of Anti-Matter i del trompetista Ben LaMar Gay.

Abans de que donessin la noticia, van enviar en un format 7” als subscriptors 5 estrelles de Lab Report, la newsletter de la banda, la pista que ara han compartit, aquest Aerial Troubles, acompanyat d’un joc amb algunes pistes sobre aquest nou àlbum que s’apropa. I com dèiem, la pregunta és: Et pourquoi?... i no si val dir: Et pourquoi pas?

              

CONTRA EL C.A.O.S.

ACTIVITY – A THOUSAND YEARS IN ANOTHER WAY

A LA VISTA

Tenen un tarannà que ressona. Temes intimidatoris que ens adverteixen que sí hi ha hagut futur i que malauradament, ja és aquí entre nosaltres. Només cal veure com els xulos de la legión continuen sortint en portades com el momento mas esperado en les processons fonamentalistes. Més patètic impossible.

El quarteto de Brooklyn Activity té a punt el seu tercer disc que si bé ho agafen on ho van deixar amb Spirit In The Room (Western Vinyl – 2023) es sent que han fet un tomb, lleuger, cap a territoris més críptics. Es dirà A Thousand Years In Another Way, que sortirà la primera setmana de juny de nou via Western Vinyl amb producció de Jeff Berner (Psychic TV, Shilpa Ray). 

Després de substituir el bateria Steven Levine, la formació actual queda amb Travis Johnson (Grooms) veu, guitarra, Jess Rees (Russian Baths) a la guitarra, Bri DiGioia al baix i Brian Alvarez (The Pains of Being Pure at Heart, Peel Dream Magazine) a la bateria, que s’hi va afegir una vegada enregistrat l’àlbum.

A la pregunta de com descriuria l’àlbum, Travis Johnson diu: ‘El disc no explica res d’aquests temps que no sapiguem. Senzillament hi forma part, mesclant violència, alineació i mals sons, però també tendresa, en això que es pot dir la vida moderna’ i ho amplia ‘el mal és molt real i es surt amb la seva, però l’amor també és real i encara som a temps’.

Han compartit una primera pista, In Another Way, que tal com explica la banda ‘és una forma d’alliberar l’agressió, la ràbia – allò que hem d’enfocar – davant de lo malament que estan les coses, tant a nivell personal com en conjunt... i de notar que només al tocar aquesta cançó podem recuperar algo de poder’. 

Johnson explica que el vídeo ‘el vam rodar en un local del barri el Film Noir Cinema. El propietari és un cineasta i músic poc conegut, i em va semblar perfecte. A més, una de les meves pel·lícules favorites és Mullholland Drive i em va semblar divertit fer referència a una de les escenes en una picada d’ullet a David Lynch després del seu traspàs’. 

              

...AMB LA MATEIXA PEDRA

LEOPARDO – “SIDE A / SIDE B”

NOU REGISTRE

Suïssa no és només un dels països on tots els patriotes de bon cor amaguen els quartos i es passen el dia menjant fondues de formatge.

També es pot visibilitzar una relativament desconeguda normalitat musical amb bandes com Velvet Two Stripes de Zurich, Magic & Naked de Ginebra o aquests Leopardo originaris de Friburg que han presentat el seu darrer treball. Es diu Side A / Side B gravat a Ritmo Studio, a Leysin per Benoit Gerard, que els hi ha editat fa deu dies Chrüsimüsi Records.

Va començar com un projecte en solitari de Romain Savary i ja porten en actiu set o vuit anys, ara ja en format quintet. Amb aquest nou treball ‘ens hem endinsat en el més profund de nosaltres’ explica Radiana Basso, veu i teclats de la banda que ho amplia ‘Hem volgut connectar amb la nostra terra natal en el temps i espai, d’una forma que ens ajudi a entendre els seus diferents matisos’.

Amb aquest cinquè disc, es continuen preguntant pel sentit de la vida i com gestionar-lo. Basso ho comenta: ‘L’intent de desempallegar-te de certes pre-determinacions socials, monogàmia, treball estable, entreteniment artificial, va de la mà d’un intent d’alliberament sonor en el que ens hem permès, amb una certa fanfarroneria, unir mons diferents amb un so que podríem definir com “garatge-country-psicodèlic” acompanyat de lletres carregades d’ironia’.

Repetition és el darrer senzill de la banda. ‘Ja teníem gravades les primeres cançons de l’àlbum, però no n’estava gaire convençut’ diu Savary sobre aquest tall. ‘Llavors vaig sentir que requeríem de noves cançons. Va ser així com vaig compondre Repetition. Parla de repetir els nostres problemes i addiccions, Cara A, Cara B... una vegada darrere l’altra’. L’home és l’únic animal que ensopega...

Informació addicional cortesia de Maurici Ribera: pels de Barcelona i voltants, aquesta mateixa nit, show a l’associació cultural Meteoro del Poble Sec.