divendres, 28 de juny del 2013

GLASTONBURY 2013

FESTIVAL OF CONTEMPORANY PERFORMING ARTS

Lluny, molt lluny queden les primeres intencions d’aquell festival organitzat el 1970 i que van assistir-hi 1.500 persones al preu d’una lliure l’entrada. Actualment, Glastonbury és com una celebració del què un dia va ser, símbol d’unes circumstàncies totalment alienes al que hi passarà des d’avui i fins diumenge. En qualsevol cas i per aquest cap de setmana, al comptat anglès de Somerset, l’espectacle està més que assegurat.
 
 
 
 
 
 

 

dijous, 27 de juny del 2013

MAN ABOUT THE HOUSE

Sembla ser que els preus per llogar un pis a ciutats com Girona o Barcelona, més o menys es mantenen o fins i tot pugen. I això es deu a l’increment de la demanda d’aquesta opció tenint en compte les altres opcions (o sigui cap). Hi ha cada vegada més gent que es posa a compartir pis, alternativa gens nova. Man About The House abordava el tema de forma magistralment divertida. El seu to costumista, net i polit, lluny de les ximpleries que emeten per a persones amb ben escassa exigència – diguem-ho així – la feia ser, i la continua fent, original. Els protas han passat a la història com un dels prototips londinencs dels anys setanta. Cabells llargs i pentinats, pantalons estampats i acampanats, vestits llargs i algun de curt, tota una estètica imprescindible per a entendre això de les tendències.
 
Produïda per Thames Television, es va emetre per primera vegada entre 1973 i 1976.
A Espanya, ho van fer entre 1978 i 1979.
 
Richard O’Sullivan era Robin Tripp
 
Paula Wilcox és Chrissy Plummer
 
Sally Thomsett és Jo
 
 
la banda de Londres Lush, en una imitació dels personatges de Man Anout The House
 
 

 
 

dimecres, 26 de juny del 2013

SUB POP – SHOE COLLECTION

Està bé que els caps pensants de les discogràfiques, corregeixo, de les grans discogràfiques, es rebreguin el cervell pensant opcions per salvar els trastos. Però això, ultrapassa l’assumpte. Per celebrar el seus 25 anys d’existència, que com en la vida real, els anys no perdonen convertint l’interessant en banal, en col·laboració amb la marca Toms, editen una col·lecció de... sabates. Això sí, cada parell anirà acompanyat d’un codi de descàrrega per baixar-te uns temes de bandes de SubPop com Metz, Pissed Jeans, Shearwater i Mudhoney entre altres i per part del fabricant per cada compra en subministrarà un altre parell a un nen necessitat (no especifica necessitat de què). A la venda a partir de l’1 de juliol a la web de Toms (a part de a la seva exclusiva botiga a Venice – California) i al festival Sub Pop Silver Jubilee de Seattle el 13 del mateix mes.
 
Del grunge hem passat al més llustrós. Actualment el 49% del segell el potineja Time Warner.
 
 
 

dimarts, 25 de juny del 2013

DISCOS GONG TANCA

Des d’aquest cap de setmana que Discos Gong del carrer de Consell de Cent ( i la de Sabadell) liquiden. La ubicació de la botiga en ple “Quadrat d’Or” sumat a la dedicació gairebé exclusiva a formats caducats, la ha configurat com a un altre objectiu fàcil abatut pel canvi de costums de la gran massa. Particularment fa molts anys que no hi poso els peus. L’enfocament comercial del negoci, el trobava massa abocat a l’entreteniment del mercat, com una secció més d’uns grans magatzems. Més que mai, el destí és en mans del vinil.
 
 

dilluns, 24 de juny del 2013

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 26)

CHELSEA LIGHT MOVINGLIP
Direcció: Eva Prinz     

CHELSEA LIGHT MOVING
2013 – MATADOR RECORDS
 



 
 

diumenge, 23 de juny del 2013

FIRA DEL DISC DEL COL•LECCIONISTA DEL DISC, EL CD & EL “K7” DE RUBÍ

29 – 30 DE JUNY
 
Hi ha esdeveniments que s’organitzen de la mateixa manera que una costellada. I ho penso de bon rotllo. Tota aventura que comporti afició a la música i especialment en format vinil, em mereixen tot el meu respecte i suport. Però, és que a vegades, hi posem tan poques ganes. Espero i desitjo que la fira tingui millor aspecte que el cartell o la web dels organitzadors
 
 
 

dissabte, 22 de juny del 2013

DISCOS EDISON'S

Finalment, la històrica botiga de Riera Baixa ha canviat de mans i, sortosament, ho ha fet sota la condició pautada pel seu antic propietari de que no s’instal·lés ni una altra botiga de draps, ni un basar d’alliberament de mòbils, ni tampoc una altra botiga de venda d’animals morts trossejats de les que abunden a pocs metres, sinó que continués el negoci tal com ell el va crear. I de moment ho ha aconseguit. Així doncs, el nou propietari, millor dit, propietària, es diu Beta Cruz, una noia anglesa que viu a Barcelona des de fa uns anys i que n'hi té ganes.
 


fotografíes del seu facebook

 

dijous, 20 de juny del 2013

ROBYN HITCHCOCK & THE VENUS 3

La [2] – BARCELONA
 
19 – 06 – 2013
 
Cansada com una burra, decideixo treure el cap per la sala petita de l’Apolo. Robyn Hitchcock & The Venus 3, prometien una explosiva nit amb la saviesa que només els grans poden despendre. I per si això fos poc, acompanyat del membre de R.E.M. el senyor Peter Buck. L’excusa, com si calgués, la presentació de Love From London, editat fa uns mesos. I deixa’t estar, aquest cop en el lloc adequat. Tot sol, com ho va fer a l’inici i al final en la tanda de bisos, o amb la banda al llarg de tot el concert – amb Scott McCaughey  al baix i Bill Rieflin a la bateria – va mostrar-me tot el poder de la música. Cansament? Quin cansament? I per acabar-ho d’arreglar, versions de I’m Waiting For The Man i Eight Miles High.
 
 
 
 
 
 

dimecres, 19 de juny del 2013

PIERCING BRIGHTNESS

Hi ha artistes que no en tenen prou en fer àlbums i directes que ens fan emocionar, sinó que també destinen la seva brillant creativitat a fer bandes sonores com en el cas de Makoto Kawabata dels Acid Mothers Temple que hi ha posat la música a aquest celebrat film.
 
 
 
Suposo que deu haver alguna persona que sàpiga què està passant amb el cinema al nostre país. Vaja, n’estic del tot segura. Sinó, no s’explica aquesta mena de calma serena després de llegir que la recaptació en taquilla del darrer cap de setmana ha caigut en picat amb només, a nivell d’estat espanyol, 300.000 entrades venudes i que el senyor Javier Fernández, director de Cinesa, ho minimitzi dient que és clar “Era el primer dia d’estiu real després d’una primavera plujosa. La gent tenia ganes d’anar a la platja i la cartellera no oferia estrenes amb potencial comercial”. Sense comentaris. 
 
Mentre en aquest cul de món estem com estem, aquests dies es pot veure a les sales d’Anglaterra aquesta primera pel·lícula de l’artista multidisciplinar Shezad Dawood. Una pel·lícula de ciència-ficció que explica la història de Jiang i Shin un noi i una noia xinesos que aterren amb la seva nau espacial a prop de Preston, enviats amb la missió de recuperar a uns gloriosos 100 agents que van ser enviats a la Terra fa milers d’anys per a estudiar-nos.
 
 
 
 
 

 
 
 

dimarts, 18 de juny del 2013

THE REPLACEMENTS

S’ha anunciat el seu retorn als escenaris després de baixar-ne per darrera vegada fa 22 anys. Al principi, això de les reunions de les bandes després d’anys de no tocar junts, reconec que em costava. Les frases habituals eren: que si no serà el mateix, que si l’espurna i la rebel·lia amb els anys desapareixen, que ho fan només per la pasta, entre d’altres per l’estil. Com passa amb la majoria de coses, amb el temps aprens que no tot es del mateix color i que hi ha músics que ho són tota la vida, perquè és la seva feina, com ho és la d’un pintor a qui no se li qüestiona que pinti als vint, als quaranta o als seixanta anys. 
 
De moment la reaparició de la banda té les dates del Riot Fest de Chicago, Denver i Toronto. Per confirmar queda la formació final que acompanyarà a Paul Westerberg i Tommy Stinson donats els problemes de salut de Slim Dunlap i el retir de Chris Mars dedicat a viure la vida en la companyia tranquil·la de la seva dona i les arts plàstiques.
 

imatge de la darrera actuació de The Replacements al Grant Park de Chicago el 1991
(fotografia Daniel Rangel/Flickr)
 
 
 

diumenge, 16 de juny del 2013

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 25)
 
GOAT
 
7” – Stonegoat / Dreambuilding
 
2013 – ROCKET RECORDINGS
 
 
 

dissabte, 15 de juny del 2013

KIM DEAL DEIXA ELS PIXIES

En un comunicat signat pels tres membres restants, fan saber mitjançant la seva pàgina de Facebook, l’abandó de la banda per part de la baixista. Actualment Deal es troba de gira amb The Breeders en el 20è aniversari de Last Splash (més o menys la vam poder veure al passat Primavera) i de moment no hi ha afegit més llenya a l’assumpte caigut, als nombroses seguidors del grup de Boston, com una puntada de peu als c___.  Aquesta és, textualment, la nota: “We are sad to say that Kim Deal has decided to leave the Pixies. We are very proud to have worked with her on and off over the last 25 years. Despite her decision to move on, we will always consider her a member of the Pixies, and her place will always be here for her. We wish her all the best.”
 
 
 
 

SÓNAR 2013

Festa new-media-art d’ex-alumnes avançats, després de deixar els nens dormint a casa esgotats de la festa del matí a la guarderia Sónarkids.
 
imatge d’ahir (cortesia EFE)
 

CULTURAL CENTRE OF EUROPEAN SPACE TECHNOLOGIES

Fa uns mesos que es va inaugurar aquest espectacular edifici situat a la petitíssima ciutat eslovena de Vitanje – on pertany la família del que va ser el primer teòric de l’espai, en Herman Potocnik Noordung – i que és on s’ha ubicat el Cultural Centre Of European Space Technologies (KSEVT). El disseny i construcció pertanyen als equips Bevk Perovic, Dekleva Gregoric, OFIS and Sadar + Vuga i la inspiració els hi va venir de la primera estació espacial descrita en el llibre del 1929 escrit per Noordung, The Problem Of Space Travel
 
 
(fotografies de Tomaz Gregoric)

 
 
Penso que també hi ha alguna cosa de The Day The Earth Stood Still (a Espanya intel·ligentment traduïda com a Ultimátum A La Tierra). Em pregunto si el conserge saludarà als futurs visitants amb un definitiu Klaatu Barada Nikto?
 
 
  

 
 

dijous, 13 de juny del 2013

SAGRAM – POP EXPLOSION SITAR STYLE / 1969 (WINDMILL)

A finals dels anys seixanta i principis dels setanta, totalment abstret i suspès per la tradició india, el músic escocès Clem Alford va publicar tres àlbums tremendament inspirats en ella i en l’esclat psicodèlic imperant. El primer va ser aquest Sagram (en la carpeta escrit erròniament, doncs hauria de ser Sargam, en hindi les set notes de l’escala musical), després de tornar de la India d’un viatge destinat a perfeccionar la seva tècnica amb el sitar de la mà de Pandit Sachindranath Saha i a partir de la inspiració de Ali Akbar Khan i Ravi Shankar. Acompanyat per la guitarra de Jim Moyes i el tablista Keshav Sathe, Alford aconsegueix el seu propòsit: obrir, expandir i explosionar.
 
Aquest és el primer. El segon, el més popular i valorat, va venir el 1972, sota el nom de Magic Carpet editat per Mushroom i el tercer, Mirror Image, el 1974, els tres àlbums, obres mestres de la fusió de la música tradicional índia, el folk i la psicodèlia.
 
 
 
 
 

dilluns, 10 de juny del 2013

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 24)
 
BOARDS OF CANADAREACH FOR THE DEAD
Direcció: Neil Krug
 
TOMORROW’S HARVEST
2013 – WARP
 
 

 
 

diumenge, 9 de juny del 2013

THALIA ZEDEK & FRANK RUDOW

Nascuda l’any 61 a Washington, aquesta noia, un gran tros de bandes imprescindibles com Live Skull o Come, tocarà avui en una estona a l’Heliogàbal de Gràcia, amb l’acompanyament de Frank Rudow. Una bona ocasió per apropar-se a un dels genis femenins de la música de finals del segle passat.
 
Thalia Zedek
 

divendres, 7 de juny del 2013

JAPANOISE: MUSIC AT THE EDGE OF CIRCULATION

DAVID NOVAK
 
 
"David Novak goes inside the Noise scene and presents an astounding perspective: historically astute, inspired, and completely shell-shocked."Thurston Moore, Sonic Youth

 
 

dijous, 6 de juny del 2013

THE REPLACEMENTS

WE ARE THE REPLACEMENTS

07 DE JUNY – CONCERT HOMENATGE – CASAL JOVE DE LES CORTS

Passa poques vegades que tinguem la possibilitat d’homenatjar a una banda com els Replacements, ja sigui des de dalt de l’escenari o des de baix. La circumstància ha de ser celebrada. The Replacements son una banda indispensable, els seus concerts i els seus àlbums son un full sencer de la història de la música pop. I afegiria que pòster central i tot. La col·lecció de meravellosos elepés que van editar al llarg de la dècada dels vuitanta son per llepar-se els dits i demà, Nueva Vulcano, Beach Beach, Vàlius, Me And The Bees, The Destroyed Room, Elsa Dalton & The Sphinx Meteorites, Las Ruinas, Black Islands, The Missing Leech i tots els que ens hi apropem, podrem assaborir-ho.


 
Nova York – 1988 (Ebet Roberts – Redferns)
 

dimecres, 5 de juny del 2013

THIS IS NOT A LOVE SONG

CRUÏLLA DE CAMINS ENTRE VIDEOCREACIÓ I MÚSICA POP

PALAU DE LA VIRREINA

DEL 22-05 FINS 29-09-2013
 
A l’entrar, en el fulletó que agafo del display lateral, hi llegeixo que el què veuré a continuació, és un recull de la història que hi ha hagut entre la música pop i la videocreació des dels anys seixanta fins l’actualitat, posant èmfasi en els moments en que ambdues expressions es van retroalimentar, sobretot en territoris com l’experimentació i la incorrecció política. En tenia ganes d’alguna cosa així i les expectatives es compleixen sobradament amb l’afegit del pessigolleig que sento cada vegada que he de fer el gest d’obrir les cortinetes que donen pas a les respectives sales. 
 
 
 
Dividit com en dues parts, la primera està més dedicada al videoart i cine experimental amb obres de Yayoi Kusama, Dan Graham o Candice Breitz entre d’altres. La segona, potser no tant interessant però sí igual d’atractiva, correspon a l’etapa videoclip, amb treballs d’alguns dels realitzadors més significatius.
 
Per l’extensió i qualitat de la mostra, cal anar-hi amb temps o fer-ho en varies tongades. Sinó, malament.

 
 
 
  imatges corresponents a l’exposició

 
 
 
Tony Oursler. Sound Digressions in Seven Colors, 2006



 

dimarts, 4 de juny del 2013

THE STONE ROSES: MADE OF STONE

Dijous passat es va estrenar a Manchester la pel·lícula de Shane Meadows The Stone Roses: Made of Stone. Un llargmetratge que va ser retransmès en directe a només dues-centes sales de tot el país. L’estrena es va fer al Victoria Warehouse de la ciutat anglesa i per a l’ocasió es va disposar tot una sèrie de protocols requerits per a ocasions com aquesta. Així no va faltar la catifa vermella o DJs punxant entre altres a The Clash i Oasis. Van assistir tots els membres de la banda, tret del bateria Reni indisposat per un refredat. El guitarrista John Squire, a la pregunta d’un periodista, va confirmar que estaven treballant en nou material, dient “que estarà a punt en uns cinc anys més o menys”. O el que és el mateix: que ens deixin treballar tranquils.
 
 
 
 
Aquí al nostre país, evidentment no arribarà a estrenar-se en sales comercials. Potser un parell de sessions a l’In-Èdit. Ara, quan actuïn com a caps de cartell en un festival, seran la gran notícia i a l’esplanada no s’hi cabrà. Son les incongruències a les que finalment començo a estar acostumada.

 
 
 
Ian Brown
 

John Squire i la seva dona Sophie
 

Mani i la seva dona Imelda
 

 

dilluns, 3 de juny del 2013

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 23)
 
WARM SODABUSY LIZZY
 
SOMEONE FOR YOU
2013 – CASTLE FACE RECORDS
 
 

 
 

diumenge, 2 de juny del 2013

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

Alguna gent que ha deixat el cos al llarg del mes de maig han sigut Jeff Hanneman el dia 2, guitarra i membre fundador de Slayer, l’endemà, Cedric Brooks, saxofonista i flautista jamaicà, en la seva carrera com a músic, va ser membre de The Mystic Revelation Of Rastafari i The Skatalites a part d’altres bandes o treballs en solitari, el 7, l’irlandès Eric Kitteringham, baixista dels Taste de Rory Gallagher, el també baixista, aquest anglès, Ken Whaley, el 8 de maig, integrant de Help Yourself, Ducks Delux o Man, de més a prop, Marià Albero, ho feia el dia 12, va formar part de la “Nova Cançó” i més tard va fer algunes cosetes relacionades amb l’Ona Laietana, formant el 1974 Patatas Fritas amb Manel Joseph o més tard la Rondalla de la Costa, entre altres incursions, Ronnie Splinter, dels Outsiders holandesos, moria a Amsterdam el dia 19, el gran Ray Manzarek, el 20, pianista dels Doors, el dia després, Trevor Bolder, un altre baixista important, component dels Spiders From Mars i d’Uriah Heep, Marshall Lytle, el 25, el famós contrabaixista dels Comets de Bill Haley, l’italià conegut com Little Tony, que va posar el seu granet de sorra en l’escena ye-ye europea amb temes com Cuore Matto, ens deixava el 27 i finalment Harvey’s Marvin Junior, de la banda de R&B Dells, que moria aquest dimecres passat. Tots sants.
 
Jeff Hanneman 1964 - 2013

Cedric Brooks 1943 - 2013

 
Eric Kitteringham (amb Taste, primer per l’esquerra) 1949 - 2013
 
Ken Whaley (amb Man, segon per l’esquerra) 1946 - 2013
 
Marià Albero 1949 - 2013
 
Ronnie Splinter 1948 - 2013
 
Ray Manzarek 1939 - 2013

 Trevor Bolder 1950 - 2013

 Marshall Lytle 1935 - 2013 

Little Tony 1941 - 2013

 Harvey’s Marvin Junior 1936 - 2013