40 YEARS OF SUB-VERSIVE CULTURE
PERFORMANCE
Joe Corré, el fill que va parir la
dissenyadora Vivienne Westwood amb l’ajut de l’agitador cultural Malcolm McLaren, s’ha emprenyat, i el
26 de novembre d’aquest any, el dia que en farà 40 de la sortida del disc dels Pistols, Anarchy In The UK, ha organitzat una foguera pública de tot una
pila de memorabilia punk de la seva
col·lecció particular – ojo – valorada en 5 milions de lliures angleses, en
protesta per la celebració del Punk.London, un esdeveniment que engloba un munt d’actes al llarg de l’any
per commemorar els 40 anys de l’explosió del moviment a la capital anglesa.
Que la mateixa reina, l’ajuntament, museus i
biblioteques londinencs hi donin suport i que fins i tot rebi la consagrada subvenció
de torn, l’ha posat a cent: ‘La reina
donant la seva benedicció a l’aniversari del punk és la cosa més denigrant que
he sentit mai.’ I afegeix: ‘En lloc
d’un moviment per al canvi, el punk s’ha convertit en una merda de peça de
museu.’ I rebla dient que ‘la gent
està adormida i amb l’endormiscament ve la complaença. El més perillós és que
la gent ha deixat de lluitar pel que creuen. Hem d’explotar una vegada més tota
aquesta merda.’
De fet té raó, però si segueix així, li
sortirà una llaga a l’estomac.
Quan no ens fan cas, perquè ens tenen deixats de la mà de déu. I quan ens en fan, perquè ens prenen "allò que és nostre i de ningú més". La qüestió és queixar-se, suposo (Ep! Jo també en faria alguna de grossa si em pogués permetre el luxe de cremar cinc milions de lliures esterlines, però és que no els tinc...). Si aquest senyor té tantes ganes de protestar i de reivindicar l'autèntic esperit punk, l'animo a fer foc també a certa botiga de Kings Road, la mateixa on segons la llegenda es van formar els Sex Pistols, i on ara es venen peces de roba dissenyades per la seva senyora mare a preus de "merda de peça de museu" que farien venir ganes de vomitar al propi Sid Vicious (la qual cosa, per cert, em sembla molt més denigrant que allò que pugui dir una anciana en edat de jubilació que de tant aguantar el pes de la corona sembla patir una migranya crònica). Mentre s'ho pensa, i tenint en compte que el punk és ara mateix un concepte tan obsolet com ho era el dadaïsme fa 40 anys (tots els moviments sorgits més o menys de base s'acaben aburguesant, el problema arriba quan no en neixen de nous, i en aquestes estem des de fa... 40 anys?), jo personalment agrairé que una ciutat com Londres reconegui i documenti una part molt important del seu bagatge cultural d'una manera que les ciutats del meu entorn (lamentablement) mai han fet ni faran.
ResponElimina