EXEMPLE DE CONSTÀNCIA

PIXIES – “THE NIGHT THE ZOMBIES CAME”

A LA VISTA

Diu Black Francis que 'd’una col·lecció de cançons d’un suposat LP, acabes fent-ne una pel·lícula’. Doncs a aquestes alçades de la pel·lícula Pixies Forever 10, se’ns acudeixen tres característiques clares sobre ella.

Una, el reconeixement dels seus cinc primers àlbums (incloent Come On Pilgrim) com de genials. Dos, la seva inesgotable capacitat de treball amb una admirable constància de nous discos, reedicions i les corresponents gires. I tres, el curiós tic d’anar canviant de baixista i sempre amb dona.

Escoltant els avançaments de The Night The Zombies Came, de seguida es pot afegir a la llista, el domini absolut a l’hora de compondre nous temes que ens fan mantenir l’atenció sobre la banda de Boston i obrir la boca d’entusiasme. És la seva desena obra d’estudi i la primera amb la nova baixista, Emma Richardson (Band Of Skulls) que substitueix a la Lenchantin. Amb producció de Tom Dalgety, habitual des de 2015, el disc sortirà a finals d’octubre via la multinacional BMG.

Amb el seu darrer disc, Doggerel (Infectious Music/BMG – 2022) per antiguitat i domini, van deixar clar quí era el rei de la selva. Amb aquest nou disc, es passegen, no brandint les cabelleres, per motius obvis, però sí ensenyant, encara, uns bons ullals.

El disc inclou aquest Chicken, el segon single, del que s’estan dient moltes tonteries, com aquesta: serà la seva manera de dir que s’ha fet vegeterià? que és la pregunta que ens fem quan sentim cantar a Black Francis: ‘A vegades em sento com un pollastre, picant blat de moro. Després em tallen el coll. Ara estic per entendre-ho’. 

La banda va donar un nou concert ahir al Razz de Barcelona per continuar tot l’agost per Europa abans de marxar cap a Austràlia. No deuen parar de prendre Red Bull.