TUCKER ZIMMERMAN – “DANCE OF LOVE”
A LA VISTA
... i
com n’és de bonic arribar a tenir una vida activa fins que el cos et diu, “company, fins aquí hem arribat”.
Reconec
que no estava massa al corrent de la carrera musical del californià Tucker Zimmerman. El 1969, va enregistrar el seu primer àlbum, Ten Songs, amb producció de Tony
Visconti. Més tard David Bowie el va
citar com un dels seus àlbums favorits.
Va
continuar amb alts i baixos fins que el 1985 es va dedicar a escriure i més
endavant va reprendre la música gairebé com algo testimonial. Ara Zimmerman, des d’Stockay-Saint-Georges,
a Bèlgica, on viu i té un estudi, ha anunciat als seus 83 anys, la sortida de Dance Of Love, el seu onzé disc que sortirà
via 4AD a mitjans del mes proper.
L’ha
enregistrat amb els seus col·laboradors habituals Mat Davidson i Zach Burba, la seva companya Marie-Claire (a la portada amb ell) fent alguns cors, més Adrianne
Lenker de Big Thief de qui va
dir que ‘Tucker és un dels millors
compositors de tots els temps’. El 2022, Big Thief es va posar en contacte amb Zimmerman i se’l van emportar de gira, iniciant una idíl·lica i
màgica relació creativa. A principis d’aquest any es van tornar a reunir a
l’estudi Double Infinity que tenen Big Thief a Brooklyn per gravar, produir l’àlbum i fer-li de banda d'acompanyament.
En molts
dels talls les veus de Zimmerman i d'Adrianne Lenker es troben i es fusionen d’una
manera extra-sensorial. Han compartit aquest primer tema, Burial At Sea, una cançó que explica la història d’un missatge
descobert en una vella ampolla, en un relat similar a la pròpia experiència: les
paraules escrites fa temps, tenen el poder de ressonar durant anys, transcendint
temps i llocs.
En paraules de Zimmerman, aquesta és l'atmosfera que va imperar: ‘Després d’anys d’escriure i omplir una caixa amb més de 500 partitures, finalment havia trobat el meu camí, la meva originalitat, la meva veu. M’havia quedat clar que només valia la pena dedicar temps a un tipus de cançó: aquelles que tenien un missatge positiu i una vibració pacífica [...] Només poesia. Paraules a l’orella que potser podrien elevar-nos a tots per sobre de les nostres preocupacions, per intentar fer del món un lloc millor per viure’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada