KILYNN LUNSFORD – “PROMISCUOUS GENES”
NOU REGISTRE
En temps de patètiques auto-censures i revolucions
disfressades de puritanisme, s’agraeixen coses com les que fa Kilynn Lunsford.
Porta dues dècades movent-se
en diferents bandes de Filadelfia i d’allà on es trobi a gust, bandes de post-punk, experimental, noise, com Taiwan Housing
Project o exposant les seves fotos i collages en galeries de tot el món. El
2022 va decidir estrenar-se en solitari i va llançar Custodians Of Human Succession amb el que es va fer un lloc en el punt de mira de tot cristu que està fins el pebrots de que li prenguin el pèl i
li pengin llufes.
Ara acaba d’incorporar-se a l’escena
real amb el seu segon, aquest suggestiu Promiscuous
Genes compost per 15 pistes farcides de disbarats i grapes llançades amb
mala llet a través del segell punk Feel It Records. Els sabotejadors principals
son Lunsford i el seu acèrrim col·laborador
Donald Bruno. Els acompanyen en
la trama Hunter Hartman (guitarra,
teclats), Shawn Kilroy (baix) i Thomas Storck (bateria).
L’àlbum és un festival de no wave, punk desvergonyit, algo d’spoken-word
i primitivisme lasciu pel que Lunsford
es mou com si es trobés en el pútrid i excitant Nova York dels setanta. Obre el
disc Nice Quiet Horror Show amb un riff de guitarra punxegut i ritme tribal
i el tanca amb Saddest Of Dreams com
qui mai ha trencat un plat cantussejar sobre una caixa e ritmes del fracàs
total i absolut d’un home que és incapaç de aixecar el cul del sofà.
Entre mig, estimulants experiments com les extraterrestres versions de Disney Girls dels Beach Boys i de You Never Give Me Your Money dels Beatles o aquest tema que dona nom a l’àlbum del millor de l’avantguarda actual. En un món en que qualsevol dia voldran que ens tornem a posar el morrió, hem d’estar preparats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada