DEIXAR ANAR LLAST

JEFF TWEEDY – “TWILIGHT OVERRIDE”

NOU REGISTRE

No se li pot demanar més a Jeff Tweedy. En banda o en solitari, es troba a l’ull de l’huracà, entenent-ho tant personalment com musicalment parlant.

Preocupat per avançar en tots els sentits, és dels que sempre estarà remogut. ‘Quan decideixes dedicar-te a la creativitat, t’apropes a algo que altres li diuen Déu. Quan això passa, de forma inherent et posiciones contra la destrucció. Estàs del costat de la creativitat i això contribueix en gran part a calmar l’impuls de destruir. La creativitat es menja a la foscor’ va dir Tweedy d’una tirada.

Aquest divendres va llançar el seu cinquè àlbum en solitari, Twilight Override, via dBpm. No és un disc qualsevol. És un triple àlbum amb 30 cançons, de diferents estils i estats d’ànim, ben endreçades, sense que n’hi hagi cap que sobri. ‘Va ser com un buffet lliure, una cistella plena de coses soltes’. El va enregistrar a The Loft, el seu estudi a Chicago, per on van passar el seu amic de sempre James Elkington, Macie Stewart, Lian Kazar i sa germana Sima Cunningham (Finom), així com els seus fills Spencer i Sammy Tweedy.

Es fa impossible destacar una cançó entre tantes. Hi ha balades fosques, d’altres que desborden entusiasme, amb lletres iròniques i de desesperances, com la inquietant Parking Lot, la sorruda No One’s Moving On o aquesta satírica Lou Reed Was My Babysitter que podria signar Jonathan Richman, on canta: #Vull escoltar a l’idiota cantar / Fins que no pugui més / Perquè el rock’nroll ha mort / Però els morts no moren / Els morts no moren#.

Per si encara no ens ha quedat clar, va afegir: ‘Sigui el que sigui que hi ha allà a fora (o aquí dins) posant aquesta desgana en el meu dia, és esgotador. Twilight Override és el meu esforç per contrarestar-lo”. El 12 de febrer serà a Barcelona explicant-ho en persona.