NO HAURIA DE FER FALTA DIR-HO

ALBUMEN – “S/T”

A LA VISTA

El 1959 sortia publicat en el número 58 de la revista Germinabit, un article que va ser el manifest fundacional de la Nova Cançó.

El signava Lluís Serrahima amb el títol de Ens calen cançons d’ara. Ara ens en caldria un altre d’article, aquest amb el títol de Ens calen cançons com aquestes. A finals de setembre, passades les actuacions de festa major, dels festivals de tots colors i dels mercats de música viva, políticament correctes, serà quan ens tornarem a quedar a quadros.

Per animar-nos davant la travessia del desert que ens espera, podem refugiar-nos en les particulars turbulències dels cinc talls que apareixen al disc d’Albumen que sortirà a primers d’octubre via Eiderdown Records. La cosa va sorgir a partir d’un podcast de l’extraordinari i incansable Mike Watt a Watt From Pedro: ‘Intercanviem algunes pistes’ deia. Mesos després, el trompetista experimental de Boston Greg Kelley li va enviar un lot de peces per a gran satisfacció del mític músic dels Minutemen.

Ja a per totes, Kelley va trucar a John Seman de la banda d’avant-fusió Hound Dog Taylor’s Hand, que a la seva vegada va trucar a la resta del grup, Jeffrey Taylor (guitarra), Noel Kennon (violí) i Mark Ostrowski (bateria). 

Retroalimentacions, wah-wah’s i ritmes hipnòtics insistents que fan que tremoli el terra sota els nostres peus. En ocasions, pot recordar els amenaçadors entramats de la Velvet Underground. No hauria de fer falta dir-ho, però ens calen cançons com aquesta.