PAUL COLLINS

Just d'aquí a una setmana i a través d'Alive Records, sortirà publicat el nou treball de l'etern cavaller de l'escena power-pop. L'àlbum ha estat enregistrat a Detroit i com a convidats podem trobar a Wally Palmar de The Romantics o a la meva admirada Nikki Corvette. Collins ha declarat que 'aquest disc connecta a The Nerves, The Breakaways i a The Beat. Aquest disc ho posa tot en comú.' Actualment es troba de gira pels Estats Units, una gira que el tindrà a la carretera com a mínim fins a la tardor. El nom: King Of Power Pop. Of course!

RAB NOAKES - 1972

Després d'editar Do You See The Lights el 1970, que inclou Together Forever popularitzada l'any següent per Lindisfarne - grup amb qui mantindria una intensa relació - el 1972 treu aquest brillant segon treball amb producció de Bob Johnston, reconegut pel seu treball amb Bob Dylan o Leonard Cohen. El disc va avançant a poc a poc, com una sortida de sol, una a una les dotze cançons que formen l'àlbum, de les quals onze son composicions pròpies. Va nèixer a Fife, Escòcia, el 1947 i es va formar al costat de llegendes del folk escocès com Archie Fisher o Barbara Dickson. Encara avui continua fent gires, en solitari o com a duo amb Fraser Speirs. Absolutament deliciós.

BEZ

El que va ser imatge dels Happy Mondays, es troba a l'espera de sentència després de ser acusat d'agressió per Monica Ward, la seva ex-parella. Tot va passar en el seu apartament de Manchester com a conseqüència d'una disputa per la desaparició de la caixa feta en un concert la nit anterior amb la seva banda actual Domino Bones, quan Bez la va acusar de robar-los els diners recaptats. Ella ho va negar i en declaracions a la policia diu que la va agafar pel coll amb les dues mans estrangulant-la. Després d'això, també la va amenaçar de mort. Per la seva banda, Bez afirma haver actuat en legítima defensa. Doncs noi, no sé què dir-te.

CELINE AND NITE WRECKAGE

Així és com es diu el nou grup format per l'ex-integrant de Soft Cell, Dave Ball. Sí, l'altre. El primer treball que veurà la llum serà en format single (suposo que volen dir un vinil de 7", que és com s'ha dit tota la vida). Portarà per nom Popabawa, el seu llançament el 6 de setembre i l'ha produit ni més ni menys que Martin Rushent que ho va fer també amb l'imprescindible Dare! de la Human League. Pretenen un 2011 ple de novetats, grans presentacions i disc. La veritat és que quasi només faltava ell.

RICHIE HAYWARD

Little Feat és una banda sorgida a Hollywood a principis dels setanta que van saber desenvolupar un so barreja dels diferents estils que llavors es practicaven i dels que s'obrien pas. Aquesta particularitat ens va atrapar, a mi i a molts, des del primer moment - els seus tres primers àlbums sense ni una estria desaprofitada, ajuden. I Richard Hayward, a la bateria, era un dels seus membres fundacionals. Va morir dijous en un hospital a prop de Vancouver a causa també de càncer (ahir parlàvem de Chris Dedrick). El grup es va desfer el 1979 després de la mort de Lowell George, que exercia de líder, però el 1987 es van reunir i han estat una banda constant en el circuit de gires americanes. Deixa dona i ...vuit fills. Tenia 64 anys. Apuntaré que Little Feat era, i és, una d'aquelles bandes que sense saber ben bé perquè, han sabut mantenir un bon grapat de seguidors i un cert culte al llarg dels anys. Serà per alguna cosa.

THE CROCODILES - 1980

No és la primera vegada que parlo d'una banda apareguda a l'altra punta de món. L'arxipèlag de New Zealand sempre ha estat un demarcació que ha donat grans i magnífiques bandes de pop. Podríem dir que, en assumptes musicals, la denominació d'origen New Zealand és sinònim de qualitat, gairebé sempre. Aquesta banda n'és un exemple. En gestació des de l'any 1978 a partir de membres de Wide Mouthed Frogs i Spats, és el 1980 el del naixement de The Crocodiles. Aquell mateix any editen els seus dos únics àlbums, aquest Tears i Looking At Ourselves. El single que dóna nom al primer treball, va ser banda sonora obligada aquell estiu australià i a les illes del sud del Pacífic. Cançons brillants i vitals, amb una producció precisa, el converteix en un document de capçalera pels estudiosos de la new wave. Llàstima de la seva curta durada. El grup va ser el trampolí per a la posterior carrera en solitari de Jenny Morris, la veu principal.

CHRIS DEDRICK

Als 19 anys va fundar a New York el grup de referència Free Design. Els mateixos Stereolab, Beck o High Llamas han reconegut la seva influència en els treballs que han publicat. El 2001 es van reunir Chris, Sandy i Bruce Dedrick per editar encara l'extraordinari Cosmic Peekaboo. Aquest passat 6 d'agost, va traspassar a l'edat de 62 anys a causa del maleït càncer. Sobren totes les paraules.

EDWYN COLLINS

Abans d'ahir a la nit, Alex Kapranos i Romeo Stodart de Franz Ferdinand i Magic Numbers respectivament, es van afegir dalt de l'escenari del 100 Club d'Oxford Street al concert que estava oferint el músic d'Edinburgh. Com ja sabreu, Collins està a punt de treure al mercat el que serà el seu darrer treball des de 2005, any en què va patir un vessament cerebral. El 2007 va editar Home Again, àlbum que estava enllestit quan va tenir l'hemorràgia. El nom del nou disc és Losing Sleep i trobarém, a més dels dos anomenats, la participació de Roddy Frame, de membres de The Dums i The Cribs, així com de Johnny Marr. Kapranos va acabar acompanyant-lo en el seu clàssic A Girl Like You.

THE LIBERTINES

El rumor ho ha deixat de ser. La banda de Pete Doherty ha anunciat que donarà un concert d'escalfament a HMV Forum de Londres, previ al seu esperadíssim set al festival de Reading de finals de mes. Les entrades per a aquesta actuació, es poden adquirir mitjançant una sol·licitud a la web del grup, per posteriorment participar en un sorteig. Diuen que és per esquivar als revenedors.

(2002 - primeres imatges promocionals)

BELLE & SEBASTIAN

Bé, què hi farem. Aquest any li toca el torn a ells. Suposo que hauria d'estar contenta i saltar d'alegria com fa molta gent amant del pop. Però no puc. Ho sento. Ni aniré. Se que la meva actitud pot semblar reaccionària, però no accepto aquest tipus de concerts gratuïts on hi acaba anant fins i tot la iaia. No estic d'acord en que una ciutat que la seva única tradició és la de les 'orquestrines de festa major', desvirtuï un concepte com el pop i qui el representa. Hi ha alguna cosa que no encaixa. Per a mi, l'actuació de segons quines bandes en el BAM, els hi representa un abans i un després. Per no dir, l'inici del seu final artístic. Per a què estan els grups subvencionats per l'ajuntament sinó? Amb ells, és suficient.

Aquesta és la llista definitiva del BAM dels c_____s:

(per ordre alfabètic)
Anti-Pop Consortium
Belle & Sebastian
El Guincho
Els Amics de les Arts
Goldfrapp
Hindi Zahra
Hyperpotamus
Maika Makovski
Me and the Bees
Mujeres & Surfing Sirles
Nacho Umbert & La Compañia
Nueva Vulcano
Ok Go
Safanòria Xoca Braind Damage
San Leon
Toundra
Tulsa