PLACA TURCA – BARCELONA POLÍGON DE CREACIÓ

 

 

 

 

 

Espectacular demostració de que si es vol, es pot. Ahir, al costat del polígon industrial de Montsolís en plena Verneda, fora de tota òrbita de tendències avorrides i voltats de naus i edificis industrials, es va fer una mica d’aquella història que en lloc se’n parla mai. En un espai, cedit estranyament per la immobiliària Estilsa S.A. el col·lectiu de la Placa Turca – Barcelona Polígon de Creació, se’l fa seu i per uns pocs dies en disposa per fer-hi coses, exposicions, xerrades i el que calgui. Anit, concert de Sickbrain, Esponja i Grushenka. Les tres bandes van exposar les seves interpretacions del que hauria de ser la veritable escena musical catalana: inspirada, real i contundent. Excitant i encoratjadora iniciativa.

 

 

Sickbrain

 

Esponja

 

 

 

THE CUFF LINKS – TRACY / 1969 (DECCA)

Aquest ha de ser un tros de inspiració per a moltes de les bandes indie-pop actuals a l’hora de treballar i composar els seus àlbums. Hi és tot, vibrant pop amb vents, òrgans, tambourines, cors i uns precisos arranjaments que converteixen aquest disc en una peça destacada del sunshine-pop. Creat com a vaixell insígnia dels compositors i productors Paul Vance i Lee Pockriss, tan sols van treure un àlbum més l’any següent. El 2008, Cherry Red Records va reeditar-lo.

 

 

 

  

 

 

WAITS / CORBIJN ’77 - ‘11

EDITORIAL: SCHIRMMER / MOSEL 

 

Introducció de Jim Jarmusch i del crític musical Robert Christgau

 

 

Sensacional llibre del fotògraf i director de cinema holandès, Anton Corbijn, en aquest cas dedicat a les primeres imatges en blanc i negre que va capturar de Tom Waits a Holanda el 1977, quan Corbijn tenia 22 anys, i del recorregut amb més de dues-centes imatges dels més de 30 captant moments de la vida del músic. A més, inclou tot un ventall de curiositats i fotografies realitzades pel propi Tom Waits, publicades per primera vegada, com un quadern de retalls.

 

Imatges de fa unes setmanes al FOAM d’Amsterdam amb Anton Corbijn el dia de la presentació i signant el llibre

 

 

 

 

 

 

 

PREMIO PRINCIPITO DE ASTURIAS 2012

 

M’estaré fent vella?

Si és així, espero ser-ho d’aquelles que en diuen encantadores. Me n’adono que estic sent més rondinaire de l’habitual i sospito que és per això, encara que la vida, sota el meu prisma segurament equivocat, a vegades m’ho posa fàcil per rondinar. Com un degoteig, de tant en tant, des de les tronades jerarquies de l’aparell estatal, van premiant a persones. I a vegades, aquesta persones son homes o dones de qui esperes alguna cosa, potser una mica d’integritat, des del meu prisma, és clar. I qui espera, desespera. Recordo a alguns dels premiats com Doris Lessing, Woody Allen, Miquel Barceló, Bob Dylan o Leonard Cohen, que van aportar-me aquesta mica de disgust. Aquest any van per Annie Leibovitz. Una veritable llàstima. Si més no, pel meu propi desesper.

 

 

 

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 22)

 

BRAZOS – CHARM

Direcció: Josh Chertoff 

SALTWATER

2013 – DEAD OCEANS

 

www.brazosbrazos.com

 

 

 

PRIMAVERA SOUND 2013

DISSABTE 25

Els dos extrems, Phil Elverum al capdavant de Mount Eerie...

 

... i John Dwyer, de Thee Oh Sees

  

Sam Prekop de The Sea and Cake

 

Cherie Ko de Bored Spies, banda de Singapur

  

Y eso es todo amigos!... com deia Porky a l’acabar l’episodi de dibuixos animats de la Warner Bros. 

 

A falta dels bonus tracks, el xou s’ha acabat. Per què te més d’espectacle d’entreteniment de masses que d’interès real per la música. I sinó que li preguntin al pobre Phil Elverum quan ahir, 15 minuts després de començar el set, l’escenari es va veure literalment col·lapsat fins al final de l’actuació, pel so que venia de l’escenari del costat on començava Adam Green.  

Hem vist com inexorablement tot arriba i el final del Primavera, entès com un fet cultural musical i no com un de merament turístic, també. Tret d’algun fet aïllat, tot està pensat exclusivament per atraure turistes o per a gent que si hi hagués la Feria de Abril, li aniria igual de bé, és clar, sempre que no falti cervesa i algú fent sonar un instrument musical per bellugar els peus, sigui en directe o no. Difícil no pensar en altres esdeveniments, com el de Benicàssim, que també li va arribar l’hora.

 

Al final em quedo pensant el de sempre: que si no compro l’abonament, serà difícil veure algun músic que d’altre manera no el veuré. Queda com la cosa positiva, que si no fos pel festival, gent com Neko Case o Dexys continuaríem veient-los només pel You Tube. Així doncs, tan sols queda afegir l’epitafi. Parafrasejant a Companys:

 

Tornarem a sospirar

Tornarem a sofrir.

Tornarem a comprar l’abonament.

 

Ah! I donar les gràcies a l'organització per suprimir els vals per les begudes. Un detall.

 

 

 

    

Rough Trade o l’ambaixada anglesa al Fòrum

  

speak english... or spanish

  

Nivell

El cafè passa de 1,50 € a 2... i si vols llet, 3,00 €. No apta per aturats

PRIMAVERA SOUND 2013

DIVENDRES 24

 

Kurt Vile, l’home tranquil, i Matthew E. White, la nova esperança blanca, ahir, enfilats als respectius altars.

 

 

PRIMAVERA SOUND 2013

DIJOUS 23

 

L’ensenyament de Neko Case, la sorollosa discreció de Degreaser i l’immortal Bob Mould. Tres dels millors moments d’ahir al Fòrum.

 

 

 

 

PUSSY RIOT EN VAGA DE FAM

Maria Alyokhina, una de les dues noies que resten empresonades, ha anunciat que inicia una vaga de fam com a conseqüència a la negativa a que participes en l’audiència convocada per demanar la seva llibertat condicional. 

 

 

 

De sobres és sabut que com la seva companya, Nadezhda Tolokonnikova, esta complint una condemna de dos anys per vandalisme i actes immorals a la Rússia moderna. A sobre, al llarg dels mesos que porta a la presó ha acumulat ja varies amonestacions per mal comportament. No vull ser negativa, però estava ben convençuda que els gulags eren història.
 
 

 

 

JOE STRUMMER I GRANADA

És l’única ciutat espanyola on no m’importaria viure-hi. És del tot cert que la ciutat posseeix un encanteri i a partir d’aquest dilluns, aquest es veu reforçat per la ubicació d’un racó dedicat a la memòria del guitarrista dels Clash, Joe Strummer. A l’inauguració de l’espai hi van assistir familiars i amics. La seva vídua Lucinda Garland, Jazz i Lola, filles del seu primer matrimoni amb Gaby Slater, una neta, i músics com Pablo Cook, Jem Finer o Richard Dudanski. Entre els salms que van poder escoltar els afortunats assistents, Spanish Bombs o London Calling.

 

Lucinda Garland i una de les filles del músic

(EFE – Miguel Angel Molina)