"DRINK MY BLOOD" ...i NO ET TAQUIS

COSES QUE PASSEN

...i mira que em cauen be les noies del col·lectiu Pussy Riot. Però a això ja no se quin nom posar-li. Obra d’art NO és.

Aquest passat 2 de desembre a través de Friends With Benefits, van treure a subhasta l'obra Drink My Blood, que consistia en una ampolleta de sang de la mediàtica artista conceptual Nadezhda Tolokonnikova, que anava acompanyada del certificat de llibertat que es va emetre, quan la van deixar anar de la presó el 2013. Certificat que anava tacat, també, de sang seva. 

En el pack s’incloïa una cançó inèdita de Pussy Riot, de nom Anthem en NFT (Non-Fungible Tokens), format digital que han utilitzat ja altres vegades, com amb Virgin Mary, Please Become A Feminist també de Tolokonnikova, venut per 40 ETH (uns 150.000€) una mena de criptomòneda inventada per un canadenc de parents russos. El certificat físic, encara que tècnicament és part de l’obra d’art, romandrà amb l’artista per raons legals. Això sí, pels perdedors, hi va haver, una versió digital de consolació, del flascó de sang. Perquè no plorin.

Aquesta darrera fira – per dir-li d’alguna manera – d’Art Basel, l’artista armènia Narine Arakelian, va subhastar un òvul seu. Va dir que esperava que el comprador el fes servir per a tenir un fill.

El final s’apropa.

Nadya Tolokonnikovan el 2019 a Moscou

PUSSY RIOT DJ SET

RAZZCLUB

DISSABTE 18 DE NOVEMBRE – 1.00 de la nit

D’ESQUITLLADA

L’activista-performance Nadezhda Andréyevna Tolokónnikova, membre del col·lectiu de les Pussy Riot, fa una parada a la que un dia va ser mítica sala, el Razzmatazz del gentrificat barri del Poble Nou per posar música enllaunada.

Lluny queda aquella acció del 2012 que la va fer internacionalment popular, quan amb altres companyes va assaltar una catedral de Moscou i es van posar a cantar, saltar i rascar les guitarres despotricant del Putin i la mare que el va parir a ell i als seus adeptes, enmig de l’esglai del personal que pregava perquè Déu li solucioni els problemes.

I així, mentre el món continua igual com sempre, Vladimir Putin – Trump – i  Nadya Toloknó van fent calerons, també com sempre. I al final, és que tothom fa el que pot.

DISMALAND

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

 

 

 

 

Pel que es pot intuir veient les fotografies i com no podia ser d’altre manera, hi ha molta mala llet. O sigui que no és apta per a persones domesticades criades en la societat del benestar o convençudes de que tot va bé i els dolents sempre són els altres. 

 

 

 

 

L’artista angles Banksy ha inaugurat la seva darrera obra, a mode de parc temàtic, i li ha posat de nom Dismaland en honor a un famós i carrincló parc. La instal·lació omple els 10.000 m2. que un dia van ser Tropicana, un parc aquàtic que diu que hi havia estat algunes vegades quan era un nap-buf i que estava abandonat des de feia 15 anys a Somerset, al sud-est d’Anglaterra.

                                                      

 

 

 

 

A part dels seus grafitis, si poden veure obres d’altres 56 artistes com Mike Ross, Dietrich Wegner, Jimmy Cauty o com el més aviat repel·lent Damien Hirst. Els divendres s’hi programaran alguns concerts amb personal com Sleaford Mods, Pussy Riot o Massive Attack, a part de bandes locals. 

 

 

 

 

Tot per 3 lliures (els anglesos són llestos i no tenen l’euro), crispetes i cotó fluix de sucre apart.

 

De temps fins el 27 de setembre.

 

 

 

NADEZHDA ‘NADJA’ TOLOKÓNNIKOVA i MARÍA ‘MASHA’ ALIÓJINA

QÜESTIONS COL·LATERALS

 

Amb la tonteria, ho han aconseguit. Però en realitat què són? Un grup de música? Un col·lectiu polític? Un grup d’amigues que es troben per berenar i decidir quina en farem ara? El què està clar és que esgarrapant unes guitarres i fent uns quants xiscles es poden fer meravelles, passar-t’ho bé i a sobre ser portada de les revistes de tendències.

 

 

 

portada i reportatge interior de 16 pàgines en el número de primavera/estiu de

POP Magazine fotografiades per Juergen Teller

 

 

 

PUSSY RIOT: UNA PLEGARIA PUNK

SHOW TRIAL: THE STORY OF PUSSY RIOT

 

CINEMA

 

 

 

Aquest divendres es va estrenar la producció anglo-russa en format documental d’aquestes noies russes i entremaliades, clar exemple d’unes candidates a desfilar amb tota seguretat cap a les calderes d’en Pere Botero, igual que les que aquests dies clamen contra la nova santa llei de l’abortament que el perpetu govern inquisidor espanyol vol engaltar contra totes nosaltres, com si no ens haguéssim mogut del segle XVI o XVII. 

 

El documental, manté l’interès al llarg de tot el seu metratge i és d’una factura excel·lent, aporta a més, la visió de que el què passa a Rússia és molt similar al què pot passar a qualsevol país d’Europa i deixa clar que amb unes poques idees i ganes d’anar per feina es pot posar en evidència la putrefacció de determinades persones i els seus mitjans d’actuació. 

 

Per cert, mentre sumava les 12 persones que érem a la sala, em preguntava si perquè un documental funcioni a la ciutat dels hotels només pot ser projectant-se al Festival In-Edit. Tindrà alguna cosa a veure el fet que tinguis que fer equilibris per encaixar l’horari i/o el dia o que la sala no faci festa ‘por descanso del personal’ com Zum Zeig, una de les dues sales que la passen? O simplement, és el de sempre? 

 

anit al cinema Girona

 

 

durant el concert organitzat dimecres passat a Nova York per AI amb el nom de “Bringing Human Rights Home”

 

 

LES PUSSY RIOT JA SÓN AL CARRER

DINÀMIQUES DE MASSES

 

I que bona persona que és en Vladimir Putin. S’apropa el mes de febrer i amb ell les olimpíades de la ciutat russa de Sotxi. I és clar, tot i el fred que fum, el cor se li estova.

 

Les dues preses polítiques més populars dels darrers temps, les Pussy Riot María Aliójina i Nadezhda Tolokónnikova, finalment han sortit en llibertat en aplicació d’una amnistia, dos anys després del seu ingrés a la presó i la veritat és que, a les fotos fetes a la seva sortida, es mostren amb un somriure gens amenaçador, ben difícil de desxifrar.

 

Continuaran amb la lluita o es retiraran a escriure un best seller i a viure que son dos dies? Em decanto – i desitjo equivocar-me – per la segona de les dues opcions.

 

 

SIDERAL, MUSES I PUSSY RIOTS

LLIBRES

 

El d’Aleix Vergés, necessari, el de Conrad Roset, obligat i el de les Pussy Riot, esperat. El primer, escrit per Héctor Castells, exposa la successió de fets que al llarg de la dècada dels 90 van convertir a aquest inquiet noi en un referent. El segon, un cuidat recull de l’obra d’aquest polifacètic artista, en edició limitada de 1000 exemplars i que avui a dos quarts de set estarà presentant a la llibreria Loring Art de Barcelona. 

 

 

 

 

 

I el tercer, esperat per la volada mediàtica de l’assumpte, cançons, poemes, declaracions i aportacions varies de gent com Yoko Ono, Bianca Jagger o Peaches. La recaptació de les vendes, destinada a despeses relacionades en la defensa del col·lectiu, que vist el panorama, va per llarg. 

 

Caldrà gastar en prestatgeries.

 

 

 

PUSSY RIOT EN VAGA DE FAM

Maria Alyokhina, una de les dues noies que resten empresonades, ha anunciat que inicia una vaga de fam com a conseqüència a la negativa a que participes en l’audiència convocada per demanar la seva llibertat condicional. 

 

 

 

De sobres és sabut que com la seva companya, Nadezhda Tolokonnikova, esta complint una condemna de dos anys per vandalisme i actes immorals a la Rússia moderna. A sobre, al llarg dels mesos que porta a la presó ha acumulat ja varies amonestacions per mal comportament. No vull ser negativa, però estava ben convençuda que els gulags eren història.
 
 

 

 

FREE PUSSY RIOT

Concert solidari organitzat per la revista Shook Down a benefici de les campanyes pels drets humans, d’algunes persones, d’ AMNESTY INTERNATIONAL.

Em pregunto si algú no hauria de recordar-los a aquesta OSG, allò de “renovar-se o morir”.
 

 

L’ESTIU DE LES PUSSY RIOT

Dos anys de presó per a les components de la banda.

Actes de protesta arreu del món, declaracions més o menys encertades, sentències, detencions, mullader, ... 

Qui diu que el pop no manté la seva faceta reivindicativa? Des de les protestes del “Free Tibet” que no veia res igual.

Divertit. Molt divertit.

Chloe Sevigny i Johanna Fateman de Le Tigre en un acte a l’Ace Hotel de Nova York el dijous a la nit a favor del seu alliberament.

PUSSY RIOT

Detingudes per cantar en una església, amb lletres irreverents, vestides irreverentment, contra una institució, l’ortodoxa, que dona suport a Putin. Quant temps porta aquest home fent i desfent al seu gust? Amnistia Internacional i noms propis del món del pop ja s’han involucrat en la seva llibertat.

Sovint, Rússia em recorda a Espanya un cop mort en Paquito. Les protestes coloristes, les barroeres detencions, etc. i aviat sorgeix l’escàndol.

Aquestes noies “sí passaran”, però a la història de la transició russa.

Nadezhda Tolokonnikova amb una curiosa samarreta