EDWYN COLLINS

[La 2] – BARCELONA

 

24 – 03 – 2013

 

Retrobament amb un dels grans del pop. L’ambient era una barreja d’expectació i familiaritat, com quan, per Nadal, espero l’arribada de l’oncle hippie que viu a Amsterdam i no sé mai amb que em sorprendrà. Està girant presentant el seu nou disc Understated, acompanyat de James Walbourne a la guitarra acústica i elèctrica i Carwyn Ellis – que va fer també de teloner – als teclats i guitarra acústica a part de incorporar les segones veus. Va barrejar clàssics de la seva etapa Orange Juice com Blue Boy, Falling And Laughing o la que per a mi és el veritable himne Rip It Up amb d’altres de la segona etapa tot sol, pre i post afectació com Home Again, It Dawns On Me, Losing Sleep, A Girl Like You – somnio el dia que ho deixi de fer – o el bis Don’t Shilly Shally amb la que va finalitzar la nit.

 

L’amiga que m’acompanyava feia pocs dies es va incorporar al club Apolo 113, un carnet que t’ofereix la sala i que inclou entre altres coses, sucosos descomptes a la barra. Va voler inaugurar-la. “La primera cervesa, paga la casa, com a benvinguda”, li va dir la noia de l’altre costat. “I les següents?” Es va atrevir a preguntar la meva amiga. La pobre noia que la servia, no sabia quina cara posar quan li va dir que normalment en fan pagar 4,50€ pel gotet que li acabava de posar i que, a partir d’aleshores, es podria estalviar els 50 cèntims. No vaig poder evitar etzibar-li: has picat!

 

FREE PUSSY RIOT

Concert solidari organitzat per la revista Shook Down a benefici de les campanyes pels drets humans, d’algunes persones, d’ AMNESTY INTERNATIONAL.

Em pregunto si algú no hauria de recordar-los a aquesta OSG, allò de “renovar-se o morir”.
 

 

LOTUS PLAZA

La [2] – BARCELONA

07 – 11 – 2012

 

Per a mi, aquesta banda s'aguanta sola, sense necessitat de dir una vegada i una altre, com he pogut veure i escoltar arreu on s’escrigui o es parli de Lotus Plaza, que "éselprojectedelguitarristadeDeerhunter". Pobre noi, encara que vulgui, a la seva targeta sempre figurarà així, Lockett Pundt, de la família dels Hunters. Noto que continuo rebotada.

Van fer un concert impecable. Elegant. De cap manera fred. Si no connectes és per què tens orxata a les venes, xato. Van tocar picant temes dels seus dos àlbums, tot i que la idea era presentar Spooky Action At A Distance, el treball que va fer que li posés els ulls i sobretot les orelles al damunt, un elepé farcit de temes que m’estan acompanyant des que va sortir publicat l’abril passat. Encara que la parella formada pel propi Pundt i Dan Wakefield a les guitarres son qui conformen la base del plat, és amb Allen Taylor al sintetitzador/altres, T.J.Blake al baix i Frankie Broyles a la bateria que conformen aquest so característic barreja de varies coses, shoegaze, experimental, penetrant reverberació, i que m’agrada. Frescos com una amanida.

 

SHARON VAN ETTEN

La [2] – BARCELONA

29 – 09 – 2012

 

Malgrat ser dissabte, els poc considerats canvis d’horaris i l’aigua que no va parar de caure al llarg de tot el dia, no hi havia lloc per cap excusa. El treball d’aquesta noia enlluerna i la seva nova visita, aquest cop en un espai com Déu mana, la vaig rebre amb la mateixa alegria com segurament els pagesos l’aigua que queia. El seu repertori, amb tres elepes ja al mercat, és d’una qualitat i força que treu l’alè. La seva càlida ironia complementa un directe en el que es troba, i et fa trobar, com a casa. Reparteix petons, explica acudits i deixa en ridícula evidència el típic pinxo que hi ha entre el públic i xuleja el seu masclisme cridant-li un “guapa!” més apropiat d’un plató de Tele5 que de la sala del carrer Nou. Magníficament coberta per Heather Broderick, en un show on els vigorosos Serpents i I’m Wrong explotaven silenciosament, la seva relaxació, ben posada gràcies als glopets de vi que anava fent, me la va acabar encomanant tant que, al sortir, les gotes de pluja que continuaven caient ho feien a càmera lenta.