RECONFORTANT

EDWYN COLLINS – NATION SHALL SPEAK UNTO NATION”

A LA VISTA

Afortunadament, Edwyn Collins ens tornarà a delectar i enamorar amb un nou àlbum de collita pròpia.

Serà el que fa deu en solitari, es dirà Nation Shall Speak Unto Nation i sortirà a mitjans de març via AED, el segell que va crear amb James Endeacott el 2001. Treu el cap després de cinc anys de Badbea, la darrera entrega del compositor i talent escocès. El va enregistrar a Helmsdale, el poble natal de Collins, al nord-est d’Escòcia, on hi té el seu estudi. La producció ha anat a càrrec d’ell mateix i de Sean Red i Jake Hutton, que també toquen en el disc i que compta a més amb la participació de James Walbourne a la guitarra, del seu fill William al baix, de Carwyn Ellis a la guitarra i de Lena Wright i Bianca White als cors.

(fot Fenella Lorimar)

Ha compartit una primera pista, una emotiva, preciosa i reflexiva cançó que es diu Knowledge, sobre quan, suposadament, era un jove tímid i maldestre. Ho relaciona amb el coneixement, ‘que és una cosa que li dono voltes’ diu Collins. ‘Acostumava a ser bastant intel·ligent i en certa manera crec que encara ho soc’. I continua ‘però el coneixement és saviesa combinada amb tot el que has aprés. Espero haver aprés molt’.

#A la meva vida he conegut a tantes persones / Algunes bones i altres dolentes / Quan més conec d’aquest vell món / Menys segur em sento, no tinc fe/...  És tan difícil deixar marxar al meu antic jo# canta mentre et fa una mirada on sembla dir-nos: vosaltres mateixos si no em feu cas.

La cançó ve acompanyada d’un vídeo que van rodar entre Nadal i Cap d’Any al mateix poble, que acaba amb unes meravelloses imatges de jove amb els Orange Juice. Gràcies de nou!

             

IN-ÈDIT 2015

13èna EDICIÓ - BARCELONA

 

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

Aquesta setmana la marca In-Edit s’ha bellugat. S’apropa el moment de l’ara o mai per alguns treballs documentals, i cal començar a fer soroll. Per això, des dels llocs de comandament s’ha donat a conèixer part del material que es podrà veure del 29 d’octubre al 8 de novembre, suposadament als habituals cinemes Aribau de Barcelona. 

 

 

 

 

 

Cristian Pascual, el director del cotarro, ha declarat que ‘la intenció d’aquest any és prioritzar la qualitat abans que la quantitat’. Que amable. El convidat d’honor d’enguany serà el director anglès de 74 anys Tony Palmer, amb més d’un centenar de treballs que van des de l’Irish Tour’74 de Rory Gallagher fins els 200 Motels de Zappa i que inclourà una classe magistral que tindrà lloc al Palau de la Música. (Com diu?)

 

Entre mig del bulto, es divisen algunes perles com Everybody’s Cage, un interessant document de la mà de Francesco Tristano sobre el llegat de Cage, un sobre Jaco Pastorius, Lambert and Stamp els mànagers de The Who i The Possibilities Are Endless sobre Edwyn Collins i la seva recuperació.

 

Per Tots Sants, castanyes, moniatos i... documentals.

 

 

 

 

 

THE POSSIBILITIES ARE ENDLESS

CINEMA

 

 

D’aquí una mica més d’un mes, just passat el Festival In-Edit dedicat justament als documentals musicals – una bona ocasió per veure’l que passa de llarg – s’estrena als cinemes anglesos el dedicat a la impressionant recuperació física i mental d’Edwyn Collins després de patir dues embòlies el 2005. Sens dubte un dels documentals de l’any. 

 

 

 

 

Dirigit per Edward Lovelace i James Hall, Collins ens mostra el dur viatge que va haver d’emprendre i que amb l’ajut de Grace, la seva dòna, va saber fer.

Edwyn Collins i Grace Maxwell l’abril passat a Londres

 

 

 

EDWYN COLLINS

[La 2] – BARCELONA

 

24 – 03 – 2013

 

Retrobament amb un dels grans del pop. L’ambient era una barreja d’expectació i familiaritat, com quan, per Nadal, espero l’arribada de l’oncle hippie que viu a Amsterdam i no sé mai amb que em sorprendrà. Està girant presentant el seu nou disc Understated, acompanyat de James Walbourne a la guitarra acústica i elèctrica i Carwyn Ellis – que va fer també de teloner – als teclats i guitarra acústica a part de incorporar les segones veus. Va barrejar clàssics de la seva etapa Orange Juice com Blue Boy, Falling And Laughing o la que per a mi és el veritable himne Rip It Up amb d’altres de la segona etapa tot sol, pre i post afectació com Home Again, It Dawns On Me, Losing Sleep, A Girl Like You – somnio el dia que ho deixi de fer – o el bis Don’t Shilly Shally amb la que va finalitzar la nit.

 

L’amiga que m’acompanyava feia pocs dies es va incorporar al club Apolo 113, un carnet que t’ofereix la sala i que inclou entre altres coses, sucosos descomptes a la barra. Va voler inaugurar-la. “La primera cervesa, paga la casa, com a benvinguda”, li va dir la noia de l’altre costat. “I les següents?” Es va atrevir a preguntar la meva amiga. La pobre noia que la servia, no sabia quina cara posar quan li va dir que normalment en fan pagar 4,50€ pel gotet que li acabava de posar i que, a partir d’aleshores, es podria estalviar els 50 cèntims. No vaig poder evitar etzibar-li: has picat!

 

EDWYN COLLINS

Egoistament, des del meu punt de vista, els diumenges a partir del vespre ja és com si comencés la setmana. El moment en concret, es produeix quan tot el personal ja és de nou a casa i pels carrers deixa d’haver les distorsions provocades pels moviments paranormals dels pares i mares, primer ansiosos de fer coses i després ansiosos per deixar-les de fer. Potser és també la nit més tranquil·la i poca gent es mou, resultat del mal rotllo que produeix saber que l’endemà és dilluns. 

 

Diumenge que ve, Edwyn Collins toca a Barcelona tres dies després d’haver-ho fet a València i just abans de començar un tour gairebé amb totes les entrades venudes per Escòcia i Anglaterra. És un dels representants més genuïns de la cultura pop. Els treballs a principis de la dècada dels vuitanta amb Orange Juice figuren a les cotes més altes del llegat essencial del pop. Afortunadament l’ensurt que ens va donar el 2005 no va poder acabar amb el talent d’aquest escocès. 

 

Va presentant Understated, el nou disc que a finals de mes trobarem a les botigues i el seu nou pas per la ciutat, ens aportarà un majestuós principi per l’altre setmana.

 

  Edwyn Collins i Sebastian Lewsley als West Heath Studios