La revista gratuïta de Los Angeles LA Weekly, especialitzada en
informar sobre l’escena cultural de la ciutat, ha editat una classificació dels
20 millors bateries de la història, com aquelles que feia Popular 1 del millor cantant, guitarra o bateria, de l’any. La
majoria son noms de grups amb poc interés. I al final, no te cap més atractiu
que veure on apareixen alguns dels imprescindibles. Per allà surt Max Roach, la Janet Weiss (Sleater-Kinney)
i encapçalant Keith Moon, Clyde Stubblefield i John Bonham.
En l’edició d’hiver de Dazed, Coco Gordon Moore parla, diuen que per primera vegada
seriosament, d’alguns temes com la seva aparent animadversió a la suposada fama
que li ve. També parla – i a mi que m’ha servit per treure-hi el nas – de la
seva obra i influències, com la de Raymond Pettibon (qui va fer la portada per
la banda dels pares de l’album Goo del 1990).
I l’etern dilema que genera el ser fill/a de
personatges populars: presumir de cognoms o posar-te un àlies.
I la pregunta del milió: Com tota bona filla
i no trencar la tradició, es barallarà amb sa mare? Algú li hauria de dir que
és la Kim Gordon, no? No pot fer-ho!
En un article sobre grups punk europeus, la pàgina
nord-americana Pitchfork ha inclòs als
meravellosos Desechables entre els
seus deu escollits per definir una llista amb el nom de ‘Dissonant Joy: A Guide To Europe’s Punk Foremothers’. Podem
mantenir l’esperança en la pàgina.
La resta de bandes són les angleses The Slits i The Raincoats, les suïsses LiLiPUT(Kleenex), les espanyoles Vulpess, els alemanys NinaHagen i Ideal, i els
francesos Stinky Toys, Lizzy Mercier Descloux i Lucrate Milk.
Això és el què en diu:
‘Hailing from the Barcelona suburb of Vallirana,
Desechables started out as a five-piece with three vocalists. Two swiftly
departed, leaving 14-year-old Tere Gonzalez to lead the gothic punks, who took
inspiration from the Cramps and Iggy and the Stooges. Their lyrics dealt with
S&M, Satanism, and general terror—“El Asesino” means “the murderer” and
sounds like being dropped into a storm populated by hungry wolves. Their taste
for darkness saw them adopted by Madrid’s Movida movement, which sought to tear
apart the conservative values of the Franco regime following the dictator’s
death.’
De les revistes, l’únic que acostuma a
passar a la història són les portades. Per això, moltes vegades es paguen
fortunes per aparèixer en elles. Sense anar més lluny, fins i tot portades de
revistes musicals del país han estat adquirides única i exclusivament per
a promocionar a alguna banda.
Aquest evidentment és el cas contrari.
La publicitat que en traurà la revista CQ,
a nivell mundial de treure a Kylie
Minogue fent una nova versió del mític anunci de Coppertone – Coppertone a TOTDEPOP – possiblement, també li deixi una marca com la del sol en la
pell de la cantant, encara que aquesta, CQ
no l’ensenyarà.
Dins del 2014 hi van havent dies
especials, dies que es registren per alguna cosa i que passen a formar part de
la nostra història. També dintre del dia a dia de cadascú de nosaltres, hi ha
esforços, decisions i conseqüències que ens van configurant i avui, és un d’aquests
dies concrets. Per què algunes persones, han dipositat temps, energia i
il·lusió en un projecte que s’ha transformat en realitat. Avui surt oficialment
Shook Down Underzine, revista en
format paper amb ni més ni menys que 144 pàgines, farcides d’articles i
entrevistes i que des de Shook Down
digital començaran a editar regularment. Enhorabona!
Amb la tonteria, ho han aconseguit. Però en
realitat què són? Un grup de música? Un col·lectiu polític? Un grup d’amigues
que es troben per berenar i decidir quina en farem ara? El què està clar és que
esgarrapant unes guitarres i fent uns quants xiscles es poden fer meravelles,
passar-t’ho bé i a sobre ser portada de les revistes de tendències.
portada i reportatge
interior de 16 pàgines en el número de primavera/estiu de
Va treure Take Me To The Land Of Hell el setembre,
un disc interessant d’una de les poques dones interessants que queden, o hauria
de dir que hi ha? Pel numero de desembre/gener, Interviewli va dedicar la portada.
