Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desechables. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desechables. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 d’octubre del 2015

DESECHABLES

PUBLICACIONS
 
 
En un article sobre grups punk europeus, la pàgina nord-americana Pitchfork ha inclòs als meravellosos Desechables entre els seus deu escollits per definir una llista amb el nom de Dissonant Joy: A Guide To Europe’s Punk Foremothers’. Podem mantenir l’esperança en la pàgina. 
 
 
 
 
La resta de bandes són les angleses The Slits i The Raincoats, les suïsses LiLiPUT(Kleenex), les espanyoles Vulpess, els alemanys Nina Hagen i Ideal, i els francesos Stinky Toys, Lizzy Mercier Descloux i Lucrate Milk
 
Això és el què en diu:
‘Hailing from the Barcelona suburb of Vallirana, Desechables started out as a five-piece with three vocalists. Two swiftly departed, leaving 14-year-old Tere Gonzalez to lead the gothic punks, who took inspiration from the Cramps and Iggy and the Stooges. Their lyrics dealt with S&M, Satanism, and general terror—“El Asesino” means “the murderer” and sounds like being dropped into a storm populated by hungry wolves. Their taste for darkness saw them adopted by Madrid’s Movida movement, which sought to tear apart the conservative values of the Franco regime following the dictator’s death.’



 
 
 

diumenge, 27 d’octubre del 2013

EL PEOR DIOS

IN-EDIT 2013

DOCUMENTAL SOBRE DESECHABLES

PUNK, ESPIRITUALITAT I BON ROTLLO

Retrobament sense cap nostàlgia d’ex-combatents i seguidors de la banda de Vallirana. Moltíssimes cares conegudes, un gran ambient en una sala que es va quedar petita i un magnífic descontrol total d’horari. Presentacions prèvies al pase per part dels directors i ronda de preguntes a la Tere i al Pei a l’acabar el documental. Somriures i llàgrimes a dojo, aplaudiments espontanis a mitja cinta i molta emoció descrivint moments tant per part dels protagonistes de la pantalla com dels de la platea. Gairebé tot en el documental està a lloc, actuacions d’aquí i de fora del país, com la mítica actuació a Lyon, imatges, entrevistes impagables com les del Marcelo, magnífiques declaracions de principis com les del Pei i és clar, el brillo de la Tere, que no s’apaga. Per fi un gran documental fet aquí.
 
Ahir es va saldar una petita part del deute amb la millor banda punk que hi ha hagut en aquest país.
 
 
Tere i Pei al centre de la imatge amb un dels directors