Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MC5. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MC5. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de març del 2018

KICK OUT THE JAMS

THE 50th ANNIVERSARY TOUR

ANIVERSARI

Wayne Kramer ha anunciat una gira pels USA i Europa per commemorar els 50 anys d’un dels debuts més mítics i incendiaris de la història, el Kick Out The Jams, que tocarà sencer. Es farà acompanyar per Brendan Canty (Fugazi) Kim Thayil (Soundgarden) Doug Pinnick (King X) i Marcus Durant (Zen Guerrilla) i començaran per Nord-Amèrica el setembre i acabarà el 27 d’octubre al Fillmore de Detroit, la seva ciutat d’origen.



Els MC5, que per a l’ocasió es diran MC50, van ser una banda que es van agafar molt seriosament el moment social que vivien. Al grup, no només hi habitava la màgica trilogia de ‘sexe, drogues i rock’n’roll’, sinó que incorporaven també el compromís polític com a peça fonamental del programari. Simpatitzar amb els moviments marxistes, organitzacions com els Black Phanters o la participació en les jornades de protesta de la Convenció Nacional del Partit Demòcrata celebrades a Chicago l’agost del mateix any, van provocar que tinguessin l'honor d'aparèixer en la llista negre dels guardians de la moralitat i les bones maneres.




El disc va ser enregistrat durant les nits del 30 i 31 d’octubre al Grande Ballroom de Detroit, editant-se el febrer del 1969 via Elektra Records.




dimarts, 12 de setembre del 2017

MC5 AL BORN

PER APRETAR A CÒRRER


En diades com la d’aquest cap de setmana, es fan actes socials, amb música. La vigília per exemple, al Born, crec que van tocar gent com la Marina Rossell, Juan Manuel Galeas, José Santiago, un cor de cambra i un d’infantil, etc. i el mateix dilluns, al passeig Lluís Companys, en la festa que s’han apropiat els del ‘momium’, aquest any els hi tocava passar al Guillem Roma i la Camping Band, als Txarango, Jarabe de Palo i fins i tot a Els Pets.

A la tarda els ‘cupaires’ van fer el seu acte també al Born. Em vaig imaginar als d’esquerres a finals dels seixanta, en un altre lloc del món, acompanyats a l’escenari pels MC5 amb les seves incendiaries consignes. Ja sé que és molt imaginar.