ROBIN WILLIAMSON ( 2 )

Per si alguna ànima ho ha llegit, demano sincerament disculpes per un error comès en l’entrada del divendres 15 sobre la visita al nostre país de Robin Williamson. Sí que va baixar els 150 kilòmetres que separen la ciutat de Lleida de la metròpoli. Ho va fer en el marc del Barnasants dissabte en el Jamboree en dos concerts la mateixa nit.

ROBIN WILLIAMSON

CAFÈ DEL TEATRE – LLEIDA

 

MÚSIQUES DISPERSES

 

14 – 03 – 2013

 

Vaig agafar el cotxe i me’n vaig anar a Lleida a veure’l. L’espai és tremendament acollidor. Una dotzena de taules a peu d’escenari i a un costat una petita sala d’exposicions. Tot plegat, ens vam trobar una cinquantena de persones. L’ambient, res a veure amb el que estic acostumada. Només sento el català, curiós això, i sembla més una reunió de veïns d’escala que la típica trobada de modernitat de pa sucat amb oli. A la taula del meu costat s’estan prenent un te!

 

Innecessari dir res d’aquest escocès membre de l’aristocràcia pop. El seu periple pel món és dels més integres que queden. Sol, amb la seva veu inconfusible, guitarra i bombo, va donar una magistral classe de música folk pura i rasa com poques vegades es pot veure per aquí de la mà d’un dels seus mestres. Amb un segon disc editat per la productora lleidatana Quadrant, va tocar diferents temes de la seva particular enciclopèdia, destacant Since Words Can Fly Invisble, Love Will Remain: Song For Bina i Passing By The Sings For Which Our Fathers Died amb temes de The Band com Whispering Pines o Chapter 24 de Syd Barret, tots ells inclosos en aquest darrer treball.

 

Amb quasi 70 tacos que té, va faltar ben poc que no li tiro els sostenidors.

 

Robin Williamson ahir a Lleida