Tots els que es dediquen a la música, vull
dir des de l’escenari i tant és que vagin sols o amb banda, han de sonar com
algú que els hagi precedit. És la forma que des de fa un temps, tenim aferrada per valorar un treball.
Hi ha tres dècades per escollir, la dels seixanta, la dels setanta o la dels
vuitanta. Com la publicitat d’una espantosa emissora de ràdio que no citaré.
No en trec mèrit, però el darrer cas
flagrant, és el de la banda d’Israel
Nash Gripka que amb el seu tercer àlbum acabat d’editar, Rain Plans, se’n porta el premi al
millor ‘sona-com’ i en aquest cas, al
Neil Young dels ‘setanta’.
Després de la seva aclamada actuació al darrer
Azkena, el proper dimecres 16 a la
sala Rocksound, tindré l’ocasió de comprovar
si realment és Israel Nash Gripka o és Neil Young que s’ha operat.
