dilluns, 13 de maig del 2013

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 20)

SPEEDY ORTIZ 

7”   -   Ka-Prow! / Hexxy

2013 – INFLATED RECORDS

speedyortiz.bandcamp.com


 
 

diumenge, 12 de maig del 2013

ALAN McGEE IS BACK

Fum una pinta de cràpula que és massa. Però una cosa és innegable: aquest home està penjat de la música. Com a mínim les coses que fa sempre les justifica – com si calgués – parlant dels estímuls que li aporta. Retorna amb 359 Music, un nou segell amb Cherry Red d’acompanyant. Com ell mateix ha declarat, la intenció és la de tornar al joc. “La meva visió de 359 Music és que sigui una plataforma per a nous talents i aquests mateixos que son ignorats per les majors”. Es mou des de la independència de poder fer el que li ve més de gust i no li preocupa gens ni mica que surti bé o no, per ell l’important és poder llançar un mínim de mitja dotzena de bandes noves per any i per suposat, controladament per qüestions de ressaca crònica post-gresca-diaria, la diversió que se’n derivi. Fastuós. 
 
En relació al seu passat, diu que no hi ha una cota del tipus “serem els mes grans, com amb Creation Records. Si a la llarga, els que respecten i estimen la música pensen que 359 Music n’ha aportat una mica de la bona, això serà l’èxit per a mi aquesta vegada”. 
 
Finalitza el comunicat amb el següent avis: “Si ets artista i vols ser tingut en compte per 359 Music, envia un MP3· a infoat359music@aol.com i l’escoltaré personalment”.
 
No es va poder estar de reblà la notícia expressant que la música en aquests moments el què necessita és una puntada de peu als collons. Amén.
 
Per fi una mica d’animació!
 
Alan McGee punxant a la desapareguda Sala Cibeles l’any 2005
 
 

divendres, 10 de maig del 2013

PETE DOHERTY

Amb les entrades exhaurides, demà a la nit, en solitari, a la sala BeCool de Barcelona.

 

THE FALL

RE-MIT (2013) / CHERRY RED RECORDS
 
Continuar generant interès, després de fer-ho al llarg de més de 30 anys, no és cap cosa que es pugui prendre barroerament. Els discos o els directes de la banda comandada per Mark E. Smith son dreceres cap els paradisos que m’interessen. Treballs intensos, arrabassadors de consciència, subministradors d’un important cúmul d’estímuls, capaços de definir, amb poc, molt. 
 
Per dimecres que ve està anunciat el llançament oficial del nou elepé, Re-Mit, editat com l’anterior, pel segell londinenc CherryRed.
 
 
 
 

SUSAN GEORGE

 
 

dijous, 9 de maig del 2013

MUSEU ABBA

 
 
 
Dimarts es va inaugurar en el Swedish Music Hall Of Fame un espai amb el nom d’Abba The Museum, un bocí de la història d’una de les bandes amb més carisma que hi ha hagut en l’àmbit de l’espectacle més festivalero. En ell es pot accedir a una reconstrucció dels estudis Polar d’Estocolm, on van enregistrar alguns dels seus èxits, cantar al costat del grup convertit en holograma, veure nombrosos objectes, discos o vestits entre filmacions i tota la parafernàlia pop que van generar al llarg dels seus intensos 10 anys d’existència, abans de tirar-se els trastos pel cap.
 
 
 
 
helicòpter usar per la portada de l’àlbum Arrival de l’any 1977
 
 
 

 
Va haver festa i suposem que força Absolut corrent entre els convidats assistents a la inauguració a l’exterior de l’edifici ubicat a l’illa de Djurgárden, una de les catorze que constitueixen la ciutat sueca. Entre les més o menys 700 persones assistents, tres dels membres de la banda. Va faltar Annette Fältskog, de promoció per Londres preparant el seu sorprenent retorn.
 
 
 
 
 
 
 
No es pot negar que d’ells son 3 o 4 de les millors cançons de la història del pop. Seria interessant realitzar un treball com If I Were A Carpenter, el fascinant i llegendari recopil·latori tribut als germans Karen i Richard Carpenter amb tot de covers de diferents artistes de l’escena alternativa.
 

Imagino una capsa de singles de versions del grup suec realitzades per artistes del pal Kurt Vile o Grizzly Bear.
 
 


dimecres, 8 de maig del 2013

ROY LICHTENSTEIN

 
 
 
D’aquí a dues setmanes acaba la retrospectiva que la Tate Modern, edifici del qual estic totalment enamorada, li ha dedicat des del mes de febrer. S’hauran pogut veure obres clàssiques com Look Mickey, Whaam! o Drowning Girl. Mesos abans de morir, en una entrevista que li va fer David Bowie, ens recordava que això és el que realment la gent veu, “les coses que veiem a Amèrica son els McDonald, no Le Corbusier”. Ahir vaig tenir temps de contemplar una estona The Head o Barcelona Head, no m’ha quedat mai clar, l’escultura que l’any 85 va dissenyar per encàrrec de l’ajuntament amb la mediació del galerista novaiorquès Joe Hellman i l’escultor de Barcelona Xavier Corberó i que el 92, es va acabar instal·lant a la ciutat, en plena calentor olímpica. La gent passa per sota, pel costat, pel seu darrera, li fa fotos i ella que es deixa.
 
 
 
Whaam! – 1963
 
 
 
 
vestit d’edició limitada de 99 peces dissenyades per Lisa Perry després d’aconseguir el vistiplau dels hereus de l’obra Lichtenstein
 
 

dimarts, 7 de maig del 2013

HARUMI – HARUMI / VERVE RECORDS (1968)

Artefacte de sensacions il·limitades. Aquest home – amb nom de dona – va recollir tota l’essència de la dècada i la va destil·lar, convertint les notes que sobrevolen l’aire de la casa, en alleugeridor aroma a sàndal. Enregistrat a Nova York amb la producció de Tom Wilson, qui treballava també per a Dylan o la Velvet Underground, va fitxar per la discogràfica de jazz Verve, que apostava per gent com els mateixos VU o Zappa i els Mothers Of Invention.
 
Consta de dos elepés, en el primer deixa anar els temes en forma d’esquitxos de psicodèlia d’entre 2 i 4 minuts, sota arranjaments orquestrals farcits d’òrgans, vibràfons i distorsió on peces com Hello o Fire By The River em deixen estovada com un tros de ghee. En el segon disc, la cosa canvia, consta de tema per cara i son experimentacions amb instruments tradicionals japonesos i tabla en el cas de la cara A i passatges parlats, en anglès i japonès – es diu que del pare i la germana – que van xerrant com si estesin prenent-se un vermut. Familiars dels Acid Mothers Temple?   
 
Tinc entès que aquest és l’únic treball que va gravar i he llegit per alguna banda que després del llançament es va esfumar com el mateix fum de les barretes d’encens. 
 
 
 
 
 
 

TEMPS DE GELATS



Tanya Donelly prenent-se’n un, allà pel 1993, després de la fulminació de Throwing Muses i el naixement de Belly.



 
 

dilluns, 6 de maig del 2013

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 19)

BUKE AND GASE – General Dome
Direcció: J.D.Molero
 
GENERAL DOME
2013 – BRASSLAND