COMET GAIN

COMET GAIN + WILD BALBINA

 

SALA BECOOL – BARCELONA

11 – 10 – 2014

CONCERTS

 

Obrien Wild Balbina, un quartet gallec amant dels ritmes pop que amb la seva ballaruca tenien la missió de contagiar al personal que anava entrant delit per veure la banda estel·lar de la nit. I ho van aconseguir. Amb l’enèrgic pop-punk que practiquen, per una estona ens van fer oblidar el que venia.

 

Wild Balbina

I què venia! La mítica banda de Londres comandada per un pletòric Charlie Feck, acompanyat en aquesta ocasió per Anne Laure Guillain i l’ex-baixista dels Clientele, James Hornsey, son un clar exemple del que ha de ser la música pop: poques floritures i al grà

 

 

 

 

Una darrera l’altre, entre converses amb el públic, cures per cops amb encara no sé ben bé què, emocions alternades amb cares de sorpresa per les efusives respostes de la gent amb els seus himnes, com Fists In The Pocket o I Never Happened, van anar sonant, empalmades, un repertori de cançons envejable. 

Poder-los veure en una sala de les dimensions de la BeCool no te preu. Hi ha bandes que son al pop el que el tomàquet al pa. Li donen vida.

 

Charlie Feck rebent les primeres cures

 

Anne Laure Guillain convidant a cava

 

 

 

 

THALIA ZEDEK

SALA BECOOL – BARCELONA

 

20 – 03 – 2014 

CONCERTS

 

A un pintor, vull dir un de consagrat, quan el veus treballar no se li pot preguntar com ho fa, perquè és que no ho sap ni ell. Observar com utilitza el pinzell i el color, amb aquella precisió, té potser més recompensa per a l’esperit que no pas contemplar l’obra acabada. Perquè veure’l treballar és tant o més interessant que el resultat final. És gent que són aquí per fer allò en concret i els anys de treball són com l’aliment indispensable que els ha fet excepcionals.

El mateix em va passar abans d’ahir amb Thalia Zedek – amb més de 30 anys al peu del canó –  i la seva banda. Veure’ls tocar, era tan gratificant com el so que desprenien. Temes com el potent Walk Away del seu disc Via, editat l’any passat o l’atmosfèric Fell So Hard del més recent EP Six, on el violi de David Michael Curry es lamentava i recargolava sense donar treva, son el nostre d’aliment. I jo, que mai em quedo tipa.

 

 

 

 

 

JOANNA GRUESOME

SALA BECOOL – BARCELONA

 

07 – 03 – 2014

CONCERTS

 

Ho sabia. Hi ha gent que si et defrauda, et fums un tret. Per això vaig anar del tot tranquil·la i, per si a cas, amb la pipa descarregada. Però sabia que seria un bon concert. Tots els condiments eren a taula: potencia, força i les millors influències. La banda de Cardiff formada per la cantant Alanna McArdle, Owen Williams, guitarra i veu, George Nicholls, guitarra, Max Warren al baix i Dave Sandford a la bateria, va pujar a l’escenari i ràpidament es va fer amb la gent que érem allà al davant seu desitjosos de l’elixir que han destil·lat amb tan sols uns quants singles i un primer àlbum al carrer de sonoritat barreja de shoegaze, riot grrrl, hardcore i twe-pop. Van anar destriant el seu repertori, tal com van avisar, pel costat més punk possible, cosa que se’ls hi va agrair convertint les primeres files en una pista del millor pogo saltarin. Es diu que no assagen mai i que el nom se’l van posar a partir d’una coneguda arpista. No cal afegir més.

 

 

 

 

 

George Nicholls tocant a peu de pista

 

el mateix Nicholls poc després volant per platea

 

 

 

PETE DOHERTY

Amb les entrades exhaurides, demà a la nit, en solitari, a la sala BeCool de Barcelona.

 

BEACH HOUSE – LAETITIA SADIER

Beach House son d’aquelles bandes de nova fornada que, mitjançant un preciós àlbum bianual, saben allargar el seu moment dolç.

 

 

 

Ella, en canvi, ve de fer història i no li cal allargar res. La seva carrera amb Stereolab li configura l’estatus privilegiat de fer el que li plagui sense haver d’anar d’abanderada de cap tendència moderna.

 

 

Coincideixen a Barcelona. Els primers van tocar ahir a l’Apolo i avui repeteixen amb les entrades exhaurides. Laetitia Sadier ho fa avui a la sala BeCool.

 

 

 

 

VERONICA FALLS

SALA BECOOL – BARCELONA

 

31 – 01 – 2013

 

Finalment he pogut veure i escoltar-los en unes condicions mínimament dignes. L’excitant banda de Londres s’aturava novament a la ciutat i ho va fer en una sala de la zona pija i envoltada dels seguidors més genuïns. La gira es deu a la presentació del nou treball, Waiting For Something To Happen, anunciat per aquest febrer. L’entonada i melosa veu de Roxanne Clifford em captiva com per embruix. El reguitzell de temes ja vells però convertits en petits himnes com Come On Over, Bad Feeling o el seu primer single, Found Love In A Graveyard interpretats amb mostres del que ve com Buried Alive o Teenage, no em deixa temps de distreure’m amb res més que la seva presència. Executats tots ells amb ganes d’agradar, em van deixar un nivell d’excitació que va ser difícil de fer-lo disminuir. Abans, Univers, una molt interessant banda sorgida d’Aliment o Mujeres, amb les característiques requerides per obrir un concert com el d’ahir.