EL RASTRE D’HÈRCULES

HERCULES LOVE AFFAIR – OMNION  (Mr.INTL, Skint, BMN, Big Beat, Atlantic)

NOUS REGISTRES

No és ni antifolk ni tampoc música experimental. Sinó tot el contrari. Dijous van passar per l’Apolo i ens consta que el concert va ser una festa amb un hit rere l’altre, amb un ritme trepidant de cabo a rabo, no sé si m’explico.

L’opció era referèndum o referèndum, que és com dir, ballar o ballar. No inventen res. Ni falta que fa. 

Son com-una forma de vida. 

WOODS

WOODS + RAN RAN RAN

06 – 04 – 2017

SALA APOLO – BARCELONA

CONCERT

Enfeinats amb la presentació del seu segon disc, L’Hereu (Bankrobber), van encetar l’assumpte nocturn els Ran Ran Ran, lamentablement, amb la sala encara amb poca gent. Amb el seu pop del sotabosc, van desaparèixer discretament per deixar pas als nois de Nova York, protagonistes de la nit, per oferir, en la presentació també del seu disc City Sun Eater In The River Of Light (Woodsist), un concert amb el pilot automàtic posat cosa que sempre produeix una actuació excessivament correcte.

Hi ha bandes que amb el pas del temps sembla com si anessin arrastrant els peus. I a sobre, per què quan surto de l’Apolo sempre tinc la sensació que el seu personal m’ha perdonat la vida?

famosos entre el públic

CACAOLATS A L’APOLO

RUMIAMENTES I BARRINADES

En els darrers temps he observat una empenta en la tendència a fer servir els nens, i les nenes, com a un tros de carn més per practicar el consumisme o si més no, anar-lo acostumant a ell. Penso jo que disfressat com a activitat cultural, als pares o el que siguin, cada cap de setmana els hi venen propostes fàcilment digeribles. 

Se m’acut al llegir la crònica del concert que aquest passat dissabte van oferir els Rubinoos a la sala Apolo ... anunciats a les sis de la tarda i per a tots els públics. I torno a pensar: com una opció més per anar a escoltar música, sí; per anar ensenyant a els/les joves, de què va la cosa, també. Tenint en compte que el cronista diu que eren de quatre, sis o vuit anys, llavors, com a carn de canó, no.

Al final no és això el que hem parlat tantes vegades de lo bonic que seria veure pares i fills junts en un concert. Ojo que per aquí ens la fotran de nou.

Per cert, cal anomenar-los homínids? 

(foto i fragment de la crònica de Nando Cruz)

THE MISSING LEECH – PROTAGONISTA PRINCIPAL

LA [2] – SALA APOLO

CONCERT

El dissabte 28, The Missing Leech celebrarà els 10 anys com a tal i presentarà, de forma oficial, Sacsejant el Sotabosc, el seu tercer disc. No sé si va en aquest ordre o al reves. Ho farà en companyia de bona part del personal que conforme el panorama més legítim de la música que es fa en quest país. I les coses com siguin, hi ha gent que forma part indiscutible d’aquest paisatge musical, potser familiar, i que genera, com en aquestes passades festes, trobades grupals d’obligada presència si no és que et vols perdre alguna cosa d’aquelles que amb el pas dels anys, te’n penediràs segur. Presentarem els nostres respectes.

CONCERTS A LA VISTA

DINÀMIQUES DE MASSES

 

Escriuré de memòria: demà dimecres els recordats The Rubinoos – que cadascú faci el que cregui – a La [2] i l’estimulant Oldseed a Freedonia, demàpassat els enyorats The Darkness a Bikini i l’immens Robert Forster a La [2], divendres l’un dia ignorat i subversiu John Howard a la del carrer Nou i dissabte els emblemàtics i recuperats Esplendor Geométrico també a La [2]. Interessant inici d’any. I no diré més. I de memoria.   
 

Esplendor Geométrico

 

MICAH P. HINSON

DEMÀ

 

 

 

 

El músic nord-americà, a pesar de que actuï dins d’un festival amb nom de banc i que per efecte sigui amb els assistents degudament assegudets en cadires – els convidats accionistes acostumen a ser una pèl torracollons – és dels que acostumen a no deixar indiferent amb propostes originals sense fugir de l’estil personal que tant ens agrada. A vegades s’ha de patir una mica.

A la sala del carrer Nou de Barcelona.

  

 

KURT VILE

AVUI

 

 

Concert d'un dels que fa de la música aliment universal per a qui el vulgui tastar. Inspirada, simplificada i curulla de suc.

 

Presentació oficial de b’lieve I’m Goin Down... a la sala del carrer Nou de la Rambla.

 

 

 

 

 

BEACH HOUSE

AVUI

 

 

Hi ha bandes que no es distreuen. Aquesta n’és una. Han visitat la ciutat dels prodigis varies vegades i aquest cop, avui i demà a la sala del carrer Nou, amb SOLD OUT. A lo grande.

 

 

 

 

THE MUFFS

CONCERT

Desconec quina mena de cereals es deuen prendre per esmorzar aquest ‘terceto’ de Los Angeles. I ja no m’ho pregunto per sopar. La vitalitat que van despendre la nit de dijous a la sala del carrer Nou no és normal. Com tampoc, a aquestes alçades, l’estat d’eufòria en que ens van deixar una hora llarga després de començar l’exhibició. Quin bé de Déu. Deu anys després d’aquell Really Really Happy, editen nou treball, Whoop Dee Doo, un disc farcit de temes d’un vitamínic power pop, encapçalat pel brillant Weird Boy Next Door que supera tota expectativa.

 

Els xiscles de Kim Shattuck deixaven clar qui manava allà i la resta, submises als seus peus. Enamorada novament.

 

PERE UBU

AVUI

Aquesta nit a l’Apolo, una de les bandes més influents dels darrers anys. L’opció de veure’ls en directe no passa sovint. L’excusa és la presentació del seu nou treball Carnival Of Souls (Fire Records). De les bandes que malgrat els anys, continuen fidels als seus principis, que tampoc passa sovint.

 

 

 

 

 

ST. VINCENT

AVUI

ST. VINCENT + NÚRIA GRAHAM

SALA APOLO - BARCELONA

 

 

 

 

SWANS

AVUI

SWANS + PHARMAKON

 

Nova visita de la banda del veterà Michael Gira. A sala Apolo de Barcelona.

 

 

 

 

TEHO TEARDO & BLIXA BARGELD

AVUI

 

Presenten Still Smilind, editat l’any passat, però la seva col·laboració ve de més enllà. La banda sonora per Una Vita Tranquilla (2010) de Claudio Cupellini – inèdita al nostre país –ja els havia fet coincidir.

 

Junts es troben a gust. Teho Teardo, especialitzat en música per a films i documentals i Blixa Bargeld en tot allò que sigui experimentació, estan dotats d’una personalitat forta i inquieta, el que els porta a interpretar una proposta com a mínim singular. Que és molt. A la sala Apolo.

 

 

 

 

WOODS

CONCERTS

 

 

Aquests veterans de l’escena novaiorquesa s’aturen avui a Barcelona per presentar With Light And With Love un fantàstic àlbum d’una de les bandes que més be han sabut aglutinar tota la influència de les músiques vaporoses dels anys seixanta i setanta. La plasmació, avui al vespre a l’Apolo.

 

 

 

 

WILD BEASTS

CONCERTS

 

 

L’endemà dels anglesos Chvrches, els anglesos Wild Beasts. Presenten el disc número quatre, Present Tense a la mateixa sala. Quan les coses funcionen, el millor és no moure’s gaire.

 

 

CHVRCHES

 

 CONCERTS

Amb un únic àlbum editat l’any passat, formen part d’aquell grup de bandes precuinades que els hi falta cinc minuts més de forn. Després del seu pas per l’esplanada del Primavera Sound, ara toca la torna.

 

Aquest vespre a la sala del carrer Nou. Amb els madrilenys Der Panther.

 

 

PRIMAVERA CLUB

DINÀMINQUES DE MASSES

 

 

Abracadabra, sopa de cabra. Com si es tractés d’un espectacle de màgia on apareix i desapareix un conill, amb el Primavera Club passa el mateix. Ara el veus, ara no el veus. I aquest any sembla que toca. 

 

Serà el cap de setmana de Tots Sants, el 31, 1 i 2 de novembre i obviament a l’Apolo, així com al Sidecar i al Teatre Principal, altrament conegut com Teatro Latino. Destacats, Fear Of Men, Younghusband, Perfect Pussy i Black Bananas.

 

 

 

divendres 31 d’octubre:
Cerebral Ballzy, Cherry, Childhood, Cómo Vivir en el Campo, East India Youth, Fear of Men, Fever The Ghost, Fighter Pillow, Halcón, Jaakko Eino Kalevi, PacoSan, Steve Gunn & De Stervende Honden, Tweens, We Are Catchers.

dissabte 1 de novembre:
Cenetaph, The Coathangers, Der Panther, Eaux, Ed Schrader's Music Beat, Greys, Karen Koltrane, Nothing, Rebuig, The Saurs, Strand of Oaks, Tobacco, White Lung, Woman's Hour, Younghusband.

diumenge 2 de novembre:
Alvvays, Ben Khan, Black Bananas, CARLA, Horsebeach, IEPI, JUNGLE, Lower, Movement, Muñeco, Opatov, Ought, Perfect Pussy, Tirana, Tony Molina.

 

Trobo a faltar el Dj Coco. Haurà sortit malament el truc i no apareix?

Abonaments i entrades de dia ja disponibles.

 

 

Jennifer Herrema – Black Bananas (ex-Boss Hog)

 

 

 

KURT VILE & THE VIOLATORS

KURT VILE & THE VIOLATORS + MICK TURNER

 

CONCERTS

 

SALA APOLO – BARCELONA

25 – 08 – 2014

 

Amb la per una banda positiva puntualitat però per un altre les habituals molestes presses de la sala per enllestir, la satisfacció d’haver assistit a un concert de rock honest i sincer, no me la van poder treure, com tampoc amb la música de patxanga que van posar just després de sortir la darrera nota de la guitarra de Vile. 

 

Va obrir un esperat Mick Turner – Dirty Three – amb bateria i la seva companya, Peggy Frew, al baix. Un pel ensopit, que tan sols aconseguia animar el públic quan regalava el seu darrer CD editat, Don’t Tell The River, llançant-lo des de l’escenari entre cançó i cançó. 

 

 

 

 

 

La sortida de Kurt Vile va posar les coses a lloc. Com un Donovan reciclat, amb la classe que només ell disposa, vam poder gaudir d’un recital en òptimes condicions, de temes barreja de folk i psicodèlia com qui bufa i fa ampolles.

 

 

 

Va repassar temes de tots els seus àlbums recolzat pel seu encara brillant darrer disc, on Walking’On A Pretty Day o KV Crimes destaquen amb les seves gronxadores melodies. Dels anteriors van ressonar trons amb Hunchback amb Turner excepcionalment de nou a l’escenari i em vaig quedar penjada amb la devastadora Freak Train, Que torni les vegades que vulgui que allà estarem.

 

 

 

 

 

 

CONOR OBERST

CONOR OBERST + DAWES

CONCERTS

SALA APOLO – BARCELONA

20 – 08 – 2014

 

Un concert de Conor Oberst, en qualsevol de les seves facetes, guarda poques sorpreses, dit en el sentit més positiu de l’expressió. Presentava Upside-Down Mountain i amb l’acústica, l’elèctrica o al piano, demostra una qualitat interpretativa que poques vegades es veu. Si a més hi afegim la feina dels Dawes – que van exercir també de teloners – l’assumpte pren dimensions volumètriques. La guitarra de Taylor Goldsmith i el teclat de Tay Strathaim el van més que acompanyar escoltant, en honor seu, més d’una ovació després d’algun ‘solo’ d’aquells que fins ara, eren matèria proscrita.

 

Així, l’únic moment que podria dir que ens va sorprendre va ser ja al final del concert, aquell seu discret saltet des de l’escenari per caure en braços del públic. Hi va haver gent que ni es va adonar. És el que tenen les sorpreses.

 

 

 

 

 

 

THE JAYHAWKS

CONCERTS

DILLUNS 14 – APOLO – BARCELONA

DIMARTS 15 – LOCO CLUB – VALÈNCIA

 

 

 

Avui a les 9, nova ocasió per gaudir i aprendre. Una de les bandes més complertes que continuen tirant del carro passa de nou per Barcelona i demà per València (amb el cartell de sold out penjat).