RUMIAMENTES
I BARRINADES
En els darrers temps he observat una empenta
en la tendència a fer servir els nens, i les nenes, com a un tros de carn més per
practicar el consumisme o si més no, anar-lo acostumant a ell.
Penso jo que disfressat com a activitat cultural, als pares o el que siguin,
cada cap de setmana els hi venen propostes fàcilment digeribles.
Se m’acut al llegir la crònica del concert
que aquest passat dissabte van oferir els Rubinoos
a la sala Apolo ... anunciats a les
sis de la tarda i per a tots els públics. I torno a pensar: com una opció més
per anar a escoltar música, sí; per anar ensenyant a els/les joves, de què va
la cosa, també. Tenint en compte que el cronista diu que eren de quatre, sis o
vuit anys, llavors, com a carn de canó, no.
Al final no és això el que hem parlat tantes
vegades de lo bonic que seria veure pares i fills junts en un concert. Ojo que
per aquí ens la fotran de nou.
Per cert, cal anomenar-los homínids?
(foto i fragment de
la crònica de Nando Cruz)
