CREANT CONDEMNES

DINÀMIQUES DE MASSES

En la cultura de masses, el cercle ja s’ha tancat. La música, el cine, els llibres, els museus, tot rep diners de l’estat. Qui diu l’estat, diu les grans corporacions o multinacionals, que al final son el mateix.

Ja està tot apunt per controlar fins les vegades que aniràs a pixar. Ara, amb la posada en marxa del nou decret aprovat el dimarts 22, el govern espanyol, posa a disposició de casi 500.000 senyorets, un “bono-cultural” de 400 euros dels quals 200, son per entrades a espectacles de música en viu. O sigui, t’estalviaràs l’entrada i aquests calers te’ls podràs deixar a la barra. Els nostres estimats veïns, sempre al capdavant del progrés. 

Com a mínim, si els agafes, utilitza’ls per a fer què se’n penedeixin d’haver-te’ls donat.

"BOWIE 75"

DINÀMIQUES DE MASSES

En menys de tres mesos (el proper 8 de gener) David Bowie hauria fet 75 anys. I fent veure que continua viu –a part dels familiars – s’han preparat pel llarg de l’any, tot un seguit d’activitats, actes i negocis de diferents menes.

El primer, una mica abans i tot. A partir de dilluns que ve, 75 dies justos abans del dia del seu naixement, i fins a finals de gener, s’obren dues pop-up en dos llocs emblemàtics. Un, al 14 de Heddon Street a Londres, escenari de la portada The Rise And Fall Of Ziggy Stardust And The Spiders From Mars del 1972. L’altre, al 150 de Wooster Street de Nova York, a poca distància d’on va viure els darrers anys i on va preparar Blackstar, el darrer àlbum.

En elles hi haurà unes sales de projecció HD, amb so immersiu amb 360 Reality Audio i Sony, especial per els mes durs d’orella, algunes imatges inèdites dels milers que encara els hi queden per anar tirant, roba per emprovar-te, comprar i deixar-hi la pasta dels papas, a part evidentment, de noves edicions per les noves generacions acabades d’aterrar i no amb la nau del Major Tom, precisament.

Heddon Street a Londres

representació de la pop-up a NY (David Bowie State)

Tot això entre mig de l’anunci del llançament de Brilliant Adventure el 26 de novembre, el box-set que cobreix l’etapa 1992-2001 de cara a les compres de Nadal i de l’anècdota, per dir-ho d’alguna manera, que Susan Sarandon ha explicat de quan estava a l’illa de Lesbos, per ajudar a l’acollida de refugiats. Diu que com que dormia malament, es va prendre una pastilla per dormir i que va somniar que la trucava Bowie, amics des que van rodar The Hunger. L’endemà es va donar compte de que la trucada havia sigut real, perquè la tenia registrada al mòbil. Però que no recorda res de res. Segurament no deu passar de ...zzzzzz.  Més info aquí

#DavidBowie #Pop-Up #Bowie75 

THE HEAVEN’S DOOR

XXX FIRA INTERNACIONAL DEL DISC

ESTACIÓ DEL NORD – BARCELONA

4 – 5 – 6  JUNY, 2021

DINÀMIQUES DE MASSES

Que tinguem cita per una nova Fira del Disc aquest cap de setmana, és una molt bona notícia...

...encara que aquests tipus de convocatòries, ara es vegin enterbolides pel fet d’haver de ser per canals i formes que recorden més a una dictadura que a una societat normal i lliure. Canals complexes (ara sí, ara no) com els que pels marejats organitzadors deuen suposar demanar el permís per fer-la, semblant-los que el sol·liciten per fer un míting gihadista. Hem arribat a un punt que per fer coses, hem de donar les gràcies per la santa generositat a la cúpula del partit. Maneres com el desori que significa entrar, sotmetent-te a un pseudo-control sanitari i si no portes les ungles i les orelles netes, el de seguretat et farà pessigolles. Formes com la de suportar la sensació d'estar fent una cosa capritxosa, pel fet de interactuar amb altres persones de la teva mateixa espècie. Se m’acudeixen aquestes quantes desgavellades formes.

Malgrat les circumstàncies, aquest cap de setmana, uns quants discos canviaran de mans, gel-higienitzades o no.

ALERTA QUÈ?

DINÀMIQUES DE MASSES

-       On son els sindicats? ...

-       Sindi què?       

Per què no fem alguna cosa més a part de queixar-nos i parar la mà demanant caritat? I posades a somniar, alguna cosa efectiva. Ara no serà per manca de temps per a rumiar.

THE ROLLING STONES OBREN BOTIGA OFICIAL

DINÀMIQUES DE MASSES

Els temps canvien. I les persones. I les maneres de funcionar. I d’entendre la vida. I canvia Carnaby Street, i com! I canvien els Rolling Stones, encara que els de marketing diguin que diguin que no

La maquinaria ‘stoniana’ no en te prou en mantenir unes gires que cada vegada semblen més increïbles. Ara, com si fos un equip de futbol tipus ‘més que un club’, obren, en el que un dia va ser eix vital del swinging London, botiga. Serà el 9 de setembre de la mà de Bravado, la companyia que gestiona el merchandising d’Universal Music Group i es dirà RS No.9. 

Què hi vendran? Doncs tot el relacionat amb ells i d’amics que s’apunten al carro: una cristalleria amb Baccarat Fine Crystal – una empresa francesa que cotitza en ‘borsa’ – que portarà gravada la famosa llengua, bufandes de The Soloist (es referiran a Takahiromiyashita Soloist?) o barrets i gavardines dels suecs Stutterheim. Es presentarà també l’Stones Red, el color oficial de Pantone, el vermell que suposadament estan utilitzant des de temps ja remots i que per celebrar-ho figurarà en una col·lecció incloent un vinil d’edició limitada de no se sap de quin àlbum.

‘El Soho sempre ha encapsulat el rock’n’roll, per lo que Carnaby Street és el lloc perfecte per la nostra pròpia botiga’ diuen en el comunicat oficial els membres de la banda. Un nou destí per augmentar les arques de les seves “satàniques majestats”. Que lluny queda quan al seu pas, les mames amagaven les seves filletes.

FUCK YOU, I WON’T DO WHAT YOU TELL ME... CANTEN A PORTLAND

DINÀMIQUES DE MASSES

És una de les coses que més m’agrada veure i escoltar. La cultura popular fent feina a mans de les persones. La música com a instrument d’atac

Des de l’assassinat de George Floyd fa dos mesos, que a moltes ciutats no han parat les protestes. A Portland en concret, és on hi ha un dels punts més calents. Trump els hi va enviar a la Guardia Civil – allà els hi diuen Agents Federals – i la cosa va anar a pitjor. Com sempre. Així, dissabte passat, mentre Killing In The Name dels Rage Against The Machine sonava pels altaveus, els congregats es van posar a repetir un dels trossos: ‘Fuck You, I Won’t Do What You Tell Me’. Va ser un d’aquells episodis de pell de gallina. Com a mínim el missatge és clar. El guitarrista de la banda Tom Morello va penjar un tweet d’aprovació.

#PDX getting their #RATM on. https://t.co/eCtHPWk6QW

— Tom Morello (@tmorello) July 25, 2020

NOU BROT

TOM JONES – IS’T NOT UNUSUAL

DINÀMIQUES DE MASSES

No només hi ha nous brots relacionats amb el virus dolent. N’hi ha d’altres, de brots

dos elementes sospitoses 

En un de nou, en aquest cas de histèria, la població més assenyada demanda que es confini el segment adolescent i jove de la societat. “Son tots ells els que han provocat que ens tornin a deixar sense tele”, argumenta una senyora a la merceria, fent cua per comprar-se una mascareta amb el darrer estampat. Sempre s’ha de trobar un culpable. Per unes, la gent de la faràndula. Per altres, els més tendres. Fa uns quants anys, ja se’ls va tancar en gàbies. En aquest cas, també hi ha un precedent. Que els precedents sempre s’argumenten i queda bé.

LA INVOLUCIÓ HUMANA DES DE LA PERSPECTIVA DELS FESTIVALS

DINÀMIQUES DE MASSES

La realitat ha superat a la ficció de llarg. Resulta que les pel·lícules de ciència-ficció que auguraven la conversió de l’home en éssers amb caps de suro, no eren de ficció

Hi ha uns llestos que com que veuen que no ens importa assistir als espectacles com si fóssim bestiar per vendre en una fira, ja s’han empescat un sistema. Es diuen SSD Concerts i son els que estan al darrere de This Is Tomorrow Festival i Virgin Money. El seu líder, Steve Davis, diu: ‘No podem estar sense música en aquests temps, pel que la nostra única preocupació ha sigut com portar-la al públic britànic de forma segura i responsable’. Com ens estima el nostre líder.

El laboratori on ho tenen previst fer és a Newcastle a finals d’estiu. D’agost fins a mitjans de setembre. El Virgin Money Unity Arena estarà a l’hipòdrom de la localitat, on hi muntaran 500 tanques, com corralets, per a cada grup, amb la corresponent entrada que hauran comprat per internet. Fins a un total de 2.500 caps. Els corralets estaran separats entre ells dos metres per a que no es puguin contaminar. Com no, també es podran comprar aliments i begudes – d’una marca escollida, of course – mitjançant un sistema unidireccional, pre-ordenant abans la comanda. Ho tenen tot pensat. Des de l’organització han fet saber que mantenen el cartell anunciat, quan estava programat pel mes de maig. Per tant confirmen a Sam Fender, Gerry Cinnamon i Royal Blood com a caps de cartell. Els dies forts seran el 14, 15 i 16 d’agost.

Normalitzar situacions com aquesta em sembla força desagradable. La diferencia respecta a la situació de primers d’any rau en que qui no rebia subvenció, diner públic, ara ja en rep. L’altre, veure com s’aplica la famosa frase: ‘Donde dije digo, digo Diego’. O el que és el mateix: ‘On vaig dir de canviar, dic caviar’. A partir d’aquí el millor que podem fer és riure.

SALVEMOS LAS TIENDAS DE DISCOS

(que vol dir: SALVEM LES BOTIGUES DE DISCOS)

DINÀMIQUES DE MASSES

De què les hem de salvar? No serà que no estic preparada per aquestes convocatòries terapèutiques? 

Aquest dissabte 20 de juny, els que pensen, han organitzat un dia especial per a elles. Una espècie de Record Store Day però com de socors, producte del tifus que hem viscut. Avui escoltava que els empresaris turístics tenen apunt rebre una injecció d’uns quants milions d’euros. No se si parlaven que des del govern de la ciutat, la província, la regió, l’estat o l’europeu. Això se m’ha escapat. Que els hi desviïn un parell que no es notarà i tot arreglat.

I per què no comprem discos al llarg de tooooooooooot l’any i no caldrà avisar a Serveis Socials i així les botigues seran més INDEPENDENTS que mai?

L’ENCREUAMENT DE PENNY LANE PODRIA CANVIAR DE NOM

DINÀMIQUES DE MASSES

De la mateixa manera que d'allò del #meetoo ja quasi ninguna se’n recorda, passarà amb l’huracà d’emocions motivades pels darrers assassinats de gent negra a mans dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. Resumit, la policia que tant ens estima

Son manifestacions carregades de raó. Però perquè ara? Això se’n diu foguerada. Les coses, per a què siguin de veritat duradores, s’han de fer amb la sang freda. D’altre manera tal dia farà un any. L’encreuament d’Smithdown Road amb Penny Lane de Liverpool, famós per la cançó del seu conegut quartet, estan pensant en canviar-li el nom si es confirma que està relacionat amb un comerciant d’esclaus del segle XVIII, un que es deia James Penny.

La setmana passada, les indicacions del lloc van ser malmeses al córrer la veu de la possible vinculació. L’alcalde, Steve Rotherham, no fos que per aquí perdés punts, li va faltar poc per dir que si les sospites arribaven a ser concloents, es crearia una comissió d’aquestes de fer bonic per decidir i aprovar el canvi de nom. Ell mateix, ojo, va assegurar que havia estudiat el cas i va insinuar que el lloc també ‘podria estar lligat a un peatge d’uns centaus que es feia pagar per creuar el carrer’. És serio això. A llocs de l’illa com Bristol, uns quants monuments van ser triturats per les protestes del Black Lives Matter.

Així doncs, què diem que passa amb el pirulo de la plaça del Portal de la Pau de Barcelona? Que és molt alt?  

PRIMERS DE MAIGS DIFERENTS

DINÀMIQUES DE MASSES

Es van fundar el 1992 amb l’objectiu de portar a cap tot el contrari al que aleshores recomanaven els que obstinadament ens diuen el que podem, i el que no podem fer: unir música i missatge polític

Atari Teenage Riot eren Alen Empire, Hanin Elias i MC Carl Crack. El 1997 se’ls hi va afegir Nic Endo i el 2000 es van separar oficialment. MC Carl Crack va morir de sobredosi un any després, cosa que va fer que hi hagués una dispersió general dels que van quedar cap a altres formes de ficar el dit a l’ull.

Carl Crack i Alex Empire – UK 1992 (fot Martyn Goodacre)

Tal dia com avui del 1999, els membres del grup berlinès, van acabar detinguts després de la seva performance en el transcurs d’una manifestació acusats de incitar a la violència.

La forma d’actuar, segurament hagi deixat d’estar al carrer i hagi de passar per altres tipus d’accions més selectives, potser tornar als col·lectius reduïts i autònoms. De moment però, lamentablement estem més mortes que vives. 

ERA TAN BON HOME (O DONA)

DINÀMIQUES DE MASSES

A la famosa i clàssica pàgina de necrològiques de La Vanguardia Española, li ha sortir un mitjà que s’ha convertit en la seva competència més voraç: Facebook

Normalment ja ho és, com una pàgina de necrològiques. Un minut després del trist traspàs d’alguna persona, especialment músic, es dispara la xarxa amb la nova, com si d’una carrera del “tonto l’últim” es tractés. Però no s’acaba aquí. Com si d’una pàgina més avançada estiguéssim parlant, a part de la noticia, és important dir el teu grau de relació amb el traspassat: amic, conegut, amic de vista, d’un dia al bar, al forn, o del que sigui. Per insignificant que hagi estat el contacte, és important fer-ho saber a quanta més gent millor. No podem evitar grapejar-ho tot.

un grup de persones al voltant de la tomba de Jim Morrison 

al cementiri Pere Lachaise de París 

(fot Francois Guillot)

... I UN ALTRE SOBRE EL 8-M

DINÀMIQUES DE MASSES

Avui vivim dies en que en nom d’un fals feminisme, anem convertint el món, en un lloc encara més fosc

O el que és el mateix, en una societat dirigida i ben ensinistrada que defensa les normes que dicten gent malalta i reaccionaria, o sigui els de sempre, i que acaben patint els quatre pobres desgraciats de torn, a part d’aprofitar el tiro del negoci contra els homes les habituals quatres eixerides. Però bé, demà sortirem, per la tarda a prendre el sol i al vespre a la tele.

A Miss Pamela, Miss Mercy, Miss Cynderella, Miss Christine, Miss Lucy, Miss Sandra i Miss Sparky, o sigui les GTO’s, si s’havien de cagar en la família d’algú ho feien i es quedaven ben amples. El 1969 van editar el seu únic i original àlbum Permanent Damage (Straight) per a l’any següent deixar-ho córrer com a grup. Van ser molt d’un moment especial a la regió de Los Angeles. Saber estar en el moment que et toca i treure-li tot el suc, és el més savi. Com feia Cyntia Plaster, que encara que no formava part de la colla, en sabia agafar la mida. 

No ens hem de fiar mai de les aparençes. De cap dels dos bàndols. Utilitzant les paraules de l’activista dels setanta Vivian Gornick aparegudes en una entrevista de diumenge passat a El País, en tot això ‘també hi ha alguna cosa de política parapolicial i de hípervigilancia’. 

THE HEAVEN'S DOOR

XXVII FIRA DEL DISC DE BARCELONA

DINÀMIQUES DE MASSES

Fins demà, a l’estació del Nord hi ha instal·lades les portes del cel. Potser exagero. Estaria millor dir les portes de la sala d’espera. Nova ocasió per practicar l’esport que més ens agrada. Això sí, cal remenar i remenar i remenar i tornar a remenar per trobar.

L’avantatge és que la trobada ja comença a ser familiar, com els dinars de Nadal. Tan les que comprem com les que venen som les de sempre. Com les parentes. A no ser que hagi hagut alguna desgràcia Déu no ho vulgui. Totes juntes en una ala, es troben les cosines de França – cada vegada en son més o només m’ho sembla a mi? – en un altre costat de la taula les cosines de ses illes, més enllà les de la fira de Cotxeres, les nòrdiques al racó,... i així totes preparades per brindar a la salut de la bombolla del vinil. Però la culpa és de l'internet. Ah! I la familia Star, que darrerament estan a totes.

THURSTON MOORE AL IV CUL DE SAC

DINÀMIQUES DE MASSES

No se si aprofitarà per passar-hi uns dies de vacances. El cas és que Thurston Moore apareix en el recent revelat cartell del proper Cul de Sac que es celebrarà el cap de setmana del 7, 8 i 9 de juny propers. Aquesta nova edició d’ "estiu", la quarta, repeteix a l’espai Es Baluard de Palma. La gent del segell balear Bubota i Sabotage van fent passets.

Tots els concerts son gratuïts excepte el de Moore que, anticipades, estan a 25€. De moment poca informació més han posat a l’abast per part del museu ni de l’organització.

divendres 7
Za! | Futuro Terror | Zulu Zulu | Sara Fontán | TANO! | Mendra

dissabte 8
Zu | Fasenuova | Blood Quartet | The Secret Society | Sara Fontan | Cheeto's Magazine | Desenterradas - ORA | Gahra | Sac de Trons

diumenge 9
Thurston Moore Group | Suso Saiz

ESNOBISME INDIE

DINÀMIQUES DE MASSES

No ho vull arxivar a la carpeta de decepcions, respecto en excés la música com per pensar d’una manera desmesuradament simple que al darrera de tot això no hi ha una bona intenció i que l’esdeveniment programat no és més que fruit de la ignorància.

Vivim uns temps que a nivell social estan sent molt complicats, amb la perspectiva real de que la diferencia entre els que tenen molt i els que tenen molt poc augmenta vertiginosament, temps en que a nivell mediambiental es requereix un cert compromís, molt especialment al Mediterrani, temps en que es requereix una certa sensibilitat en temes com la massificació turística.

Commemorar no sé quants anys del Bowlie Weekender, el festival que va arrencar a Sussex - i es va reconvertir en l’ATP - fent un creuer del 8 al 12 d’agost amb sortida i tornada des de Barcelona, arribant fins a Càller, en italià Cagliari, és la meravellosa idea que han tingut els Belle & Sebastian, organitzadors d’aquell primer esdeveniment. Em qüestiono com és que no se’ls ha acudit una altre forma de celebrar-ho, no tan capritxosa. La web, solament en anglès i els imports en moneda britànica, partir de 1000£ cap amunt. Encara sort, no anuncien paella i sangria gratis. Que facin el que vulguin, però sensibilitat: 0,00

I VAN SER FELIÇOS PER SEMPRE

DINÀMIQUES DE MASSES

Un anunci al metro de Barcelona d’una exposició d’objectes pop-art? Doncs no.

Cansada de veure anuncis d’escoles que ens venen l’oro i el moro, d’associacions que no saben allò de que ‘millor sola que mal acompanyada’, de trasters que ens volen fer creure que quants més anys fem, més espai necessitem, o que tots tenim un estúpid àngel que ens protegeix, o d’anuncis que ens diuen que anirem a l’infern i el món es destruirà per culpa nostra – por mi culpa, por mi culpa, por mi grandíssima culpa... – va i per fi un que si me’l crec.

PRIMERA PERSONA – 2018

11 – 12 de maig

CCCB - BARCELONA

DINÀMIQUES DE MASSES

Com cada any, en el Primera Persona pot ser que hi passi alguna cosa. En aquesta edició, dissabte comptarem amb la presencia de Gee Vaucher, multidisciplinar artista que va ser una de les fundadores de la Dial House a finals dels seixanta i més tard va pertànyer al col·lectiu punk Crass. Per dir unes quantes coses que hauríem de saber, compartirà escenari amb l’escriptora barcelonina Brigitte Vasallo, d’idees també fora del políticament correcte. 

Hi haurà d'altres moments més o menys estel·lars, com la conferència de Ma Anand Sheela, la que va ser portaveu de l’influent Osho, o tertúlies post-edició de llibre com la de Simon Reynolds – Glam Rock: deT.Rex a Lady Gaga. I poca cosa més. 

Sheela

EL RETORN DE LA VACA HIPPIE

DOCTOR MUSIC FESTIVAL 2019 - ESCALARRE 

LA VACA SAGRADA, ECOLÒGICA, SOSTENIBLE, BIODEGRABLE... I SUPER-AUTOMÀTICA

PER APRETAR A CÒRRER

Als catalans som capaços de vendre’ns a la tieta coixa per un parell de tractors i a sobre fer-li creure que és pel seu bé i benefici.

Fa uns dies des de la catalana Doctor Music, en el seu afany per fer-se un lloc en l’actual panorama festivalero – tenint en compte les voltes que hi ha per arribar a Sort, els hi cal esforçar-se una mica més que altres – ja van fent una mica de promo. Per això han llançat un primer vídeo on es fa especial incidència en la ‘trilogia màgica’ xiruquera-pijo-iòguica, amb el missatge: Crees en la reencarnación? Bajo las estrelles de un cielo mágico se producirá la reencarnación.

A la web o en fulls promocionals, hi figuren les típiques paraules que ajuden a vendre el producte com: corrents energètiques revelades en la geometria sagrada de la vall (es refereixen a estudis tèrmics i de corrents d'aigua?), sostenabilidad mediambiental i – ojo! – social, de la sobirania alimentaria, agricultura i ramaderia ecològiques. I tot això – i aquí ve el millor – per a trobar-te amb la millor versió de tu mateixa.  

Espero que, com a mínim, deixin ben sucats als seus compatriotes de les Valls d’Àneu, que dit de passada, segur no hi posen cap pega. Al final, és pel seu bé i benefici.

RECORD STORE DAY 2018

DINÀMIQUES DE MASSES

Per exemple, avui dijous 19 d’abril, és el Dia de la Bicicleta, de la Llengua Xinesa i dels Simpson.  Ahir ho va ser dels Drets dels Pacients i el proper el tindrem el diumenge que serà el de la Mare Terra. Hi ha el Dia Internacional del Número Pi, de la Diversió al Treball, el de l’Emoji, el de les Habilitats de la Joventut, fins i tot el del Buitre. Va en serio. Pot ser molt entretingut anar descobrint el dia que toca que sigui el ‘dia de’. 

Dissabte serà el dia de comprar discos, que per fer la cosa més lleugera i guai es diu Record Store Day. El dia amb més gent i incomoditat justament per gaudir d’una bona compra. És cert que hi ha edicions limitades que surten en ocasió d’aquest dia, com per celebrar-ho. De totes maneres, com que hi ha gent per tot: No Problem.

una vista de l’any passat