SHOW MUST GO ON

ACTIVITATS EXTRA-ESCOLARS

El festival de Eurovisió és per a representants de les televisions “públiques” dels països membres de la Unió Europea de Radiodifusió. Sempre havia escoltat que Europa començava als Pirineus. Doncs no, comença a Israel.

Els grans festivals, sempre sota els interessos dels gran lobbys, cada vegada tenen més problemes, sobretot perquè ningú prengui mal. Uns problemes que evidentment resoldran escombrant cap a casa canviant alguns petits detalls. Posar més policia, retallar la llibertat d’expressió i manipular els fets de cara a la gran massa, seran alguns d’aquests detalls. I si convé, s’anul·la.

Falta una setmana per a la final de la seva 68èna edició, que serà a la tranquil·la (fins ara) ciutat sueca de Malmö i els canvis ja han començat. De moment, han prohibit banderes, samarretes, articles o cartells amb símbols palestins. Només es permetran els dels països participants, incloent Israel, es clar.

Jean Philip De Tender, director general adjunt del show ha declarat que ‘la UER recolza fermament la llibertat d’expressió i el dret a expressar opinions en una societat democràtica’. Si us plau, que algú tiri de la cadena.

            

ERRANT, ITINERARIS D’ART i PENSAMENT

PONT DE SUERT – VILALLER – VALL DE BOÍ

del 18 al 27 de setembre

FESTIVAL

Es veu que han aparegut uns calerons i un nou festival es presenta 

És l’Errant, adjectiu que vol dir-nos el sentit itinerant que tindrà per les comarques de la ‘provincia’, doncs està organitzat per l’excel·lentíssima Diputació, organisme heretat del franquisme. Porta l’afegitó d’art i pensament. Està organitzat pels actuals habitants de la Diputació de Lleida, amb la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, que és la primera comarca que l’acull. Expliquen que la idea és establir un diàleg entre diferents disciplines artístiques i el patrimoni local.

De moment, de la vintena de noms que diuen que hi participaran, només n’han transcendit tres: Toti Soler (Vilassar de Mar, 1949), tot un clàssic molt ben escollit, amb una selecció de temes dels seus cinquanta anys de carrera, Juana Dolores Romero (El Prat de Llobregat, 1992), que dona el punt de ‘el que ara toca’ amb la seva transgressió acabada d’arribar i Mireia Boya, (Sent Gaudenç, 1979) ambientòloga i ex-cupaire, que no sabem si parlarà de l’ambient de calor o del polític.

El tret de sortida es donarà a Vilaller, i segons expliquen de la Diputació, serà amb ‘una de les exposicions d’art més emblemàtiques, radicals i experimentals que oferirà l’Errant, en la qual les dones reflexionaran a través de vídeo-creacions, instal·lacions, dibuixos i pintures sobre el rol de la cultura eminentment capitalista i patriarcal’. Serà interessant veure els discursos.

LA INVOLUCIÓ HUMANA DES DE LA PERSPECTIVA DELS FESTIVALS

DINÀMIQUES DE MASSES

La realitat ha superat a la ficció de llarg. Resulta que les pel·lícules de ciència-ficció que auguraven la conversió de l’home en éssers amb caps de suro, no eren de ficció

Hi ha uns llestos que com que veuen que no ens importa assistir als espectacles com si fóssim bestiar per vendre en una fira, ja s’han empescat un sistema. Es diuen SSD Concerts i son els que estan al darrere de This Is Tomorrow Festival i Virgin Money. El seu líder, Steve Davis, diu: ‘No podem estar sense música en aquests temps, pel que la nostra única preocupació ha sigut com portar-la al públic britànic de forma segura i responsable’. Com ens estima el nostre líder.

El laboratori on ho tenen previst fer és a Newcastle a finals d’estiu. D’agost fins a mitjans de setembre. El Virgin Money Unity Arena estarà a l’hipòdrom de la localitat, on hi muntaran 500 tanques, com corralets, per a cada grup, amb la corresponent entrada que hauran comprat per internet. Fins a un total de 2.500 caps. Els corralets estaran separats entre ells dos metres per a que no es puguin contaminar. Com no, també es podran comprar aliments i begudes – d’una marca escollida, of course – mitjançant un sistema unidireccional, pre-ordenant abans la comanda. Ho tenen tot pensat. Des de l’organització han fet saber que mantenen el cartell anunciat, quan estava programat pel mes de maig. Per tant confirmen a Sam Fender, Gerry Cinnamon i Royal Blood com a caps de cartell. Els dies forts seran el 14, 15 i 16 d’agost.

Normalitzar situacions com aquesta em sembla força desagradable. La diferencia respecta a la situació de primers d’any rau en que qui no rebia subvenció, diner públic, ara ja en rep. L’altre, veure com s’aplica la famosa frase: ‘Donde dije digo, digo Diego’. O el que és el mateix: ‘On vaig dir de canviar, dic caviar’. A partir d’aquí el millor que podem fer és riure.

XIRINGUITOS

EFECTES COL·LATERALS

Quan parlem de turisme se’ns posen els pels de punta pensant en l’epidèmia de la massificació. Però hi ha d’altres destins per a les masses, que sense adonar-nos hem normalitzat i que a vegades van lligats de passada al del turisme per així poder fer doble de calaix: és el dels festivals de musica, apareguts com bolets al llarg i ample del país i que aquest cap de setmana n’hem tingut per donar i vendre.

N’hi ha hagut per a tots els gustos: l’indefinit Cruïlla, el Rock Fest BCN dels heavies, el d’havaneres de Calella, el Vida de Vilanova per als hipsters, el de Canet de l’indescriptible Mainat, que se sumen als permanents, com el de Peralada. I el proper cap de setmana, més. I així. Visca.

nou model de tenda de campanya per anar de festa

TWO DOOR CINEMA CLUB, MÉS 80's SÍ o SÍ

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

La banda irlandesa llença el segon single de l’anunciat quart àlbum. El tema es diu Satellite i forma part de False Alarm que veurà la llum aquest 14 de juny via Prolifica Inc. Al llarg dels propers mesos estaran de gira per una pila de festivals de mig món i part de l’altre, inclòs el de Calvià. Els vuitanta ens agradi o no, estan entre nosaltres i de moment es pensen quedar. 

COACHELLA ARTÍSTIC

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Aquests dies de Coachella, a part de les actuacions musicals o més o menys, les obres d’art van tornar a aparèixer a l'esplanada de la localitat de Indio encara que en menor nombre. Altrament no per això menys poc curioses.

Per fer-ne un tast:

Un coet cap per avall l’Hazardus Interstellar Perfessional Operations – HIPO – de la parella d’artistes Dedo Vabo. Els Colossal Cacti de l’estudi Kovacs de Los Angeles, escalonada per a què la gent hi segui i no es punxi. De l’estudi Poetic Kinetics també de Los Angeles, Overview Effect, en que l’astronauta gegant torna després de 5 anys amb el vestit gastat. La pintora local Sofía Enriquez ha recorregut a la figuració ‘paisley’ per les seves estructures de fusta, de colors brillants en contrast amb el desert. O les dotze torres de l’arquitecte amb despatx a Berlin Diébédo Francis Kéré que es va inspirar en el baobab de la seva ciutat natal a Burkina Faso, bàsicament per donar ombra. Un festival.

KAFKIÀ

FESTIVALS

No paren les noticies respecta la bona sinergia que hi ha entre música i festival. Amb tot el que està arribant-nos, es fa evident el veritable rerefons. Uns, els que prometien la reencarnació, han de buscar una penosa alternativa després d’una inexplicable mala gestió. Uns altres, que en comtes de seure per negociar amb les bandes més interessants del moment per portar-les al Poble Espanyol, seuen amb els tour-operadors. I ara, un dels fills del Sonar, el de Reykjavík, ha anunciat la cancel·lació del festival que s’havia de celebrar a finals de mes pel fet que la companyia de vols islandesa Wow Air plega. Als organitzadors els hi sap molt greu.

ÀLBUM FAMILIAR

ENS VE FEINA

Hem entrat a la primavera i amb ella, l’enfilall de festivals de tot tipus, estils i preus, s’apropa. Les tècniques comercials per vendre el producte son diverses i la finalitat sempre és assolida: dissuadir a la consumidora de que es deixi de concerts en sales i que el millor per ella son els festivals, necessàriament al bon temps, és clar. 

Ara ens ve la feina a nosaltres. Per una banda tragar-nos tots els anuncis de la tele que siguem capaces per així poder presumir de saber quina cançó és la que estan tocant dalt l’escenari (el nom de la banda no cal) i l’altra, començar a pensar en l’adornament.

PEDRO SANCHEZ, AL CARTELL DEL FIB

MENCIONS A PART

Ja no soc amant d’aquests xous organitzats pels guiris de borratxera amb l’excusa de la música, no m’acostumo a veure com es degraden les coses que hi tenen relació. Ahir divendres, en la segona jornada del FIB a Benicàssim, va tornar a fer la seva aparició el president del govern dels espanyols – el 2016 ja hi va treure el nas. En els titulars, els hi fa gràcia dir que és que li agraden els Killers. Diuen, que va aprofitar que tenia una entrevista amb el Ximo Puig i l’alcaldessa de Castelló Empar Marco, per anar al recinte, tot en aquest tarannà tan campexano que tenen a l'altiplà. 

Pedro Sánchez i Begoña Gómez dirigint-se a la grada VIP 

(fot. JoséJordán)

En l’actual situació política i social, aquests tipus a aquests espais no haurien ni de passar-hi per la carretera que bordeja el recinte, per por de provocar incidents, pacífics, sempre pacífics.

Ni una pancarta de persona non grata? No hi ha manera.

The Killers en acció ahir a l'escenari principal 

(fot. Domenech Castelló)

QUINA CREU !

DINÀMIQUES DE MASSES

Va passar a Gisborne una petita ciutat de Nova Zelada que aquests dies de cap d’any acull el Rhythm & Vines Festival, esdeveniment que pot arribar a rebre 20.000 persones. El mes de gener la temperatura a l’arxipèlag del Pacífic és estiuenca i a alguns se’ls hi escalfa excessivament el poc cervell que tenen.  

Madeleine Anello-Kitzmiller, una noia nord-americana de 20 anys que passejava en topless tranquil·lament amb una amiga per una de les esplanades, es va veure toquinejada per un tipeju, quan seguidament, la noia per sort i sense pensar-s’ho dues vegades, el va anar a buscar i li va etzibar una bona tunda. Més tard va declarar: ‘espero que la meva acció inspiri a altres dones a sentir-se còmodes amb el seu cos’  i va afegir,... ‘el cos d’una persona és propi i ningú té dret a tocar-lo sense el nostre consentiment, independentment de com anem’.

Madeleine Anello-Kitzmiller a la foto a l’esquerra

  

TORNA LA VACA

DINÀMIQUES DE MASSES

L’alcalde de la Guingueta d’Àneu, Josep Cervòs, ha confirmat que dels 200 propietaris dels terrenys necessaris per dur-ho a bon port (200!!) el 60% ja han signat l’acord pel lloguer.

O sigui que el festival de la vomitada de Patti Smith torna. O de moment diuen que va per bon camir. El senyor Sala, el presi de la promotora dependent Doctor Music, li sembla que pot tornar a fer negoci muntant un nou festival a Escalarre, semblant als que va fer a finals de la dècada dels noranta. El 1999 es va haver de deixar córrer per les poc reals reclamacions econòmiques de la productora pels pagesos de la zona i administracions varies.

Com està a la quinta punyeta i no hi ha platja, té de bo que als guiris s’espanten i no hi pugen. Esperem que continuï així encara que al senyor Sala no pensi el mateix.

Serà la primera quinzena del juliol 2019. Qui sap si hi serem i si ho podrem pagar.

imatges del juliol de 1998