EL PEIX “NOEL”

EFECTES COL·LATERALS

No, no es tracta de la nova americanada de Disney que es dedica amb afany a fer que la vida encara sigui més patètica. És el nom que li van posar al peix volador amb que van obsequiar a l’ex-Oasis. 

fot. Santiago Bluguermann

Així, Liam Gallagher tancava el FIB d’aquest any d’una forma ben original, des del públic uns nois que passaven per allà, en mitat del set li van tirar un peix, ell, que atura el concert, comença a fer baixar sants i fins que no li van treure del davant no va acabar la feina. Coses dels festivals.

els senyorets del peix

PEDRO SANCHEZ, AL CARTELL DEL FIB

MENCIONS A PART

Ja no soc amant d’aquests xous organitzats pels guiris de borratxera amb l’excusa de la música, no m’acostumo a veure com es degraden les coses que hi tenen relació. Ahir divendres, en la segona jornada del FIB a Benicàssim, va tornar a fer la seva aparició el president del govern dels espanyols – el 2016 ja hi va treure el nas. En els titulars, els hi fa gràcia dir que és que li agraden els Killers. Diuen, que va aprofitar que tenia una entrevista amb el Ximo Puig i l’alcaldessa de Castelló Empar Marco, per anar al recinte, tot en aquest tarannà tan campexano que tenen a l'altiplà. 

Pedro Sánchez i Begoña Gómez dirigint-se a la grada VIP 

(fot. JoséJordán)

En l’actual situació política i social, aquests tipus a aquests espais no haurien ni de passar-hi per la carretera que bordeja el recinte, per por de provocar incidents, pacífics, sempre pacífics.

Ni una pancarta de persona non grata? No hi ha manera.

The Killers en acció ahir a l'escenari principal 

(fot. Domenech Castelló)

PETE DOHERTY + CARL BARAT

MÚSICA

Amb dos àlbums editats la primera meitat de la dècada passada, The Libertines en van tenir prou. De moment, Doherty manté la seva paraula d'editar el tercer en un futur no massa llunyà. Possiblement van ser la darrera banda gamberra amb un mínim d’autenticitat sorgida de Londres. Les darreres guspires del punk? Potser sí. De tant en tant – l'última fa 4 anys – els hi pica el cuquet del directe.

 

El retorn, passa per Glasgow, Londres, Lisboa, París, Brussel·les, Amsterdam i Berlín, i entremig, a quinze dies vista, parada al nostre país, el dissabte 19 de juliol, com a caps de cartell a Benicàssim. De moment, Melvin Benn, el nou gerent del festival del sud català, sap el què es fa.

 

 

 

 

 

FESTIVAL INTERNACIONAL DE BENICÀSSIM 2014

17, 18, 19 i 20 DE JULIOL – BENICÀSSIM 

NOTICIES I ALTRES RUMORS

Un dels festivals més importants, a nivell mediàtic, que es desenvolupa amb iniciativa estrangera als Països Catalans, s’incorpora a l’espectacle del degoteig de noms a l’espera d’obtenir una bona pesca, sota el titol de Sun, Sea, Sound (and beer). 

 

 

 

A clàssics de festival com Manic Street Preachers, Charlatans o James, s’uneixen M.I.A. o Jake Bugg que al costat de Tame Impala, banda obligada en qualsevol festival ‘veraniegu’ que es vanti de ser el més modern de tots, passen a ser els primers esquers per obtenir una bona carretada de visitants i de retruc un bon calaix. Altres noms són The 1975, Klaxons, Of Montreal, Courteeners, The Presidents Of USA...

 

Entre mig de comentaris sobre la seva continuïtat per culpa de la mala gestió econòmica del festival o d’altre color com el del seu màxim responsable, Mr.Vince Power, sobre que aquest any portarien grans noms per celebrar el 20è aniversari, de moment es col·loquen a la casella de sortida.

 

 

el propietari del negoci en la roda de premsa

 de presentació de l’any passat

 

 

 

FESTIVAL INTERNACIONAL DE BENICASSIM - 2013

Avui comença un altre dels festivals més importants que es celebra al nostre país. Aquest, muntat a la Catalunya més al sud, va esdevenir un referent abans no apareguessin les competències sabudes. Avui també, forma part dels tour-operadors organitzats des de les illes britàniques i lamentablement, el català cada vegada és menys visible.

 

Tot i l’endeutament en que està sotmès – diuen que sota control – finalment el FIB arrenca.

 

 

 

FIB 2013

I comença el ball. Maraworld, l’empresa espanyola corresponsable juntament amb l’anglesa Music Festivals dels tour-operadors amb destí la Costa dels Tarongers, fa una suspensió de pagaments – ara se’n diu concurs de creditors – tot i que curiosament asseguren que el FIB, un dels ganxos, és del tot rentable pel fet que genera diner des del "minut zero". No ho dubto. S’espolsen les puces afirmant que el deute d’uns quants quilos que arrosseguen no és pas per culpa seva, sinó de Vince Power de Music Festivals i els seus negocis a borsa. Aquest personatge, convertit en mestre de cerimònies del festival des que els germans Moran van fer negoci convertint-lo en un destí pel turisme xiruquero anglès, assegura que en cap moment ha pensat que l’esdeveniment corregués cap perill. Des de l’ajuntament, governat per un partit espanyol, es mantenen en la línea ara tan de moda del “tranquilos, que no pasa nada”.

 

És evident que les subvencions segueixen rajant.

 

Esplanada del festival de Benicàssim

FESTIVAL INTERNACIONAL DE BENICÀSSIM 2012

Evidentment és una qüestió de prioritats. Val una pasta assistir-hi, no és només l’entrada. Si va o no, depenent de que disposis dels euros necessaris (no parlo d’anar al càmping i alimentar-te a base de galetes i pizza). Sigui com sigui, malgrat l’espanyolització i la turistada – que alguns resisteixen i altres, com el Primavera, no –aquest és el festival de tots els festivals que surten com bolets de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El fet de mantenir-se fidel als criteris inicials de música, platja i bon menjar, fugint de protagonismes ridículs, el mostren tal com ha de ser un acte d’aquest tipus: un negoci.

Per què tota l’energia i diners que es dediquen a molts dels festivals i festivalets que proliferen com les festes majors, no es destinen a consolidar una escena de concerts estable i de nivell europeu al llarg de l’any... i així poder gaudir molt millor del que realment importa que és la música?

Amén.