XIRINGUITOS

EFECTES COL·LATERALS

Quan parlem de turisme se’ns posen els pels de punta pensant en l’epidèmia de la massificació. Però hi ha d’altres destins per a les masses, que sense adonar-nos hem normalitzat i que a vegades van lligats de passada al del turisme per així poder fer doble de calaix: és el dels festivals de musica, apareguts com bolets al llarg i ample del país i que aquest cap de setmana n’hem tingut per donar i vendre.

N’hi ha hagut per a tots els gustos: l’indefinit Cruïlla, el Rock Fest BCN dels heavies, el d’havaneres de Calella, el Vida de Vilanova per als hipsters, el de Canet de l’indescriptible Mainat, que se sumen als permanents, com el de Peralada. I el proper cap de setmana, més. I així. Visca.

nou model de tenda de campanya per anar de festa

CHRISTA PÄFFGEN – NICO

ANIVERSARI

Avui fa 30 anys que va deixar el cos una de les ànimes més fascinants de les darreres dècades i el setembre en farà 20 que va actuar amb el seu harmònium a Canet, en el darrer festival. 

És més que probable que molta de la canalla que va per allà aquests darrers anys a fer el papallona, tinguin ben poca idea de perquè es fa allà i la seva historia. I segurament, els importa ben poc i és per això que dels grups que hi van passant, la majoria d’ells no se’ls recorda més que un parell d’estius, tirant llarg.

Si escolten a Nico, potser aprenguin alguna cosa. I sinó, també ens importa ben poc.

DÉJÀ VU

 

EL 1978 va ser l’any dels darrers Canets del plà d’en Sala, dels concerts punk a l’autogestionat Saló Diana, també va ser l’any en què a l’antic pavelló del Joventut de Badalona, ens visitava per primera vegada Iggy Pop, o més lluny, l’any de l’irrepetible concert de comiat de The Band, magistralment enregistrat per Scorsese.

 

 

També va ser l’any de la Consti.