XIRINGUITOS

EFECTES COL·LATERALS

Quan parlem de turisme se’ns posen els pels de punta pensant en l’epidèmia de la massificació. Però hi ha d’altres destins per a les masses, que sense adonar-nos hem normalitzat i que a vegades van lligats de passada al del turisme per així poder fer doble de calaix: és el dels festivals de musica, apareguts com bolets al llarg i ample del país i que aquest cap de setmana n’hem tingut per donar i vendre.

N’hi ha hagut per a tots els gustos: l’indefinit Cruïlla, el Rock Fest BCN dels heavies, el d’havaneres de Calella, el Vida de Vilanova per als hipsters, el de Canet de l’indescriptible Mainat, que se sumen als permanents, com el de Peralada. I el proper cap de setmana, més. I així. Visca.

nou model de tenda de campanya per anar de festa

FESTIVAL DE FESTIVALS

El passat cap de setmana el PopArb a Arbucies, aquest, el Cruïlla a Barcelona, el Faraday a Vilanova i la Geltrú i el Lemon Day a Capellades i l’altre, el Palm Fest a l’Hospitalet de l’Infant. I així, va passant l’estiu fins que arriba l’agost i desapareix tot, incloent la febre per aquest tipus de trobades. Impressionant l’efecte mirall que ha tingut aquesta tendència. El tema es repeteix com l’all, però és que es fa difícil que no s’escapi un somriure per sota el bigoti. I fins quan durarà la moda? Potser el futur passa per aquests tipus de festivals, així com més de casa mentre els grans (referents) comencen a tocar a morts (Benicàssim si, Benicàssim no?). El temps ens donarà la resposta, no pas cap altra cosa.

 

 

 

 

 

CRUÏLLA BCN 2012

I aquest cap de setmana: un altre festival!

Això és patètic.