El passat cap de setmana el PopArb a Arbucies, aquest, el Cruïlla a Barcelona, el Faraday a Vilanova i la Geltrú i el Lemon Day a Capellades i l’altre, el Palm Fest a l’Hospitalet de l’Infant. I
així, va passant l’estiu fins que arriba l’agost i desapareix tot, incloent la
febre per aquest tipus de trobades. Impressionant l’efecte mirall que ha tingut
aquesta tendència. El tema es repeteix com l’all, però és que es fa difícil que
no s’escapi un somriure per sota el bigoti. I fins quan durarà la moda?
Potser el futur passa per aquests tipus de festivals, així com més de casa
mentre els grans (referents) comencen a tocar a morts (Benicàssim si,
Benicàssim no?). El temps ens donarà la resposta, no pas cap altra cosa.
