NOU BROT

TOM JONES – IS’T NOT UNUSUAL

DINÀMIQUES DE MASSES

No només hi ha nous brots relacionats amb el virus dolent. N’hi ha d’altres, de brots

dos elementes sospitoses 

En un de nou, en aquest cas de histèria, la població més assenyada demanda que es confini el segment adolescent i jove de la societat. “Son tots ells els que han provocat que ens tornin a deixar sense tele”, argumenta una senyora a la merceria, fent cua per comprar-se una mascareta amb el darrer estampat. Sempre s’ha de trobar un culpable. Per unes, la gent de la faràndula. Per altres, els més tendres. Fa uns quants anys, ja se’ls va tancar en gàbies. En aquest cas, també hi ha un precedent. Que els precedents sempre s’argumenten i queda bé.

OHIO, NIXON i ELS SEUS SOLDADETS DE PLOM

RECUPERANT CLÀSSICS

El 4 de maig de 1970, hi va haver una manifestació pacífica al campus de la universitat de Kent, a l’estat nord-americà d’Ohio. Pacífica fins que la policia va començar a disparar contra els estudiants matant-ne a quatre

fotografia premiada amb el Pulitzer

Formava part del moviment de protesta per la invasió de Cambodja per part dels exercits dels Estats Units i Vietnam del Sud en una nova acció bel·ligerant d’aquests. El resultat va ser de quatre estudiants assassinats per aquests famosos cossos que desgraciadament vetllen per la nostra seguretat. Onze dies després, a Jackson State College, a l’estat de Mississippi, en mataven a dos mes. Aquell mateix divendres, David Crosby, Stephen Stills, Graham Nash i Neil Young entraven a Record Plant per enregistrar Ohio. Ho van fer en directe i en unes poques tomes. Es va editar en el temps de premsar el vinil de 7” i amb una sòbria portada.

La va escriure Neil Young quan va veure les fotos a la revista Life i no com una cançó carrinclona, sinó una potent versió dels fets amb veus i guitarres desfermades. Fa 50 anys d'aquells dies, i la policia continua actuant impunement aquí i allà sense que ningú els hi pari els peus.

(versió en directe del 1970)

I HEARD IT THROUGH THE GRAPEVINE

RECUPERANT CLÀSSICS 

Revisada per un nombre incomptable de gent i inclosa en llistes de tots els colors de l'auca, I Heard It Through The Grapevine és una d'aquelles cançons per la que qualsevol becaria de les que fan qualsevol dels repulsius jingles de la tele 3, vendrien a la seva mascota per sentir-se'n la compositora ni que fos per un moment sota un estat encara més vegetatiu

Si ens preguntem per la causa, ens la respon Bob Stanley en el seu llibre Yeah Yeah Yeah (2014) quan defineix la versió gravada per Gladys Knight & The Pips en una sola i contundent paraula: explosiva. Expressió extensiva a en major o menor intensitat depenent ja de l'emulsionant.

Whitfield / Strong

Escrita el 1966 per Norman Whitfield i Barrett Strong per a Motown Records, els primers en enregistrar-la van ser The Miracles, però va ser el quartet d’Atlanta qui la va treure primer i la van fer pujar al segon lloc de llistes. Desprès va venir la de Marvin Gaye i un llarg etcètera, tan divers com The Undisputed Truth (1971), Average White Band (1976), The Slits (1979, Tuxedomoon (1988) o la que coneix fins i tot la filla de la portera per la qui només existeix Rosalia, la que Creedence Clearwater Revival van fer el 1970, allargant-la fins als 11 minuts, per a l’àlbum Cosmos Factory. Que Déu beneexi als clàssics.

LIVE PEACE IN TORONTO 1969

RECUPERANT CLÀSSICS

Ara fa 50 anys que es va celebrar el famós concert Live Peace a Toronto. El show es va dur a terme el setembre editant-se el disc tres mesos després, pocs dies abans d’acabar l’any

La ufanor que es vivia, disposava els encontres per a que succeïssin manifestacions d’aquest to i intensitat. Experimentar amb gent a partir de la creativitat compartida, ens fa evolucionar. Aquell dia els operaris, apart dels mestres de cerimònies John Lennon i Yoko Ono, van ser Eric Clapton (post Bind Faith), Klaus Voormann i Alan White (pre-Yes) que amb el nom de Plastic Ono Band van parir una criatura més de la fèrtil dècada dels seixanta encara que fos a les darreries i per cesària.

La presentació del concert va anar a càrrec de Kim Fowley i originalment el disc va ser editat amb un calendari de tretze mesos a l’interior de la carpeta. Encara tenim molt per aprendre.

Blue Suede Shoes  (Carl Perkins)

Money (That's What I Want)  (Janie Bradford/Berry Gordy)

Dizzy Miss Lizzy  (Larry Williams)

Yer Blues (John Lennon/ Paul McCartney)

Cold Turkey (John Lennon)

Give Peace a Chance (John Lennon)

Don't Worry Kyoko (Mummy's Only Looking for Her Hand in the Snow) (Yoko Ono)

John, John (Let's Hope for Peace) (Yoko Ono)

LA PRIMERA VEGADA

NICK LOWE – Cruel To Be Kind

(Ian Gomm, Nick Lowe / 1979 – Radar Records)

RECUPERANT CLÀSSICS

Aquest gentlemen, membre dels no menys brillants Brinsley  Schwarz abans de tirar endavant tot sol, en va fer un d’ells. Rebotat del primer lp, va ser llançat com a single i inclòs en el seu segon lp en solitari, Labour Of Lust. Aquells que no et canses d’escoltar un i un altre cop i sempre que ho fas sens el mateix que aquella primera vegada. Recollida per bandes de tot el planeta que fent-la la fan immortal, ha passat a ser un dels himnes pop dins de la categoria d'imprescindibles. 

amb la seva ex Carlene Carter a principis de la dècada dels setanta

THOM YORKE, FUM, FUM, FUM

RECUPERANT CLÀSSICS

No és el 7 O’Clock News de Simon & Garfunkel ni crec que en tingui la intenció, però li ha sortit prou bé. En el vídeo, es pot escoltar com, després dels característics xiscles del públic, Yorke enceta la popular nadala Silent Night per enllaçar-la amb Reckoner, el tema inclòs a In Rainbows, l’àlbum de Radiohead del 2007. Això va passar en un concert d’ell sol al Chelsea de Las Vegas fa un parell de nits.

Thom Yorke té previst editar nou treball en solitari a primers d’any. També el tema que ha fet per la banda sonora del remake de Suspiria (actualment als nostres cines) ha estat nominat com a Millor Cançó Original per els propers Oscars. De moment, li venen dos esdeveniments de nivell. Bé, un sí.

COM XAIETS

EFECTES COL·LATERALS

Cada vegada em costa més de beure només orxata. El fet de que cada dia em suposi haver d’adonar-me amb freda resignació com anem perdent, en una frenètica baixada, el nivell mínim necessari per dignificar el fet de seguir, fa que se’m disparin instints que me’ls sabia amagats i en pau.

El fet d’haver de sobreviure bevent només orxata, fa la cosa cada vegada més anodina. La meva àvia ja ho deia: tenen orxata a les venes! Com ho sabia ella. Paciència eterna.

Vampire Racecourse, va ser el primer single de Lovers (Virgin, 2003), el disc de debut dels australians The Sleepy Jackson.

 

RUFUS THOMAS, A L’ESCENARI

RECUPERANT CLÀSSICS

De gent impresentable n’hi ha hagut sempre. L’any 1965 a Watts, localitat a tocar de Los Angeles, a resultes de les habituals provocacions d’un sector de blanquets, la població negra es va cabrejar de valent i va fer el que fa la gent normal quan li puja la mosca al nas, mostrar el cabreig a base de bé. 

Watts agost 1965

Set anys després, el 20 d’agost del 1972, el segell Stax va organitzar un concert al Memorial Coliseum de Los Angeles per recollir diners per a les persones afectades per les destrosses. Hi van participar tots els seus artistes, des de The Staple Singers, Isaac Hayes o Rufus Thomas, amb més de 100.000 persones a les grades i l’esdeveniment, amb un doble disc i pel·lícula inclosa, va fer historia. 

A vegades, una especula en aquells moments que t’hauria agradat viure. Aquest n’és un.

els presentadors, amb Jesse Jackson al mig

DON JUAN’S RECKLESS DAUGHTER

JONI MITCHELL (ASYLUM RECORDS)

1977 – 2017

RECUPERANT CLÀSSICS

Es va editar l’any 1977, deixant enrere les harmonies de Ladies of the Canyon i Blue per submergir-se en l’afilat món del jazz i l’experimentació. El retrat d’ella a la portada amb perruca i la cara embetumada ja descrivia per on anirien els tiros.

El doble disc es va vendre bastant bé, tot i que li va costar, obtenint opinions per a tots els gustos. El cas és que amb el temps, ha anat conquerint per mèrits propis la catalogació de disc gran i no només per les seves 12 polzades – Björk l’ha anomenat més d’una vegada com el seu disc de capçalera.

L’encaix tan ben parit d’estils diferents, la improvisació latent, la “inspiració” de Jaco Pastorius, tot embolcallat per la seva càlida veu, sovint m’acaben cobrint d’una boira que aquests dies ja la voldrien a Lleida. 

HOUSE UN AMERICAN BLUES ACTIVITY DREAM

RICHARD & MIMI FARIÑA (1965)

RECUPERANT CLÀSSICS

Una de les millors cançons de folk-rock i una de les que figuren més al fons del cabàs. Obria el que es considera el segon treball Reflections In A Crystal Wind (1965), que anava entre Celebrations For A Grey Day, d’aquell mateix 65 i Memories (1968) aparegut ja després del prematur traspàs d’en Richard Fariña. Els tres discos van ser editats per la discogràfica Vanguard.

Richard i Mimi Fariña, que es van conèixer a Europa el 1962 i l’abril del següent any es casaven amb 26 i 17 anys, van deixar-se engolir plàcidament per la contracultura nord-americana que regnava a primers dels seixanta, i una vegada van ser ben cuits, han influït a desenes de cantautors folk que els han succeït. Aquest tema, ple de referències a les recerques que tot Déu practicava, figura en el pedestal de les escollides.

CREEPIN’ (1973)

GRAND FUNK – Creepin’ 

RECUPERANT CLÀSSICS

És una de les bandes que van apretar per la decantació de la psicodèlia de finals dels seixanta cap a l’enduriment de les línies del front musical. Quant va sortir aquest disc ja es trobaven a la glòria més absoluta amb tot el que debò i de dolent comporta ser-hi. També a poc a poc s’havien anat endolcint amb un resultat algo més pop. Amb els anys, els seus temes han agafat una noble pàtina.

ROADRUNNER – THE MODERN LOVERS

1977 – BESERKLEY (UK)

RECUPERANT CLÀSSICS

Llegendària cançó per excel·lència, carregada de multitud d’històries entre versions pròpies i d’altres, reedicions i aparicions en recopilatoris, citacions, homenatges i tot el que estiguis disposada a trobar si disposes de temps.

Enregistrada el 1972 i oficialment no editada fins el 1977, va ser produïda per John Cale que li va donar l’atmosfera VU que necessitava per arrodonir una obra mestra amb una simple i extraordinària tonada de dos acords difícils d’oblidar un vegada la sents per primera vegada. 

BAD GIRL – ZAKARY THAKS

1966 – J-BECK (USA)

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

L’any 1966 van editar aquest primer tema en single a través J-Beck, un segell local, i a la cara B hi van enregistrar I Need You dels seus admirats Kinks. Mercury Records el va entomar i el va reeditar a tot el país. La banda de Texas, ràpidament es van convertir en una banda de suport per a grups com els Yardbirds, Jefferson Airplane o 13th Floor Elevators. 

 

 

 

 

El 1979 Bad Girl va ser inclosa en el Volum 2 de Pebbles Antology Garage Bands. El 1998 en el Nuggets: Original Artyfacts From The First Psychedelic Era, 1965-1968. I aquest any 2015 s’ha editat una mena de Definitive Collection a partir dels masters originals que contenen els seus sis singles originals.

 

Pura vitamina.

 

 

 

 

 

 

ONCE IN A LIFETIME

TALKING HEADS

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

 

 

 

Aquest tema va ser single de l’àlbum Remain In Light (1980) i manté des del principi una vibració èpica que em fa saltar les neurones de forma descontrolada. Una de les bandes que va fer que Nova York tremolés de nou.

 

 

 

SINCE I MET YOU

SHACK – SINCE I MET YOU    

 

 

RECUPERANT (ELS MEUS) CLÀSSICS

 

 

Inclosa en el tercer i potser l’àlbum que més els va apropar a la popularitat. Circula per la sang amb tots els ingredients d’una perfecta cançó pop. Amb la seva enganxosa tonada, els arranjaments orquestrals i unes pinzellades psicodèliques, fan que els breus 3 minuts i 16 segons que dura, clavin la frase ‘amb poc i bo en tinc prou’. 

 

 

 

 

La banda de Liverpool formada pels germans Mick i John Head – The Pale Fountains –  havien llançat dos discos ja per fer història, Zilch (1988) i Waterpistol (1995), però va ser amb aquest meravellós H.M.S.Fable (1999) que van tocar el cel, ells i jo.

 

Els germans Head continuen en actiu en diferents projectes.

 

 

 

 

LAZARUS

LAZARUS – THE BOO RADLEYS

 

RECUPERANT CLÀSSICS

 

Aquest trepidant tema de la banda anglesa – una amb les que Creation Records va tocar el cel – sortia en primera fornada en format EP el 1992 i va ser la seva manera de dir que paréssim bé les orelles que la festa anava a començar. El tema aniria inclós en el doble Giant Steps editat l’any següent.

 

 

Sensacional coreografia orquestral, simfonia pop que ens calia com l’aigua que cau quan els homes del temps es fan més pesats de l’habitual i ens amenacen amb que ve la sequera com si vingués l’home del sac. Es diu que els britànics s’havien de posar les piles, Nirvana i els seus apretaven des d’allà. I Déu ni do com s’hi van posar.

 

entrada del seu concert l’any 1995 a Barcelona

amb Wake Up! (Creation-1995) sota el braç

 

  

 

 

 

 

THE CHURCH – TANTALIZED

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

Heyday (1985) va ser el cinquè disc, o el que és el mateix, el primer en incorporar instruments de vent i cordes i el darrer d’una certa forma de treballar. A continuació, partida als Estats Units, canvi de discogràfica, edició d’un disc amb visió d’augmentar vendes – la nyonya Under The Milky Way n’és la prova –  i tota la gràcia al pot. Potser per això, en aquest disc i en aquest tema en concret li diposito una certa importància. 
 

 

 

 

Aquest va ser el primer single de l’àlbum i conté una energia que definia molt bé les intencions de la banda australiana. Fins llavors, és clar.

 

 

 

THE REMAINS

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

Fa 50 anys es posava en marxa una de les bandes més fresques sorgides la primera meitat dels seixanta. La seva carrera va ser d’una ràpida ascendència i amb resultats de  difícil catalogació. Obrien per la gira americana dels Beatles el 1966, el mateix any que plegaven veles com a banda i paradoxalment també el mateix any del seu brillant debut discogràfic en format LP deixant a tothom amb un pam de nas.

 

 

 

 

 

 

recopilatori que el segell francès New Rose va treure el 1985

A finals dels noranta es van reunir i el 2008 se’ls hi va fer un documental que va ser presentat al Boston Film Festival.

 

 

JO EM DONARIA A QUI EM VULGUÉS

MARIA DEL MAR BONET
SI VENS PREST / JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS
Lletra: Josep Palau i Fabre
Música: Maria del Mar Bonet
 

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

En l’àmbit de la música pop, si Maria del Mar Bonet fes avui el que feia fa 45 anys – 45 anys!!! – se la consideraria una cantant d’àcid folk o fins i tot experimental. Les seves passes pel Grup de Folk per exemple, ho poden corroborar. Suposo que no feia altre cosa que cercar la seva ubicació, per què en la mateixa època va fer algunes coses de pop més clàssic, com Mercè, la cançó dedicada a la seva mare, amb trompetes i violins dignes de Bacharach. A mitjans dels setanta va perfeccionar l’estil, volcant-se de ple en temes folk gestant discos d’una increïble bellesa com Alenar, que és per caure de cul a terra. A poc a poc, amb els anys, es va anar perfeccionat tant i tant que a mitjans dels noranta de tanta manipulació la naturalitat que la caracteritzava es va fondre. 

 

Aquest és un single de l’any 1969 editat per Concèntric on a la cara B hi figura aquest tema d’àcid folk tan colossal que posa la pell de gallina. L’any 71 la va tornar a editar en una nova versió més pop, dins de l’àlbum homònim editat per Bocaccio. 

 

Son petites perles que ens ha donat la nostra cultura pop. Perles en brut, afortunadament.

 

 

 

 

 

 

 

 

JULIE DRISCOLL, BRIAN AUGER & THE TRINITY – SEASON OF THE WITCH

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

Un dels plaers del diumenge al matí és posar una recopilació de Julie Driscoll, Brian Auger & The Trinity i fer el ronso per casa. L’hipnòtica melodia d’aquest tema m’acompanya en els lents moviments del cos mentre es mou tot sol per les diferents habitacions a la recerca desesperada de la menys calorosa. 

 

 

 

 

Aquest cançó de Donovan és un clàssic de les versions, Joan Jett, Hole o Luna entre molts altres no s’han pogut resistir a la seva influència.