Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Radiohead. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Radiohead. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 de desembre del 2018

THOM YORKE, FUM, FUM, FUM

RECUPERANT CLÀSSICS

No és el 7 O’Clock News de Simon & Garfunkel ni crec que en tingui la intenció, però li ha sortit prou bé. En el vídeo, es pot escoltar com, després dels característics xiscles del públic, Yorke enceta la popular nadala Silent Night per enllaçar-la amb Reckoner, el tema inclòs a In Rainbows, l’àlbum de Radiohead del 2007. Això va passar en un concert d’ell sol al Chelsea de Las Vegas fa un parell de nits.


Thom Yorke té previst editar nou treball en solitari a primers d’any. També el tema que ha fet per la banda sonora del remake de Suspiria (actualment als nostres cines) ha estat nominat com a Millor Cançó Original per els propers Oscars. De moment, li venen dos esdeveniments de nivell. Bé, un sí.



dilluns, 9 de maig del 2016

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO
RADIOHEADDaydreaming
Dirigit per: Paul Thomas Anderson


A MOON SHAPED POOL
2016 – XL RECORDINGS






dissabte, 2 de gener del 2016

RADIOHEAD – SPECTRE

D’ESQUITLLADA


Per què pel llegendari tema introductori dels films marca 007, en aquesta darrera entrega, hem hagut de suportar Writing’s On The Wall del cap de fava de Sam Smith en comptes d’aquest mil vegades més adient tema de Radiohead? ...  Grinyola.
 
 
 

Thom Yorke al seu facebook:

 “Last year we were asked to write a theme tune for the Bond movie Spectre.
Yes we were. It didn’t work out, but became something of our own, which we love very much.
As the year closes we thought you might like to hear it.
Merry Christmas. May the force be with you.”



dimarts, 4 d’agost del 2015

BOND, JAMES BOND

NOTÍCIES
 
 
La veritat és que aquesta és d’aquelles que costa saber si és una bona o una mala noticia. Quan s’apropa l’estrena de la darrera del famós agent britànic, una de les promocions és l’especulació amb apostes i altres argúcies sobre qui serà l’encarregat o encarregada de posar la veu en els sempre artístics i clàssics crèdits de la pel·lícula que surten després dels també sempre clàssics primers cinc minuts plens d’explosions i carreres.
 
 
  


Ara el nom que més sona és el de la banda anglesa Radiohead i  aquest potser seria el premi per haver fet, allà pel 1995, la versió de Nobody Does It Better, el tema central de The Spy Who Loved Me (1977) interpretat el seu dia per Carly Simon.

La nova Spectre promet emocions de la mà del nostre agent favorit amb Q i Moneypenny. La cosa va de secrets molt ben guardats que es desvetllaran tots el 6 de novembre.
 
 
 

 
 
 
 
 
 



 
 
 

dimarts, 16 de juliol del 2013

THOM YORKE I SPOTIFY

Les coses son com son. De la mateixa manera que aquest món no el canviarem, Spotify tampoc ajudarà a la cultura pop pel simple fet de que l’importa ben poc. Ara, Thom Yorke s’ha sumat a altres artistes i ha deixat de tenir-hi relacions en tot el que concerneix a ell personalment – de Radiohead no en diu res – perquè considera que les tarifes son del tot abusives i perjudicials per a la música i en conseqüència pels petits segells. Reivindica també un model viable de reproducció, legal, de música per internet. A més, el percentatge del entre un 0,0003 i un 0,0008 euros que reben per descàrrega considera que fa petar de riure. Doncs si, riure per no plorar.

 
 

diumenge, 14 de juliol del 2013

FESTA MAJOR DEL RAVAL

Ahir per la tarda, quan sortia de Wah Wah, vaig agafar la Rambla del Raval direcció mar i quan enllaço amb Sant Oleguer no puc donar crèdit al què senten les meves orelles. The Creep? Em paro, em pessigo i quan aquell magnífic soroll es fa real del tot, guaito un escenari muntat en una placeta lateral a l’ombra d’uns arbres i dalt d’aquest escenari, dos homes, cadascun d’ells amb una elèctrica i al seu costat una noia que canta el ja clàssic tema de Radiohead. Amb els limitats recursos penso que ho fan prou bé. Tampoc puc deixar d’observar el públic que ho escolta. Potser una vintena – sense contar els dos que estan pel control de so – unes dones joves amb els seus crios a la falda, alguna parella segurament de fet, també amb canalla petita, dues noies, una d’elles asiàtica, amb un gos i unes persones ja adultes en cadires de rodes, com d’algun casal proper. Tots gaudint del moment. Potser sí que encara queda esperança.