TOT DE POP: Vídeo

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vídeo. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’agost del 2022

DE QUAN ELS STONES EREN REBELS

MACUTUS i CABELLS LLARGS

D’una manera o altra, els Rolling Stones sempre son notícia. Porten molt avantatge. Recorregut no els hi falta.

Watts que ha deixat el vaixell. La resta de membres camí dels 80 anys mentre intenten fer alguna cosa semblant a una gira. Richards que anuncia a "Apple Music 1" noves cançons per abans de que acabi l’any. I qui dia passa, any empeny. Tenen material per colgar-nos sota una muntanya d’àudios i pel·lícules.

Un dels darrers, aquest We Love You datat el 1967 i penjat per primera vegada. En el document se’ls veu enfotent-se de la batuda que va fer la policia a la casa de Richards a Redlands a la recerca de drogues, on es van veure involucrats el mateix Richards, Mick Jagger i Marianne Faithfull. La pel·lícula ha sigut remasteritzada en 4K (Ultra HD) i es veu a Richards fent de jutge, mentre Jagger i Faithfull recreen el judici.

dilluns, 22 de març del 2021

LACING, UNA ALTRA MANERA D'ESCOLTAR-HO

VÍDEO

L’important és no deixar que la roda pari. Per això els nois de Chattanooga, Lacing, recuperen un dels temes del seu darrer treball, Swirl i li posen imatges

Inclòs en aquell Without (2019 – Elder Magick Records / Handstand Records), el munten en un vídeo fascinant, dirigit pels creatius de Pedal Partners. Podem veure onades de veritat, de punyents riffs de guitarra, engalanades amb la veu de Joe Davenport, ben entomada pels seus companys de banda, Robert Parker (guitarra), Joseph J Micolo III (baix) i Jery Reed (bateria). Podem veure autentiques distorsions de la realitat, mitjançant la fotografia amb negatiu, imatges digitalitzades en freqüències desdibuixades. Molt millor que la realitat distorsionada que ens volen imposar via TV. Els temps son els que son, els que ens ha tocat viure. Plens d’experts en la matèria i cagadubtes. Que la roda no pari.

dimecres, 9 de desembre del 2020

EELS ALERTA DE QUE ENS HEM DE GUARDAR LES ESQUENES

NOU VÍDEO (NOU REGISTRE)

Fa mes i escaig de l’edició del seu tretzè disc Earth To Dora (E-Works/Pias Recordings), que ha obtingut crítiques de tots colors

A aquestes alçades, per qualsevol assumpte que vingui de Mark Everett, s'ha de parar l'orella que alguna cosa se'n treu. L’ànima de persona recorrent, al meu entendre, no l’ha abandonat. La moguda jovial Anything For Boo que obra l’àlbum, el subtil joc que es porta amb Are You Fucking Your Ex o els arranjaments barrocs d’ Of Unsent Letters son alguns dels cops d’efecte que et vas trobant i que conformen l’univers Eels.

El vídeo que presenta pel tema Are We Alright Again, l’ha dirigit Greg Barnes i ha estat filmat en una sola toma que està de moda. De protagonista del clip ha posat a Jon Hamm. La cançó és la única que va composar durant la cosa del virus dolent, a diferencia dels altres onze temes que van ser produïts abans. ‘El vaig fer durant els primers dies de la pandèmia, quan realment la cosa s’estava posant lletja’ ha explicat. ‘No podia esperar per intentar fer alguna cosa per a que la gent es sentis una mica més optimista de cara al que venia. No hi havia temps per perdre’. En el vídeo es veu a Hamm tan distret amb la cançó que no s’adona del robatori del que està sent objecte. Com totes nosaltres, que distretes pensant en quina bombolla estar, ens van robant tot el que poden.

dissabte, 11 de gener del 2020

EL VÍDEO DE L'ANY

... i el guanyador és:

Control de WEEPING ICON

VÍDEO

D'entre els milions de vídeos promocionals penjats al llarg de tot un any, com ser capaç d'escollir per a una mateixa el que ha sigut el millor? Difícil. Però no impossible

Així, un cop acabat l’any, m'hi vaig posar i he recordat aquest Control de fa uns mesos, la darrera cançó del – oficialment – primer disc de Weeping Icon, editat el setembre, grup que integren unes experimentades noies de Brooklyn compromeses amb la seva escena.

Practiquen un noise punk que en aquest vídeo, dirigit per elles mateixes, han clavat molt bé el missatge tancant el cercle creatiu que es van proposar. Ho expliquen així:

‘With the song “Control,” the final song on our album, we wanted to create a tactile experience born from the subjects we explored throughout, a sort of musical epilogue that would take our animus and end it in a catharsis of mournful fury. The video opens with the lead-in track “perfect the art,” which alludes to the major working concept from our album – the exhausting, unsustainable drive to stay relevant in the modern world, and its largely unexamined foundations in egotism, selfishness and exploitation – and juxtaposes it against the truth of inevitable loss. The video stars Cal Fish, one of our favorite artists, who shared with us an emotionally moving, unrestrained physical performance. To us, their character represents the unlocking of true artistic potential. One day we’ll be gone, and we won’t be able to change the impression we’ve made on the world. The only real, lasting control we have is how we sculpt our shadows’.

divendres, 1 de novembre del 2019

POND, SORTITS D’UNA HIPPY-DIPPY HAWK-WINDY COMUNA

VÍDEO

Crec que van ser primer ells abans que els seus cosins germans Tame Impala

Kevin Parker i Nick Allbrook en son els culpables, però malgrat això, la seva oficina de management no ha sigut tan eficaç com la dels Impala, com a mínim per aquí. Aquest any, la banda de Perth, puntual a la seva cita bianual, ha tret disc, Tasmania (Marathon Artists). Cançons impregnades de confeti, melodies que conviden a saltar a corda i tot en mig d’un programa de desintoxicació.

En algun moment del 31 de maig passat, van tocar dins de la festa Ya es Primavera en el Corte Inglés. Ahir, en el seu funcionament natural, els Pond van tocar en l’elegant Élysée Montmartre. Aquest és el seu nou vídeo:

dijous, 2 de maig del 2019

IAN BROWN, NOU VÍDEO

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Passats 10 anys, Ian Brown ha posat al carrer un nou disc, Ripples (Virgin – EMI Records). Va sortir fa un parell de mesos i els comentaris de la premsa oficial el van fer miques. El disc, per força no és lo dels temps gloriosos, però manté sobradament la dignitat. Avui, una forma escassa. Com les mateixes glòries.

Ja sabem que a banda de produir l’àlbum, va tocar la majoria de instruments i va crear el disseny de la portada. També dirigeix clips, com el primer que va llançar, First World Problems. El segon, aquest From Chaos To Harmony, va cedir-la, la direcció. Té com a protagonista un nano jove i un d’aquells autòmats – aquest amb una cara, la d'Ian Brown, que encara fa més por del normal – que bé podia endevinar el futur o convertir un desig en realitat. Se me n’acudeixen tants que millor deixar-ho córrer.

dilluns, 18 de febrer del 2019

JULIA HOLTER EN MANS DEL SURREALLISTES

VÍDEO

Els vídeos fa temps que s’han proclamat els reis de tota etapa de promoció, encara que des d’aquell Video Killed The Radio Stars dels Buggles ha plogut molt i l’estil ha canviat en tots els sentits. La industria musical, la del ‘tot per la pasta’ enfocada tan sols als més llestos de la classe, s’emporta la palma en generar merda en cadena.

Però afortunadament hi ha gent que defuig la tendència i dedica ganes i esforç de la mà de la santa creativitat a fer coses interessants. És el cas del darrer vídeo de Julia Holter pel tema Les Jeux To You del darrer disc, sobre el que la directora, Geneva Jacuzzi, explica que s’ha inspirat en l’opera prima d’Alejandro Jodorowsky, Fando y Lis del 1968.

Diu: ‘Després d’escoltar la cançó, imatges de Fando y Lis, una pel·lícula que sempre m’ha empaitat, em van inundar la ment. Com a dona, vaig sentir la necessitat d’explorar l’ànima del mite i reescriure les imatges a modo de reforçament de la mirada en femení’. I afegeix ‘hi ha una essència misteriosa en aquesta historia, una espècie de troca psico-espiritual que em porta a la poesia surrealista de les lletres i la musica de Julia’. Que per molts anys.

dilluns, 4 de febrer del 2019

CHRYSTA BELL AMOR REAL

VÍDEO

El dream-pop és aquell estil que es desplaça pel canto d’una finíssima i afilada línia. És com pintar a l’aquarel·la, el resultat depèn d’una pinzellada segura, i el dream-pop de la cantant i actriu Chrysta Bell disposa d’ella, a vegades deixant que la taca sorprengui i altres precisa. I com aquell que deixa un quadre reposant per tornar-lo a agafar al cap d’un temps, fa uns dies han editat per la cançó que tancava el disc produït per David Lynch This Train (La Rose Noire – 2011) aquest vídeo dirigit per Golnaz Jamsheed, guanyador del concurs de curtmetratges David Lynch Master of Fine Arts Film 2016.

El seu darrer disc We Dissolve, produït aquest per John Parish, va sortir a mitjans del 2017.