LLUITAR CONTRA UN ALTRE VIRUS

SOBRE EL CAS DE GEORGE FLOYD – RUMIAMENTES I BARRINADES

De quin color toca ara portar el llaçet a la solapa?

Estem davant de fets consumats i aquella acció de pensar per una mateixa ja està a punt de perdre’s del tot, com els entremesos en els menús de cap de setmana. Les solucions a la violència dels Estats no passa per protestar durant uns dies, per a poc a poc anar-se desinflant com l’espuma, que és el que sempre passa.  Moda?

Moda - definició (diccionari.cat): Conjunt de gustos, costums i maneres de comportar-se propis d’un període de temps d’un grup de persones.

“Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha uns altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles” Bertolt Brecht

Pete O’Neal - al centre - dels Black Panthers, el 1969

(a punt de fer els 80 anys, continua exiliat a Tanzània)

ESCOLTAR LA RADIO AL BANY, ENCARA

RUMIAMENTES I BARRINADES

Com seria escoltar una de les emissions de Trilogy Rock, Guitarra, Baix i Bateria o Ones de Crom, al quarto de bany?

Perquè llegir una revista o escoltar un bon programa de radio en un dels espais més sagrats de la casa, son costums que afortunadament, en l’era dels tweets i les presses, encara perduren. I per això em pregunto, com és que avui que en els nostres barris vivim ofegades per botigues que venen tot tipus de coses inimaginables, es fa estrany no haver-hi vist encara en una d’elles, una radio-portarotlles.

La primera setmana d’agost de 1969, l’Oficina de Patents dels Estats Units li feia arribar a John F.Lewis, resident a California, la patent amb nº de registre 214.839 pel seu suport combinat.

COMPILACIONS – QUÈ SON EN REALITAT?

RUMIAMENTES I BARRINADES

Les compilacions, tot i que divertides, interessants, sorprenents, ingenioses – be, no totes – i així podria anar dient fins el dia que vagi amb taca-taca, definitivament son un món apart. Per què? Ni flowers. Son com un divertiment sense més finalitat que la de ser una curiositat per col·leccionar a la prestatgeria de rareses i edicions curioses.

N’hi ha tantes com qualificatius, la de Heaven And Hell (VU), If I Were A Carpenter, Monsieur Gainsbourg, I’m Your Fan, The Bridge (a Tribute To Neil Young) o aquesta Freedom Of Choice (New Wave), per citar algunes, totes veritables obres mestra de l’entreteniment.

Però no defalleixo. Algun dia se’ls hi farà justícia. 

ON ÉS EL COMPROMÍS?

RUMIAMENTES I BARRINADES

Els anys seixanta i setanta, ser jove era sinònim d’activisme, anaven de la mà de la classe treballadora i la intel·lectualitat. Els representants d’aquelles inquietuds i que actuaven gairebé sempre com a portaveus, eren en la majoria de casos els musics i artistes que hi havia aleshores.

El feixisme continua avançant descaradament en tots els fronts, com sempre. No cal buscar massa, avui mateix i aquí, amb violència política i assalts contra la llibertat d’expressió, a Euskal Herria amb muntatges policials, al Pròxim Orient amb les continues massacres de l’estat d’Israel sobre Palestina.

Tret de casos aïllats, els musics i artistes, i ho eixamplo una mica a crítics i savis en general, un temps portaveus dels moviments de resistència, sembla que els hi doni igual. 

O algun dels festivals que tenim a tort i a dret: se n’ha fet, se’n fa o se’n farà ressò? Això sí, tots ben guapos i moderns. 

Por de no rebre la subvenció? Orxata a les venes.

ARA, MALEÏT SIA, ARA!

RUMIAMENTES I BARRINADES

Passat festes, torna l’activitat política. Estàvem totes ocupades en les compres i en preparar els tiberis. Bé, no totes.

En les circumstàncies del tot previstes, l'estat de les coses torna a ser el mateix de sempre. Uns que volen la llibertat i uns altres que no la donaran ni que els matin. És un dir. I així van passant els dies, els anys i els segles.

Fa més de 50 anys que també va haver una manifestació ”històrica”. El 28 d’agost del 1963, la Marxa pels Drets Civils sobre Washington, amb aquell famós discurs de Luther King i el seu ‘I have a dream’. Llegint 33 Revolutions per Minute: A History of Protest Songs de Dorian Lynskey (editat en espanyol per Malpaso) també he sabut que una veu emprenyada d’entre la multitud es va alçar i va cridar: A la merda el somni, Martin! Ara, maleit sia, ara!

També aquell mateix 28 d’agost, un jovenet Bob Dylan que desconfiava de l’eficàcia de la mani, mirant cap els edificis del Capitoli i el Congrés va preguntar als seus companys: ‘Creus que alguna persona d’allà dins està escoltant? Quan fa uns dies llegia que l’ANC demanava instruccions, ja vaig veure que la cosa pintava fatal. Al final, com sempre, el desengany. Al final, els votarà la seva mare.

Tot el que no passi per la mobilització de la gent i des d’aquesta mateixa gent, no anirà en lloc.

EL PAPUS

UNA REVISTA SATIRICA Y NEURASTERICA

RUMIAMENTES I BARRINADES

Va ser una revista que va posar l’humor en uns anys en que si no ens en rèiem de nosaltres mateixes, el drama hauria sigut encara més gros.

Lluitar contra ‘la reserva espiritual de occidente’ podia també ser divertit – i encara, noies, encara. Com deia Emma Goldman, ‘si no puc ballar, no és la meva revolució’.

Aquest proper 20 de setembre farà 40 anys de l’atemptat al setmanari El Papus.

 

RAIMON, AQUELL QUE VA SER PROGRE, EN CONCERT

RUMIAMENTES I BARRINADES

                  

Sovint em pregunto on és la intel·lectualitat d’aquest país. I per declaracions com les que ha fet en Raimon a la TV3 sobre el super-referèndum, millor que continuïn amagats. 

Com un més d’aquests que es preocupa pel bé de totes, el cantant de Xàtiva diu: ‘No ho veig clar...- un estat és una cosa de molta complexitat i s’ha de dir com fer-lo...- jo no ho sé’. I es llença del tot i afegeix que ‘ si no es pot fer només aquí, que es faci a tota Espanya’.

Crec que li anirien bé unes quantes sessions de teràpia per treure’s de sobre els complexes que després de més de 50 anys de profit propi, encara arrossega.

Raimon té previst fer una sèrie de recitals al Palau de la Música aquest proper més de maig.

ENLLITADES PEL QUE CALGUI

RUMIAMENTES I BARRINADES

Tony Blair torna a la càrrega. Ahir a La Vanguardia llegia que, referint-se al Brexit, opinava que sí, que 'la majoria va votar-hi a favor, però en democràcia no hi ha res escrit en sang’. Arribats aquí, no cal patir més.

Avui dia sortir al carrer a manifestar-se, a no ser que facis alguna cosa més que deixar-te la gola escridassant consignes, serveix de ben poca cosa més que agafar una mica de color. A partir d’ara, com John Lennon: a la taula i al llit, al primer crit.

Bed In – 1969

Protesta anat al llit – Amsterdam (Hotel Hilton) / Mont-real (Hotel The Queen Elizabeth)

a la foto, John Lennon, Yoko Ono, Timothy i Rosemary Leary, Tommy Smothers i altres amics

(fot. Stephen Sammons) 

D’ON VENIM? CAP A ON ANEM?

(O MILLOR NO PREGUNTAR)

RUMIAMENTES I BARRINADES

Deia una senyora, bastant llesta ella, que les grans superfícies només estan plenes de coses que no necessitem. Afegeixo que, a sobre, son la cosa més impersonal del món. És el que té de bo la globalització, que destrueix el concepte diferenciador.

La igualtat tant anhelada, a les persones no només no ha arribat, sinó que les ha allunyat vint carrers. Però per a tot el demés, sí que ha arribat. Ah! Quina mala sort! Hi ha algun paio tant o més llest que la senyora. 

També es pot veure el canvis en el paisatge urbà amb l’aparició per un costat dels fashion-forns amb pastetes de tots colors, i per un altre, la d’òptiques i dentisteries – com es pot dir un local comercial que es guanyen la vida venen dents? – el primer per poder-les veure bé, i els segons, per solucionar-te els problemes derivats de les dolçors de la vida. No tenim remei.

CACAOLATS A L’APOLO

RUMIAMENTES I BARRINADES

En els darrers temps he observat una empenta en la tendència a fer servir els nens, i les nenes, com a un tros de carn més per practicar el consumisme o si més no, anar-lo acostumant a ell. Penso jo que disfressat com a activitat cultural, als pares o el que siguin, cada cap de setmana els hi venen propostes fàcilment digeribles. 

Se m’acut al llegir la crònica del concert que aquest passat dissabte van oferir els Rubinoos a la sala Apolo ... anunciats a les sis de la tarda i per a tots els públics. I torno a pensar: com una opció més per anar a escoltar música, sí; per anar ensenyant a els/les joves, de què va la cosa, també. Tenint en compte que el cronista diu que eren de quatre, sis o vuit anys, llavors, com a carn de canó, no.

Al final no és això el que hem parlat tantes vegades de lo bonic que seria veure pares i fills junts en un concert. Ojo que per aquí ens la fotran de nou.

Per cert, cal anomenar-los homínids? 

(foto i fragment de la crònica de Nando Cruz)

QUI DIU: I’M YOUR MAN ?

RUMIAMENTES I BARRINADES

En aquesta pàgina de la BBC, es troba un reportatge sobre els dies de Leonard Cohen a Mumbai. Com un més de nosaltres, els que no sabem ni d’on venim ni on anem, ho va intentar. Va recórrer camí, a través de corrents com l’Advaita Vedanta a l’India o anteriorment el Zen a Califòrna i fent-lo, per sort seva, crec que alguna cosa va enganxar.

a Mumbai amb Ramesh Balsekar, mestre Advaita Vedanta  

Per les maneres d’avi que utilitzava, amb barret i gavardina – portaria caramels a la butxaca? - ens el sentíem més proper que algun de més tibat que també és poeta i porta barret, però no gavardina.

Aquests dies, en que el músic canadenc està en boca de casi totes, és un bon moment per re-llegir els seus llibres, re-veure els seus documentals i com no, re-escoltar els seus discos.

Al final re-viurem allà on ho deixem? O què?

al seu hotel de Mumbai el 1999

MACHOS MANS

RUMIAMENTES I BARRINADES

És cert que a part del que fan les Dixie Chicks, - lluny queden les cançons de Gram Parsons – l’estil que es coneix com a country es poc reconegut per la defensa d’actituds progressistes. A principis d’aquesta dècada i per reblar el clau, ha aparegut el bro-country: noies, alcohol i cotxes de la mà dels salvadors del món.

(fot  Matt Cowan)

Darrerament, i com és obvi, als Estats Units està sent tema de tertúlies, on es debat que poc han canviat les coses i a les lletres de les cançons, a la dona se la continua descrivint amb els típics i tòpics argots de sempre, i es pregunten què fa que malgrat la presumpta tendència al canvi, es mantingui el missatge masclista: serà que els homes continuen necessitant sentir-se en un extracte superior i per això han de compensar-ho descrivint a la dona com a objecte?

Conclouen afirmant que si és així, es veu poc probable que aquesta tendència desaparegui sota la presidència d’una dona.

Dir que amb la conclusió ho han clavat és poc.

¡VIVA HONDURAS!

RUMIAMENTES I BARRINADES

En una de les presentacions del llibre La Revolució que Ara Toca d’en Pau Riba, el propi autor feia esment de que li cridava l’atenció el fet que tot i la indignació general de que parlava la gent al carrer, aquesta indignació no la veia per en lloc.

Aquests primers dies d’agost, observant igualment els moviments de la gent, no només tampoc veig la ja famosa indignació, sinó que aquest observar ens aporta noves dades sobre el que ja sospitàvem.

VERITATS DE L’ALÇADA D’UN CAMPANAR

RUMIAMENTES I BARRINADES

En una entrevista publicada a la revista  The Beat, Bobby Gillespie es deixa anar una mica i, entre altres repassades, fa afirmacions que en unes altres circumstàncies podrien ofendre molt, però que actualment entren per una orella i surten per l’altra.

Situats en el context de que en aquest moment de la historia del pop, ningú critica el sistema, o ben pocs, que algú et digui que tens orxata a les venes i serradures al cap pel fet d’escoltar a la Rihanna o Kanye o anar a festivals pensant-te que és la cosa més güai del món, participant així del mercat musical infectat pel neoliberalisme i el capital financer, no hauria de fer-te gràcia.

                                                                                             

I què?... es deuen preguntar algunes persones.

Ni putu cas.

Coachella – sense comentaris

LA FAMILIA: ESA COSA TAN BONITA

RUMIAMENTES I BARRINADES

‘Si pogués formar part d’un grup que decideix tenir fills en comú, que els eduqui, sense individualitats, sentiments de pertinença, em satisfaria la idea’. Més o menys son paraules que expliquen una manera de pensar. Les de la persona d’Anna Gabriel.

D’altra banda, aquest pensament sempre ha format part de les filosofies progressives o revolucionaries. Altres propostes a la família tradicional, conservadora i encasellada, son sempre necessàries.

llibre de Josep Maria Carandell editat el 1972

Però tot aquest soroll que està havent i que ha provocat aquest esvalotament del galliner, no em sorprèn. Estem vivint un progressiu camí, lent però constant, cap a la criminalització de tot el que no sigui pensament únic i globalitzat.

Ni un pas enrere. 

la família tradicional, ben entesa, honrats, demòcrates de tota la vida.

SOMRIENT I PICANT DE MANS

RUMIAMENTES I BARRINADES

'Ahir mirant els titulars del 3/24 em diuen que el nou disc dels Manel és ja el més venut a tota Espanya. M'he mirat la llista de Promusicae i sí, figura en el número 1. Però no és encara ni disc d'or (20.000 còpies). És a dir que potser només estem parlant de que la multi (Warner) i la seva distribuïdora han col·locat uns quants milers de còpies a les grans superfícies, en essència. Perquè d'això es tracta. La campanya de màrqueting/promoció d'un producte comercial com aquest necessita fer-nos creure coses com aquesta. Que és el disc més venut quan en realitat només és el disc més comprat per grans superfícies. Ara veurem però si l'acaben venent al consumidor o no, i s'acaben menjant amb patates la majoria de còpies que no vendran, i llavors només en uns mesos l'oferiran d'oferta per a desfer-se de l'stock sobrant.'

El senyor Albert Mestres, en la seva pàgina de facebook, penjava a mitjans de setmana aquesta interessant reflexió per informar de la desinformació practicada tan tranquil·lament per una televisió pública que, a més, es vanta d’explicar-te tot ‘el que vols saber’.

Home, tot, tot...

EL PRINCE

RUMIAMENTES I BARRINADES

En un article aparegut a la premsa anglesa, analitzen l’impacte que està tenint el fet que la gent en edat, en teoria adulta, estigui recuperant, o simplement posant de moda, escoltar música en reproductors per format vinil, o sigui, en tocadiscos, en les criatures. Diuen que ajuda que marques com la Crosley fabriqui aparells versàtils i econòmics, com aquells de fa 50 anys. Això sí, amb connexió USB.

Ah! sí... i el Prince.

(fot.Andrew Hasson)

¡DE PINGA!

RUMIAMENTES I BARRINADES

Finalment, els Stones han actuat, mai millor dit, a l'Habana. Bonic. Als anys seixanta i setanta, era força habitual veure un pòster seu al costat d’un del Che sota el mateix missatge, el de la contracultura. Per tant, sembla lògic l’alegria desbordada per tal esdeveniment.

Tal vegada però, també és curiós. Per què tot allò que predicaven, en el seu cas cantant, senzillament, s’ha fos. Com si tots aquells missatges revolucionaris en forma de cançons, mai haguessin existit.

‘Pienso que las cosas estan cambiando’, llegeixo que va dir Mick Jagger en un moment d’il·luminació dalt de l’escenari. 

Sí, és veritat. Alguna cosa està canviant: que Jagger ja repapieja.

LES TRADICIONALS LLISTES DEL MILLOR DE L’ANY

RUMIAMENTES I BARRINADES

 

 

En l’era en que les creacions musicals son a l’abast de tothom – de manera que el ventall de produccions és gairebé inabastable – continuar editant llistes amb els 25 o 50 millors discos de l’any, passa a ser d’aquelles coses que em resulten una mica incomprensibles.

 

Encara que si tinc en compte que la majoria de coses que passen al meu voltant no les entenc, entenc que probablement, i en el especial el cas que ens ocupa, forma part de les tradicions d’aquest darrer mes de l’any que en te tantes, de tradicions, i que per tant, per això mateix millor no entendre-les.

 

 

(Roy Lichtenstein)

 

 

 

PUTIN FANCLUB

RUMIAMENTES I BARRINADES

 

 

Amb tot això de la crisi grega, s’està especulant i comparant amb un criteri molt poc encertat, el moment que va viure fa unes setmanes aquest país i Rússia amb motiu de les converses que hi va haver entre Alexis Tsipras i Putin, amb els temps de la Guerra Freda.

 

I res més lluny. Allà s’estava produint una lluita entre dues formes d’entendre el món. Ara el que s’està produint no és cap lluita, simplement és el resultat d’una de les més grans estafes fetes per l’FMI (Fons Monetari Internacional) i el BCE (Banc Central Europeu) comandat per la nova führer Angela Merkel i la seva Comissió Europea.

 

Quan el personal es penjava el poster del Che o de Mao a les parets, significava un sentiment d’inconformisme. Que es pengin la foto del màxim representant rus significa que són una mica babaus i prou.

 

 

 

 

 

Hauran de tornar les Pussy Riot a la feina? Els clubs de fans que de manera increïble estan apareixen del què és el seu blanc principal, potser els hi doni una empenteta.  

 

Això sí. La sèrie de fotos de l’hongarès Bela Doka, no estan gens malament.