Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hippies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hippies. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 d’octubre del 2017

BRUCSTOCK 2018

del 27 a 29 d’octubre
CAN SERRAT
EL BRUC – ANOIA
                      
DINÀMIQUES D’UNS POCS ESCOLLITS

El proper cap de setmana es produirà un dels esdeveniments més curiosos i interessants dels que passen al país. Quan deixes enrere Esparreguera i passes Collbató, en plena ascensió arribes al Bruc, famós, agradi o no, pel xavalet del timbal. Des del 1989 ho és també per la cada vegada més prolífica comunitat noruega. Els hi encanta el lloc – no m’estranya. Doncs just abans d’entrar al poble, a mà dreta hi ha un camí mig amagat que et porta cap a Can Serrat, un espai que de fa anys acull i organitza residencies per artistes becats d’arreu del món.

Com que no en tenen prou amb tot el sarau de personal amunt i avall carregats de pinzells i estris varis, des del 2012 que organitzen el Brucstock, tres dies d’activitats i música al peu de la muntanya de Montserrat on viure una temptativa per entendre alguna cosa.



En aquesta edició en l’apartat musical hi trobarem a Tokyo Twins, Dromedar, J£ru$alem de Noruega, Karpov not Kasparov, Kepler Nor Kopernicus i a Pœtrip de Romania, Truman Chance dels USA i els Eskorbutaires del Bruc, Ominira, Bollywood Igualada i Meandering Tear de l’escena local.

En l’artístic a Tove Elena Nicolaisen, Kaia Hugin, Ingrid Torvund i Krister Kanck de Noruega, Mattias Härenstam de Suecia, l’escocesa Rebecca Cusworth i els australians Dreamcatcher Collective.

Un lloc inspirat i per a perdre’s de debò.

 
imatge d'un dels espais de l’any passat


dilluns, 19 de setembre del 2016

MÉS HOMENATGES ALS HIPPIES D’EIVISSA

NOTÍCIES

Continuen les operacions d’homenatge a l’actual moviment hippie d’Eivissa. Aquesta setmana passada ha consistit en un after als locals de Pachá i Ushuaïa i més tard a la comuna del grup empresarial Matutes, mestre de cerimònies i màxim representant del moviment flower people.

Prop de 40 persones afortunades (es feien passar per funcionaris) van participar en la festa i es van endur diferents materials de record. Es diu que per matar l’estona, van contar tots el bitlles que anaven trobant que, prèviament la flor i nata del moviment, per passar-s’ho bé, havien amagat en diferents llocs.


l’arribada dels convidats


dilluns, 8 d’agost del 2016

A, IBIZA, JA PODEN DORMIR TRANQUILS

INAUGURACIÓ DEL MONUMENT ALS HIPPIES


NOTÍCIES I ALTRES RUMORS


L‘illa ja te el seu monument al començament del seu final. Un inici encetat de la mà dels primers “fills de papà” (he dit “fills de papà?... volia dir hippies) fins a l’actual turisme barroer, aquesta vegada de luxe, amb el que els illencs, potser no tots, de la mà dels governs estrangers i peperos amb el capità Matute al capdavant, s’han fet d’or venent-se fins i tot el seu nom real: EIVISSA.

Al peu de l’obra hi figuren el nom d’altres punts del planeta emblemàtics del moviment, com San Francisco, Katmandú, Goa i Amsterdam. Ja m’agradaria que l’efecte del pas de la veritable cultura hippie per Eivissa hagués sigut el mateix que el de la ciutat holandesa. Descansi en pau, siusplau.

a l’estudi durant els treballs previs




Pagada per en Ricardo Urgell, un dels capos de Pacha, aquest passat primer d’agost es va inaugurar l’escultura realitzada per la gironina Ció Abellí rèplica d’una fotografia del barceloní Toni Riera que va ser feta a Amsterdam l’any 1972.


dijous, 12 de maig del 2016

LA FAMILIA: ESA COSA TAN BONITA

RUMIAMENTES I BARRINADES

‘Si pogués formar part d’un grup que decideix tenir fills en comú, que els eduqui, sense individualitats, sentiments de pertinença, em satisfaria la idea’. Més o menys son paraules que expliquen una manera de pensar. Les de la persona d’Anna Gabriel.



D’altra banda, aquest pensament sempre ha format part de les filosofies progressives o revolucionaries. Altres propostes a la família tradicional, conservadora i encasellada, son sempre necessàries.

llibre de Josep Maria Carandell editat el 1972


Però tot aquest soroll que està havent i que ha provocat aquest esvalotament del galliner, no em sorprèn. Estem vivint un progressiu camí, lent però constant, cap a la criminalització de tot el que no sigui pensament únic i globalitzat.

Ni un pas enrere. 





la família tradicional, ben entesa, honrats, demòcrates de tota la vida.