PER APRETAR A CÒRRER
Amb el tema dels apartaments
turístics legals o il·legals a primera línia de foc i el fenomen de la
gentrificació davant de casa, el projecte Scholarship, consistent en construir uns espais especialment dissenyats, en aquest cas per a
set estudiants tailandesos amb dificultats financeres, em sembla espantós.
L’objectiu dels dissenyadors era millorar
la comunicació i les relacions humanes (sic), permetent als set ‘conillets
de índies’, beneficiar-se d’una vida
personal compartida i créixer en un ambient de comunitat, mantenint alts estàndards
de servei i seguretat. Oju.
Disserten sobre que el
projecte està fortament lligat al ”a
veure què passa”’ (en diuen experimental) i també molt arrelat a la
realitat contemporània. Probablement alguna cosa així serà cada vegada més
habitual – diuen els experts – tenint en compte que d’aquí 15 anys totes serem companyes
de pis. Els que es dediquen a matar el temps com poden o fent estadístiques,
ens fan saber també, que per les mateixes dates, el 70% de les personetes
d’aquest món, viurà en ciutats i, d’aquestes, sobre uns 2.000 milions, milió
amunt, milió avall, no podrà comprar un pis o casa pròpia. Bravo! El projecte
és obra de Fabrica, Benetton Group i
patrocinat per AP (Thailand) Public
Company Limited. Disculpi, scholarship
no, scholar-shit.
Molt
abans de la irrupció dels hippies hi va haver alguna cosa semblant, però va ser
evidentment al llarg dels anys seixanta i sobretot dels setanta, quan ningú
s’estranyava pel fet de crear i anar a viure en espais que es compartia gairebé
tot. Fins i tot aquí n’hi va haver d’aquestes iniciatives amb cara i ulls. I
se’n deien:
COMUNES
