THE HOMESICK, SALUDEN PER QUEDAR-SE

NOUS REGISTRES

Tothom s’ha posat les piles o què? El terceto de Dokkum, de l’àrea urbana del Ranstad holandès, s’aferma.

Fa tres anys, amb Youth Hunt, el seu debut en el segell holandès Subroutine, The Homesick ja apuntaven maneres i la ciutadania, més llesta que la gana, ja es va quedar amb ells. I com si es tractés del joc de l’oca, de Subroutine a SubPop i tiro perquè no soc badoc. Els ha fixat el segell nord-americà i certamen no baden. Saben les possibilitats de fer-se veure i el que això comporta i ho aprofiten. Tenen la urgència i el ganxo de bandes com British Sea Power. També hi ha qui diu que tenen el segell Factory. Per dir, que no quedi. El disc funciona sol.

(foto Sarah Cass)

ASIMOV AND THE HIDDEN CIRCUS,... i JA ESTÀ

NOU REGISTRE

Em situo de nou en una de les terres que estimo i continuo deixant-me seduir per les coses que hi van passant aquests darrers espais temporals. Parlo de Lisboa

Deu ser algun nou vent que bufa de l’Atlàntic? O només que s’han pres alguna cosa? D’un temps cap aquí, s’ha produït una deflagració de bandes que tenen per credo la psicodèlia més intemporal, incorporant tot tipus d’artefactes i desenvolupant viatges musicals cap a dimensions alliberades. 

Es dirà Flowers i serà el nou àlbum dels Asimov And The Hidden Circus del que en trauran 300 copies limitades. A més de Carlos Ferreira, João Arsénio i Rodrigo Vaz, han comptat amb la violoncel·lista Joana Guerra i el reforç de la guitarra de Peter Wood. Han explicat que totes les cançons del disc formen part d’un projecte consistent en tenir el seu corresponent vídeo i s’aniran publicant fins que l’àlbum sigui editat físicament. Això serà en els propers mesos, no han especificat més i s’entén. Els calendaris d’aquest any, els podem fer servir per embolicar els entrepans.

Aquí en van tres...

COTTON CASINO, MÚSICA PER A L’ÀNIMA

NOUS REGISTRES

A finals d’aquest passat gener, va sortir un dels discos que ens enriqueix l’any musicalment parlant

Cotton Casino, la que va ser membre fundadora dels Acid Mothers Temple l’any 1995, en activitat permanent i implicada en diferents projectes sempre – encara estic enganxada al disc que va treure amb els suecs Joxfield ProjeX el 2015 – ens atrapa ara amb aquest The Reflection, editat per la francesa Bam Balam Records, un disc que compta amb la participació de membres dels AMT novament. Son obres de musics que formen part de tota una galàxia existent en un univers paral·lel al nostre, en el que totes voldrien treure-hi el cap. Sobretot avui. La portada és obra de l’artista suec Hawk Alfredson.

01 : La Novia (6:34)

02 : The Dreamer (6:09)

03 : Takeda (7:01)

01 : Sakura (3:58)

02 : Silent Blue (2:59)

03 : China Syndrome (5:00)

04 : In A Darkness (3:00)

05 : The Reflection (5:02)

JAN ST. WERNER SEMPRE SUCULENT

NOUS REGISTRES

Ha de sortir el 21 d'aquest mes, però el disc, segons algunes pàgines, ja es troba esgotat

El mercat especulatiu acabarà amb totes nosaltres. És evident que les copies, d’aquí uns dies, les anirem veient amb comptagotes a Discogs a preus lliures. Digueu-me malpensada si voleu. És el nou EP de Jan St. Werner, de nom Molecular Meditation. Enregistrat a Manchester el 2014, reeditat i remasteritzat amb temps, compta amb alguns dels darrers registres vocals de Mark E. Smith abans no moris ara fa just dos anys. Werner i Smith el 2007 van llançar amb el nom de Von Südenfed l’àlbum Tromatic Reflexxions. La que pugui que es faci amb ell.

NEIL YOUNG & CRAZY HORSE, A L'ESTUDI

FONAMENTS

Neil Young a fet saber al món que esta enregistrant onze temes nous per un disc presumiblement per aquest any. La noticia porta un afegitó que, ja em perdonaria si fos el cas, li dona cos: l’acompanyaran els sempre venerats Crazy Horse. Parla de Nils Lofgren, Billy Talbot i Ralph Molina, que encara hi son. De moment no diu res de ‘Poncho’ Sampedro.

Ara fa 50 anys d’aquell brillant debut Everybody Knows This Is Nowhere (Reprise – 1969), i alguna llagrimeta segur cau. Diu: ‘La banda està emocionada de fer aquest nou disc i així continuar amb la historia’. Doncs això. Fa sis anys de la darrera entrega, aquell singular i sentit Americana (Reprise – 2012). Al final, sempre és ben rebuda una noticia com aquesta.

Young and Crazy Horse, Soundcheck, març 1970 

fot. Amalie R. Rothschild

KATE NV, AVANTGUARDA RUSSA

NOUS REGISTRES

En algun àmbit del negoci musical, potser m’atreviria a parlar d’oferta més que de proposta. La forma en que vaig rebent determinats treballs de gent que molt probablement vingui d’un altre planeta m’ho fa pensar. La barreja de sorollets, com un llenguatge alienígena, em remet a les corrents racionalistes de principis del XX al centre d’Europa, o a algunes bandes sonores de les pel·lícules de sèrie B dels cinquanta, com també em podria remetre a altres treballs de creativitat paral·lela.

Aquest és el nou disc de la moscovita Kate NV (Kate Shilonosova) enregistrat al seu apartament. Lluny queda ja aquella Unió Soviètica de rostre proletari. Avui, com qualsevol altre país del primer món, Rússia i els seus russos i russes , es poden atrevir a qualsevol cosa.

PRETTY MATTY, HO TE CLAR

NOUS REGISTRES

1 minut i 21 segons. És el que dura aquest tall pertanyent a l’EP de quatre temes en format cassette, que es va editar el març passat. El mateix Mathew Morand explica ‘Pretty Matty és el meu experiment escrivint música, que em fa sentir bé, inspirat en bandes com The Breeders i Paramore. Els meus amics Tanisha (Truster) i Tassy (Consilience) toquen en aquest EP amb mi’. 

Està clar que la capacitat de sintetitzar, que en definitiva és el que val, la porta a la sang. A sobre fa les coses com qui puja a l’autobús. Utilitzant l’argot tonto del futbol: la música pop és així.

(fot. Joey Arredondo)

BONJOUR TRISTESSE

NOUS REGISTRES

Fa uns mesos que han tornat els xiuxiuejos i la tristesa dels dies grisos de Donostia. Amb el nom d’Amateur, Mikel Aguirre (guitarra acústica i veu), Cheli Lanzagorta (piano) i Iñaki de Lucas (bateria) recuperen – una mica – aquelles inoblidables tonades amb els EP, El Golpe i Será Verdad, i aquest LP batejat irònicament Debut! (Sony), amb alguns directes. Des de finals de la passada dècada que se’ls hi havia perdut la pista com a ‘penya’ i des que s’hi van posar han passat dos anys i mig per oficialitzar el retorn. 

Benvingut debut...i retorn.

A PLACE TO BURY STRANGERS

COM QUI ESPERA L’ESTIU

NOUS REGISTRES

Per aquest abril la banda de Brooklyn ens té preparat per fi, el seu cinquè treball d’estudi, Pinned (Dead Ocean), amb la incorporació de Lia Braswell, de Los Angeles, a la bateria i veu. Han avançat aquest tema que diuen és una reflexió sobre la mortalitat de l’ésser humà, reflexió que mai ho fem prou. 

El líder i fundador Oliver Ackermann, comenta la cançó, ‘penses si seràs al final o no, en la teva vida com a mortal i en l’instant que pots morir’. Amb meditació o sense, pel que es pot escoltar en aquest Never Coming Back, mai un títol havia dit tant, senzillament anar endavant. I si pot ser amb soroll del bó. Volum a tope!

Amb la sortida del disc, al llarg d’abril i maig, estaran de gira per Europa: Alemanya, Suïssa, Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Noruega, Anglaterra... i ja està. Mala sort.

TOMAGA SURFÈGEN ENTRE SINTETITZADORS

NOUS REGISTRES

No son els amos, però no ens enganyem, els sintetitzadors dominen gran part de l’escena musical. Afortunadament, la creativitat que aporta a aquestes alçades de la pel·lícula la banda experimental de Londres Tomaga, contribueix a les nostres realitats tota la contemporaneïtat possible i tot el seu suc. El desembre passat va editar el quart disc, Memory In Vivo Exposure (Hands In The Dark) i n’estem agraïdes.

RANCHO RELAXO

ESTÍMULS

La banda noruega Rancho Relaxo, formada el 2003 – segons diu la llegenda, quan Inge Kjetil Sandvik va comprar-li un antic teclat Crumar dels anys 70 a un veí i amb una gravadora de 4 pistes va començar a fer música – dona fe de que la sembra va ser feta amb tot l’amor d’inspiració universal que es va posar a tiro, allà pels anys seixanta.

Se li va sumar Martin Schram i les cintes ja treien fum. Després se’ls hi va unir un altre amic, Khalil Olsen, a la bateria i la resta ja és per escoltar i el que vulguis. Van començar les edicions en serio amb l’àlbum Look At The Wall (2007) i Polarized (2017) és la seva darrera entrega.

Amb la pandereta i el sitar, els efluvis trippy’s no triguin en arribar. Compartir les emocions psicodèliques amb algú que vibra en la mateixa capa estratosfèrica que tu, també fa bona salut. Gràcies Govinda. Hi ha dies que ho veus més clar que tot és en l’infinit.

White Light Fever (2015)

SPELLS OF VERTIGO ESCALFEN MOTORS

FUTURE ON THE BRAIN

NOUS REGISTRES

Es van formar el 2014 i van traient EP’s mentre esperem l’àlbum amb el que poden ser aclamats a discreció. I així, els canadencs Spells Of Vertigo van deixant caure cigronets per a què no els hi perdem la pista. Amb aquest nou vídeo, una pluja de guitarres sorolloses ens deixa molles fins l’os i ens aporta la dosi de pop-shoegaze per passar el trimestre. 

LAURA SPIEGEL – PART DELS ORIGENS

NOUS REGISTRES

Apareix per art de birli i birloque un tema inèdit de Laurie Spiegel de finals dels 70 amb Don Christensen. El tema ha sigut alliberat pel jove segell nord-americà Unseen Worlds que el 2012  ja si va posar amb la reedició de The Expanding Universe (1980). Ara el segell ha activat una campanya – Kickstarter – per poder continuar amb la feina i treure aquest enregistrament complert amb una versió alternativa de Patchwork només en 12”.

Tommy McCutchon, un dels responsables, ha explicat que ‘els fons que puguem recaptar amb la campanya ens ajudaran ha agafar impuls de cara a aquest 2018 i a fer progressos en el calendari de llançaments en vinil.’ En cartera tenen previst segons les seves paraules invertir aquests diners també amb les reedicions de més material de Spiegel i Carl Stone, així com de Jacqueline Humbert i David J.Rosenboom.

En aquest ‘Donnie + Laurie’ podem escoltar a Laurie Spiegel a l’Electrocomp 101 i a Don Christensen a la bateria com van creant un so que flueix de forma atemporal marca de la casa. L’artwork, ‘Glimmer Twins’, obra de Christensen.

PETER PERRETT ENS INDICA ON ÉS EL NOUNAT

How The West Was Won (DOMINO)

NOUS REGISTRES

Si alguna cosa bona ens deixa aquest 2017 és el disc amb el que Peter Perrett ens diu que encara belluga. 

El que va posar-se al davant dels inoblidables The Only Ones, a l’estiu va treure el seu primer disc en solitari – els seus fills Jamie i Peter l’acompanyen – si no comptem el que va fer com The One - mentre el món continua funcionant com pot, amb les darreres gires esporàdiques del grup i rumors de disc  amb el nou material. El novembre va girar per varies ciutats d’Europa, per Barcelona va passar de llarg, els ‘apolos’ deurien ser ocupats.

El brillo d’aquest disc, sí ens indica el camí cap a Betlem.

DES DE MÈXIC AMB... SOROLL

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

A Mèxic ja no estan per “siestas”. Tenint en compte el nivell actual de les estrenes diguem-ne comercials, pel·lícules com La Región Salvaje, la darrera d’Amat Escalante que es va endur el Lleó de Plata 2016 ho demostren. També ho demostren Mint Field i la sacsejada hipnòtica en la que ens submergeixen aquestes dues noies de Tijuana, cosines germanes de la família C86.

Ho fan a través d’aquest tema, Ojos En El Carro, inclòs en el seu debut de llarga durada, Pasar De Las Luces, que estarà al carrer el 23 de febrer via Leisure Records.

I no cauré en més tòpics.

ODESSEY & ORACLE, GUSTOSA SEDUCCIÓ

ODESSEY & ORACLE – Speculatio (Les Disques Bongo Joe)

NOUS REGISTRES

Caetano Veloso, JS Bach, Moondog, Robert Wyatt, Incredible String Band, etc, etc. Retro-futuristes, pop-barroc, acid-folk, etc, etc. Son els Odessey & Oracle de Lyon i aquests és el seu segon disc. Tota una joia de tots aquests estils i molts més que no hi consten. Sorollets a part. Fanny L’Héritier, Alice Baudoin i Guillaume Médioni, dominats pels sentits més onírics, transformen les composicions i les converteixen en delicioses llaminadures musicals. Tremendament gustós.  

MATH AND PHYSICS CLUB

NOUS REGISTRES

Quina millor manera de començar el 2018 i superar la depre post any de la independència via “no et posis nerviosa que és l’estrategia”, que escoltant el nou treball d’aquests nois de Seattle Math and Physics Club titulat All The Mains Are Down (Fika / Matinee Recordings). Al carrer el 26 de gener.

SVENONIUS TOT SOL

ESCAPE-ISM (IAN SVENONIUS) – Introduction To Escape-ism

NOUS REGISTRES

Ha influenciat a tot una generació, amb la musica – Nation Of Ulyses, Weird War, Cupid Car Club, The Make-Up – llibres i, perquè no posar-ho també, les seves particulars proclames. I aquesta ha sigut una bona mala influència que son les que compten. 

Ara finalment s’ha decidit a mostrar-se tot solet amb el nom d’Escape-ism. L’àlbum, Introduction To Escape-ism, va ser enregistrat en un 8 pistes, com no podia ser d’altre manera, i el llança Merge Records. Tot i l’originalitat pròpia, diu que s’emmiralla en les bandes antigues de rock’n’roll i que els millors grups son bandes de versions, com Spacemen 3 o The Gories. 

Quanta raó que té.

BARDO POND SERAN SEMPRE NOSTRES

BARDO POND – Volume 8 (FIRE RECORDS)

NOUS REGISTRES

La banda de Filadèlfia ha anunciat nou disc, Volume 8, de la mà de Fire Records. La data prevista és aquest proper 2 de febrer. Un nou viatge psicodèlic per utilitzar en la nostra pràctica diària. 

Tot ajuda.

MÚSICA QUE NO NOMÉS S’ESCOLTA

COIL + BLACK SUN PRODUCTIONS

THE PLASTIC SPIDER THING (RUSTBLADE) – LIMITED VINYL

NOUS REGISTRES

Aquest nou disc, amb els temes remesclats i nous arrengaments, és la banda sonora per a l’espectacle The Plastic Spider Thing. Diferents aparences en diferents formats psicodèlics en un viatge contemplatiu pel sexe i la màgia. La música de Coil, com desplaçar-nos en una estora voladora i convertir-se en terra, foc i aire.