ON HI HAGI UN BON COMBINAT

IVORY DAZE – “CHLORINE”

A LA VISTA

No es distreuen. Ivory Daze fan seva l’actitud del no m’atabalis i recuperen l’apatia i el desencant de finals dels 80 sense que se’ls mogui una pestanya.

Es van formar a principis de 2022 a la ciutat de Lincoln, NE. Son Isahen Harms (veu, guitarra), Van Foster (baix) i Maeve Nelson (bateria). Es van auto-editar una mena d’EP (format aire) que es deia Doing Just Great el maig de l’any següent d'establir-se. 

No ens enganyem. Son la viva influència del grunge. Guerreres melodies de tonada enganxosa que parlen del genial que som i tot el be que fem, sobretot amb les obres de caritat.

Han anunciat que a mitjans d’octubre treuen un nou EP, via Quiet Panic, i aquesta vegada sí que el podrem palpar. Es dirà Chlorine i inclourà 5 noves cançons on refugiar-nos del soroll exterior. Han compartit aquest tall, IV League del que Isahen Harms ha comentat a punknews: ‘Aquesta és una cançó molt important per a mi. La vaig escriure en un moment molt especial de la meva vida. A més, com a banda creiem que és la introducció perfecte al nostre nou so i direcció. Combina l’estada al teu bar preferit i un tequila. La vam fer amb la intenció de fusionar elements blast-beats amb el pop’. Ivory Daze sap fer combinats com els d’abans.  

                          

SENSE CITA PRÈVIA

JUG & THE BUGS – “GROUND YOU”

NOU REGISTRE

Porten la tira de temps aixecant parets a base d’actitud de pedra picada. Ells van fent. Refugi donen i caure no cauran.

Son de la petita població de Vernon, a New Jersey, des d’on ensulfaten tot el que poden de la mà del genial i auto-gestionat segell Keeper Records. El darrer artefacte que ens va arribar de Jug & The Bugs, va ser 80 Grit fa un parell d’anys i exactament allà on ho van estacar, s’omplen d’aire els pulmons i s’hi tornen a posar amb aquest Ground You que van anar enregistrant a Highland Lakes, entre l’entrega de 80 Grit i aquesta primavera passada.

Joseph Chegwidden, Marc Autorino, Kevin Barthold i Richie Samartin son els protagonistes i els que fan l’arrissada mescla de tòrrid post-punk amb no-wave, un preparat del que en surt en estrèpit i a tota velocitat, la massa per seguir aglutinant i continuar la feina. Formen part de la partida del motlle de bandes imprescindibles de darrera fornada com Smirk, Andy Human & The Reptoids o Marbled Eye – que l’any passat van treure un esplèndid Read The Air.

Obrir les orelles i que peti Your World per no donar treva durant els següents 25 minuts a base de pastanagues com Windin’ Up, Ground You Step o l’eutanàstica Delivery fa que si hi tens taps no et calgui ni demanar audiència al CAP perquè te’ls treguin.

                        

PUTES ALARMES

YUASA–EXIDE & BOO/HISS – SPLIT

NOU REGISTRE

No tinc ni puta idea de qui són, però des que em van passar el link que no hi ha dia que no carregui la bateria escoltant-los.

És com si de cop i volta viatgés als millors dies de les explosions de punk-pop en garitos amb pudor a cervesa aigualida i xocolata Suchard. Els dies que marxaves a treballar amb un mal de cos que et feia tirar endavant pensant que ho teníem guanyat. 

L’split que acaben de treure conjuntament Yuasa–Exide de Minessota i Boo/Hiss de Wisconsin en format cassette, parlant seriosament, ens serveix per recuperar el temps perdut, com la forma més sana i ràpida de substituir un esmorzar a base de muesli i suc de pastanaga.

Cada grup hi aporta sis talls originals més una versió de l’altre. Yuasa–Exide, el primer plat, obra de Douglas Busson, és una mena de rubinada de la que els nostres estimats cuidadors no han tingut temps de tocar-nos el collons amb les seves alarmes generadores de por. On cançons com Acetylene, We Are The Frogs, 1234 Jennifer o Subvocalization ens fan surar d’entre tota la merda. Després, ens reconquista el garatge-rock de Boo/Hiss (amb Heather Hussy de Heather The Jerk) que amb How It Was, IDW o Forestry carregats de fuzz fan que acabem desfent-nos de gust. Petits però valuosíssims regals que ens fa la vida. 

                        

AIRE FRESC

HEATHER STEBBINS – “ON SEPARATION”  

NOU REGISTRE

En la música, ara més que mai, la inquietud per avançar  sense saber cap a on, és determinant.

Vivim un dies tristos, en els que les grans multinacionals, màximes i úniques culpables de la deplorable situació del planeta, ens segueixen dient què hem d’escoltar, com i en quin caspós festival amb gent fent veure el que no és, davant de l’escenari “Revolut”, el nou neo-banc anglès. No m’estranya que la majoria de gent jove s’aproximi als partits d’extrema dreta. Tot molt normal.

Per això, els que puguem, l’experimentació i l’anar per lliure, ens hauria de sortir de forma espontània, allunyant-nos tant com puguem de les doctrines. La violoncel·lista Heather Stebbins, compositora nord-americana d’obres acústiques i electroacústiques, és una d’elles. El focus del seu treball es trobar en la seva profunda curiositat, tot allò que es mogui en la complexitat musical.

Es va graduar a la universitat de Richmond amb títols en Teoria Musical i Composició i Interpretació del Violoncel el 2009. Va estudiar amb Benjamin Broening i ha participat en classes magistrals amb compositors com Tristan Murail, Olga Neuwirth o Philippe Leroux. Amb Lesley Hinger, Heather és també co-fundadora dels concerts Acoustic Uproar de Boston, que promou a nous compositors en música de màxima i extrema contemporaneïtat.

El 2022 amb New Forms, Old Selves la vam descobrir, tard. Ara, a través del prestigiós segell Outside Time Records, acaba de llançar aquest On Separation amb el que es pot entrar en un estat d’absoluta fascinació. El lliscar de l’arc sobre els sons sostinguts, els màgics loops que va intercalant i les argúcies juganeres que contrasta unes amb les altres com en aquesta pista que dona nom a l’àlbum, obren finestres d’aire fresc.

                       

ANAR DESAPAREIXENT

SWIMMING BELL – “SOMNIA”

NOU REGISTRE

Les seves cançons evoquen paisatges emocionals idíl·lics. El tòpic, avui inexistent: un vespre, un cotxe, una carretera tranquil·la, un lloc plàcid, on bufi una suau brisa per acabar-hi posant els peus.

Tenen un punt nostàlgic, a Laurel Canyon. Swimming Bell – Katie Schottland – de Brooklyn va fer el salt a Los Angeles on avui resideix. Escoltant-la em venen al cap totes les grans, Joni Mitchell, Linda Ronstadt, en aquells primers anys de la dècada dels setanta. Un soft-pop sofisticat del que vam quedar penjats.

Va començar fortuïtament el 2015, quan va haver de fer bondat un temps per una fractura de turmell i va aprofitar per aprendre pel seu compte els acords de les cançons de Harvest Moon de Neil Young. Ha tret ja un parell d’àlbums i ara acaba de llançar aquest preciós i delicat EP de títol Somnia via Perpetual Doom amb producció de Rob Schnapf (Elliott Smith, Kurt Vile, Cat Power).

Indaga el món com des de sota l’aigua, cercant un nou punt de vista. ‘Volia que aquest EP oferís la sensació com d’enfonsar-se a l’aigua, on tot es suavitza i queda com en suspens’ explica. Obra amb la nostàlgica Meet My Shadow on canta amb tota la seguretat de la que és capaç: #No vull conèixer a cap heroi / Perquè mai podré ser un heroi#. A I’m Always Down sent quan una relació no és el que necessàriament semblava: #Sempre està deprimida / Mai està a la vora#. 

Amb aquesta 95 At Night ens apropa als records de persones i llocs: #Vells amics / Enyoro als meus vells amics / Ha passat massa temps des de que van poder comptar amb mi#. Atmosferes que van desapareixent.

                           

NO ÉS TAN DIFÍCIL

FAMOUS LOGS IN HISTORY – “MIND THE BOLLARDS”

NOU REGISTRE

És realment impressionant. Fan un pop mescla de garatge i new wave amb un posat com si fossin molt famosos. No ho son i els preocupa tant que per les nit no poden agafar el son.

Es fan dir Famous Logs In History, son de Nova York i porten des de 2018 editant cassettes gairebé a un per any. Quan sembla que ningú donava un duro per la seva continuïtat, sorprenen i ens alegren la vida llançant un nou plàstic amb 8 encomanadisses i addictives cançons que es diu Mind The Bollards i que està disponible des de fa una setmana amb una edició ultra-limitada de 20 primeres unitats.

No cal rumiar gaire per entendre que tenen totes les gràcies. Cançons curtes, insistents, arquetip DIY entre la seva espècie. Una re-encarnació dels B-52 formada per la família Log: Anna Log (teclats, guitarra, veu), Log Off (guitarra, veu), Log-O-Rhythm (baix, saxo, veu) i Log Lady i Back Log (bateria). Estarem davant d’una nova tanda d’excitants i elogiables bandes que des de la seva modèstia, empenyen endavant? Si us plau, deixem pas.

 

              

QUAN TOT ESTÀ BÉ

SHARE – “HAVE ONE”

NOU REGISTRE

De nou hem de donar les gràcies a la plaga aquella. Share es va formar en aquells dies en que no podies tenir cap contacte humà. Bé, o casi.

Venen de tocar en diferents bandes. Jay Som, Half Stack i Fake Fruit, son algunes. Serien un super-grup? Jeff Day va convidar a casa seva d'Oakland – un dia d’aquells – als seus amics Peter Kegler i Dylan Allard, que anaven pertinentment vestits amb gavardina i ulleres fosques per no ser reconeguts pel típic veí xivato, per improvisar i passar-s’ho bé ampliant els auto-anomenats ‘petits riffs i esborralls’ que havia escrit mentre era tot sol. 

Tot va sorgir sense voler. Els tres van congeniar i van decidir posar-se a gravar un disc. No tenien cap pressa, cosa que es nota en les cançons. Relaxament general i bon rotllo. ‘Per mi, Share és com un intent de fer el millor àlbum possible amb els teus col·legues’ explica Day.

Les lletres tenen un punt costumista, en la línia de les bandes de la dècada dels 90. ‘Darrerament desitjo tenir alguna cosa que valgui la pena donar, perquè no estic segur d’estar destinat a la vida que estic vivint’ coregen des de dins de [Surfing To] My End, una cançó de to proper als Pavement. Veus difoses, guitarra acústica, slide i el groove de la bateria, allà darrera repicant, la converteixen en una de les meves preferides. Acaba de sortir en cassette via Forged Artifacts.

           

MENYS ÉS MÉS

AUTOCAMPER – “BLANCHE – BUDGE”

ALTRES REGISTRES

Entre mig de sobre-estímuls i accelerades sense remei possible, la proposta d’Autocamper funciona com un oportú ungüent.

Des de Manchester, com si fos un Melbourne qualsevol, Autocamper s’impliquen en melodies famolenques de tonades enganxoses. Es diu que les veus compartides de Harkins i Purtill encaixen en l’ànima de The Vaselines. També es diu que converteixen les vides grises i rutinàries en vides lluminoses i, no direm emocionants, però sí elegants.

Son un quartet format per Jack Harkins (guitarra, veu), Niamh Purtill (teclats, veu), Harry Williams (baix) i Arthur Robinson (bateria). L’any passat van llançar també en cassette unes demos. Ara treuen aquest cassingle via Safe Suburban Home amb dos temes nous, Blanche, gravat a Withington Public Hall i Budge, gravat al quarto de l’Arnold. Més lo-fi impossible. Enceten aquest Blanche amb un riff de guitarra que podria ser una declaració de principis: allò de menys és més. 

        

NETEJANT CONSCIÈNCIES

VARIS INTÈRPRETS – “PALESTINE SOLIDARITY COMPILATION”

COMPILACIÓ – ALTRES REGISTRES

Que s'aturés el genocidi que està materialitzant Israel sobre el poble de Palestina, ens faria pensar que alguna cosa està canviant.

Però això ja sabem que no passarà. La dignitat i els valors humans en les persones, fa temps que han volat. Com sigui, encara que només serveixi per deixar constància i fer veure que ens importa el patiment de les persones, qualsevol acció per fer visibles els interessos de les oligarquies, està molt be i ens neteja una mica la consciència.

Goblin Daycare

Com aquesta iniciativa sorgida entre d’altres per la banda Goblin Daycare d'Istanbul. Una compilació de 27 cançons en format cassette amb el nom de Palestine Solidarity Compilation per recaptar diners per organitzacions humanitàries que ajuden als palestins. Hi apareixen bandes com Cool Sorcery, Gee Tee o Cherry Cheeks, i totes les cançons aportades son inèdites, demos, covers o versions en directe.

És millor fer-ho directament i no a través de cap bandcamp, perquè aquesta es queda una part significativa. Es pot fer directament a MAP (Medical Aid for Palestinians) i enviant un mail amb el rebut a gd4palestine@gmail.com També a @godlesstapes, @idiotaperecords, @cowtoolrecords, @spyasolarecords i @mevzurecords .

No sabem si els diners arribaran als palestins. Pel mig hi ha el negoci de les Nacions Unides. Però serà com quan la iaia dóna per la marató de la Tele3. Es creu qui sap què.