MIRAR ENDAVANT SENSE MIRAR ENRERE... O CASI

AUTOCAMPER – “WHAT DO YOU DO ALL DAY"

A LA VISTA

Not twee. Not anorak. Not lucky. Just pop. És el que es pot llegir a l’entrar a la seva pàgina: per evitar mals entesos.

Es volen situar tot el lluny que puguin de qualsevol revival nostàlgic i postureigs. Autocamper son conscients de que el moment obliga a fer un esforç. Tot i això, si s’han de mullar, parlen de The Vaselines i d’Orange Juice com a influències.

La banda de Manchester es va formar l’octubre de 2022 a base de chats i trobades casuals en un concert dels Umbrellas. Han llançat un quants singles i ara tenen a punt per a mitjans de juliol el seu debut. Es dirà What Do You Do All Day i ho farà via Safe Suburban Home i Slumberland Records. Gravat al Green Door Studio de Glasgow, els hi ha produït Chris McCory (Catholic Action) amb intenció de mostrar-se integres amb els seus principis d’honestedat pop entre tan producte musical prefabricat.

‘Alguns no teníem experiència d’haver estat en altres bandes, i quan escoltes les gravacions que vam fer en els primers assaigs, es nota la nostra forma de tocar. Ens vam sentir molt còmodes de seguida. Però musicalment, en aquests moments, creiem que hem consolidat el nostre propi so, deixant anar molt més les nostres influències’ ha comentat Jack Harkins, veu i guitarra del quartet.

Han compartit un primer tema, Again, del que la banda comenta: ‘Ens va semblar la millor opció per llançar i traçar el camí de sortida. Líricament explora la contradicció entre sentir-se inadequat i trobar la felicitat en la bellesa dels demés i com això et pot fer sentir bé i malament a la vegada’. 

Harkins afegeix: ‘Em poso les ulleres de sol i faig saber que soc una estrella pop mil·lionaria i decadent, mescla de Lee Hazlewood i Bryan Ferry, i el èxits surten sols’. Màgia Potàgia!

           

SEMBLAR EL QUE NO ÉS

LITTLE OSO – “HOW LUCKY TO BE SOMEBODY”

NOU REGISTRE

Al principi vaig pensar que l’Escolania de Montserrat havia fet un canvi de registre.

Que havia deixat les polifonies religioses per un suggerent dream-pop que ben segur als japonesos que pugen fins allà dalt, els duria de cap.

La veu delicada de Jeannette Berman alimentant-nos l’anima amb unes lletres que volen fer-nos veure (no tant com creure) l’alegria de viure, també m’ho feia pensar. Està al capdavant de la banda de Portland Little Oso, que han debutat fa uns dies en els àmbits del pop amb How Lucky To Be Somebody de la mà dels segells Safe Suburban Home i Repeating Cloud.

Segons la vocalista, el disc ‘narra totes les diverses veritats de com se sent la pròpia existència, i com al final del dia, podem, al menys, pensar que som aquí per experimentar alguna cosa junts’. El van gravar a l’estudi Prism Analog de Maine, amb Miles Foy. Son un assortit de 10 cançons que comença d’una manera i acaba d'una altra. 

Trobem una primera cara relaxada, fregant el jangle-pop, on el single Metaphorical Ohio, destaca amb la seva enganxosa tonada. #T’estimo tal i com ets / Ens veiem a Metaphorical Ohio i m’aculls també#. A la cara B, la cosa s’engresca. Temes com Other People’s Lives, Stardust, Spiral o Ruski’s amb la veu de Ricky Lorenzo acomiadant a la parròquia, ens deixa anar en pau.  

                

GIBRELLS A PUNT!

TEENAGE TOM PETTIES – “S/T”

A LA VISTA

Com no sigui ple hivern,  anar a gaudir un bon dia de platja sense sentir-te com una sardina escabetxada, no és gaire probable que passi.

Una bona alternativa a partir del 2 d’agost serà instal·lar-nos en la corrent d’aire del corredor de casa, posar els peus en remull dins d’un gibrell amb glaçons i deixar que soni el darrer disc de Teenage Tom Petties. 

Tot molt DIY, la banda de Tom Brown (Rural France) després del primer homònim el 2022 i de Hotbox Daydreams en vinil l’hivern de l’any passat, te a la casella de sortida el seu tercer treball, de títol també homònim i en format cassette, amb producció de Brown i Jack Shirley, que els hi llança Safe Suburban Home i Repeating Cloud.

Inclosos en la nova onada de bandes de power-pop, Tom Brown, Jim Quinn i Galen Richmond dibuixen una “immersiva experience” que t’atraparà i et refrescarà des del tall u. ‘Amb aquest àlbum, vaig pensar que si tornava a la cosa domèstica, per què no fer una mena de seqüela del primer disc? Aquesta vegada es tractava de fer un àlbum de power-pop grunge dels 90, que estigui enganxat al teu walkman durant tot l’estiu. Muntanyes de distorsió i harmonies a lo Beach Boys. M’encantaria gravar amb la banda tot el temps, però ja tenim plans per a l’any que ve’ explica Tom Brown.

Aquest Night Nurse és el segon senzill, un tema de guitarres estridents en constant evolució que discrepa de l’estructura de vers-tonada-vers. Comenta el líder de la banda: ‘Va començar com un intent de balada dels anys 50 sobre no poder dormir. Amb el temps, es va accelerar i es va convertir en alguna cosa que The Smoking Popes (la banda de pop-punk de Chicago) podrien haver fet abans de trobar a Déu’. No hi ha com tenir bons contactes. 

            

HI HAVIA UNA VEGADA...

PERENNIAL – “ART HISTORY”

NOU REGISTRE

Aquí tenim una nova dosi d’art-punk sorollós per anar fent i no sucumbir ofegats sota la pudenta ciutadania reaccionària.

El terceto de Connecticut Perennial han llançat fa cosa d’un mes el seu tercer àlbum d’estudi, aquest Art History, amb el suport d’Ernst Jenning Record i Safe Suburban Home, amb una esplèndida producció de Chris Teti. Dotze talls de factura punk en vint-i-dos minuts que son més que suficients per agafar aire.

Chelsey Hahn (teclats), Chad Jewett (guitarra) i Ceej Dioguardi (bateria) tenien clar des del primer moment que van posar els peus a l’estudi que el disc havia de ser esperitós i instantàniament fàcil de digerir. La camamilla per als eufòrics.

Ara que està de moda el collage, direm que el seu es composa de ritme accelerat amb influències post-hardcore i garatge generats per destructius riffs de guitarra i escabellades batzegades d’un orgue rescatat de qualsevol de les bandes del Nuggets. 

Amagueu les criatures. El llop ferotge s’ha tornat a escapar.

          

MENYS ÉS MÉS

AUTOCAMPER – “BLANCHE – BUDGE”

ALTRES REGISTRES

Entre mig de sobre-estímuls i accelerades sense remei possible, la proposta d’Autocamper funciona com un oportú ungüent.

Des de Manchester, com si fos un Melbourne qualsevol, Autocamper s’impliquen en melodies famolenques de tonades enganxoses. Es diu que les veus compartides de Harkins i Purtill encaixen en l’ànima de The Vaselines. També es diu que converteixen les vides grises i rutinàries en vides lluminoses i, no direm emocionants, però sí elegants.

Son un quartet format per Jack Harkins (guitarra, veu), Niamh Purtill (teclats, veu), Harry Williams (baix) i Arthur Robinson (bateria). L’any passat van llançar també en cassette unes demos. Ara treuen aquest cassingle via Safe Suburban Home amb dos temes nous, Blanche, gravat a Withington Public Hall i Budge, gravat al quarto de l’Arnold. Més lo-fi impossible. Enceten aquest Blanche amb un riff de guitarra que podria ser una declaració de principis: allò de menys és més.