TIBETAN MIRACLE SEEDS, LLIGUEM-NOS EL CINTURÓ

NOU REGISTRE

Un altre debut interessant i necessari per continuar camí, el dels escocesos Tibetan Miracle Seeds amb l’àlbum Inca Missiles.

Va sortir a primers de mes via Fuzzed Up & Astromoon Records i hem de dir que en deu dies hem exhaurit les existències d’espelmes i encens de casa. El causant no és altre que l’obra escrita per Jack McAfee, simfonies inspirades en la psicodèlia caçada en viatges a altres plans. El mateix McAfee ha explicat que per arribar-hi, bona part d’ella la va caçar a través de les regions indígenes d’Amèrica del Sud. Es va fer portar les maletes per Robbie Wilson de The Kundalini Genie, que va tocar la bateria i va fer les tasques de producció. Hi ha alguns instruments tradicionals i clàssics com la flauta, la tanpura, el sitar o el didgeridoo pels que va necessitar tirar d’algunes col·laboracions, com la del multi-instrumentista Paul ‘Lefty’ Wright. La participació de Jason Shaw per les mescles (Juleah, Kundalini Genie, Cambodian Space Project) va servir per acabar de posar-hi les llumetes de senyalització necessàries per no despistar-nos.

LIVE IN THE MOJAVE DESERT: VOL.1-5

REGISTRES EN VIU

El desert te el privilegi de ser de forma natural, una mena d’espai ritualista. Per això de tant en tant, uns pocs privilegiats poden fer-ne algun de ritual

A primers d’any es van organitzar una sèrie de concerts al desert de Mojave, en un enclavament voltat de roques que es veu que conformen una mena d’amfiteatre natural. La idea estava inspirada en el concert que van filmar de Pink Floyd l’any 1971, el famós Live At Pompeii. 

Per allà van passar cinc bandes, totes californianes, de psicodèlia i stoner rock. Els primers van ser els veterans Earthless de San Diego, formada per Isaiah Mitchell, Mario Rubalcaba i Mike Eginton. Els van seguir Nebula, formada per Eddie Glass i Ruben Romano després de la seva sortida de Fu Manchu el 1997, Spirit Mother, la més nova, amb base a Long Beach, el trio de Los Angeles Mountain Tamer i Stoner, el nou grup de Brant Bjork i Nick Oliveri, tots dos ex- Sons Of Kyuss. Els concerts es van efectuar com els de la banda anglesa, sense públic, això sí, els adelantos han de servir per alguna cosa. Van ser retransmesos en directe  per un canal de YouTube previ pas per taquilla. Ara el segell Heavy Psych Sounds Records en col·laboració amb California Desert Wizard Association els editen en cinc acuradíssims i llaminers dobles àlbums.  

HERE THE CAPTAIN SPEAKING, THE CAPTAIN IS DEAD, MÚSICA SANADORA

NOU REGISTRE

Com a mínim haurien de treballar a la NASA, la CNSA xina, la Roscosmos russa o en qualsevol altre agencia que se’n cuidi de llançar coets a l’espai

Amb la psicodèlia còsmica que generen Here The Captain Speaking, The Captain Is Dead, segur que, com a mínim, els seus empleats, treballarien més a gust. Com deien pels madriles – no se si encara ho diuen – és espectacular. Des del minut zero, que bategues en gravetat zero. Situada com al mig d’un xuclador, t’eleva, t’eleva, t’eleva fins que el mon es fa petit, petit, petit. Des del moment en que es posa en marxa la maquinària amb Temporary Disturbance Of The Magnetosphere, deixa que el bucle de la guitarra, col·locat al damunt d’un mar de sons sintetitzats, et penetri. Respires fons i buides la ment. Quan arribes a Bring Me Back The Sun, ja hauries d’estar levitant. Sinó, torna a la casella de sortida i repeteix pitjant play.

Des de València, el quartet format per Xavi Gómez (guitarres i veu), Ethan Paul Voigt (sintetitzadors i veu), Josu Tecé (baix) i Lucas B. Martin (bateria) entreguen el que és el segon àlbum, Flux Capacitor, enregistrat a Novo Studios a la mateixa ciutat de València i mesclat a l’estudi Oriental Desert d’Alacant per Lluís Mas (Pyramidal). L'edita Up In Her Room. 

Se suposa que han begut molt de les fonts: Hawkwind, Neu!, i més cap a aquí, els Acid Mothers Temples. Beure de les fonts de la saviesa i fer la teva sadhana, és la forma. Tantes vegades com faci falta.

GREEN SEAGULL, GROOVY GROOVYSSIM...

NOU REGISTRE

La banda de Londres Green Seagull treu el seu esperat segon disc. Una nova col·lecció de cançons de pop-barroc, ple del millor psych-pop de la dècada gloriosa

Després d’aquell Scarlet Fever (2018 - Mega Dodo) arriba la continuació, Cloud Cover, repetint amb el ja veterà segell especialitzat en recuperar sintonies de colors. Dotze temes premsats en vinil color taronja a conjunt amb la camisa de flors de “chorreras”. El 2016, Paul Nelson (d’ Electric Ride) va conèixer a Paul Milne (de Hidden Masters/Magnetic Mind) i duts per la intuïció de que podien posar en marxa la màquina del temps, no ho van dubtar i van anar a per gasolina. Posem-nos el cinturó que engeguem.

THE BLANK TAPES, ALIANÇA ETERNA

REGISTRES PSICODÈLICS 

Al darrera de The Blank Tapes hi ha un dels personatges més prolífics de l’escena psicodèlica californiana

Es tracta de Matt Adams, en permanent neguit creatiu, la seva obra musical – també pinta i dissenya pel merch de clients com The Grateful Dead – acapara i acapararà multitud de registres, a més de fer gires per Nord-amèrica, Europa i Japó. La seva obra recent és el vinyl Look Into The Light, editat l’octubre del 2019 per Nomad Eel Records. Acompanyat en alguns temes per Veronica Bianqui (veu), Jason Cirimele (baix) i Shaughnessy Starr (bateria) confecciona un producte de bon material lisèrgic.

Matt Adams és el segon començant per l’esquerra

Com que després ha vingut el que ha vingut, com si fos un souvenir va treure Covid-19 Quarantine + Isolation Blues, un 8” d’edició limitadíssima en una fantàstica coberta covid-troquelada. La cançó del mateix nom, ha aparegut en la compilació de Burger Records Quarantunes, l’altre per a Brazillian Scream And Yell. Va sortir el 18 de juny via Piaptk Records.

Més coses. L’any 2015 a Joshua Tree, va composar i enregistrar aquests disset temes als que posteriorment els hi ha afegit la veu. Aquest 3 de juliol Sour Grapes Records de Manchester s’ha encarregat d’editar-ho en format cassette. Es diu Power Trio i son tot una declaració de principis, rescatada de l’època daurada dels fluxos alquimístics i les atmosferes encenssiàries. 

WHITE CANYON & THE 5th DIMENSION, UN PESSIC DE DESCOMPRESSIÓ

NOU REGISTRE

White Canyon & The 5th Dimension han fet la seva aparició a l’escena neo-psicodèlica de la nostra dimensió des de Minas Gerais, al Brasil

Com qui no vol la cosa, porten dient la seva des de que es van estrenar amb un disc homònim el setembre, i el single Silver Bird l’octubre, tot de l’any passat. Son Gabriela Zaith i Léo Gudan, que es van conèixer un any abans a partir de les seves convergències musicals i no van dubtar ni un segon en posar-s’hi. El resultat el podem comprovar en persona quan se’ns estarrufen els porus de la pell amb la impressió experimentada del que raja dels porus de l’altaveu. Energia verge, inalterable, a punt per a ser absorbida i convertir-nos en llum abans d’hora. Si no ho aconseguim amb els 7:49 de Holy Place amb que tanquen l’àlbum, pleguem i canviem de dimensió.

Ara treuen l’edició en vinil en color vermell llampant i lluint en les seves 12” la preciosa coberta original, a través de Necio Records. La idea també era fer una passejada pel vell continent a finals d’any, però amb el peu al coll tal i com ens el tenen, poc podrem fer. 

CENTRE EL MUUSA, DES DE L’(EX-)RÚSSIA AMB AMOR

NOU REGISTRE

A la república bàltica d’Estònia també hi passen coses. Misha Panfilov, és un dinamitzador de l’escena musical del país i ho demostra sobradament

Te diferents fronts oberts des dels que estén conceptes musicals que van quedar com a segon terme d’un temps cap aquí. Ara activa i debuta amb Centre El Muusa – que no te res a veure amb cap període vacacional a Marbella, sinó que surt de Centre Electronique Muusa, un dels seus fronts. Son una banda de quatre membres que practiquen tot allò que destil·li essències dels seixanta i especialment dels setanta. Es crea el 2018 a partir dels electrònics i susdits Centre Electronique Muusa, o sigui el propi Panfilov i Volodja Brodsky, i del moment que se’ls afegeixen Monika Erdman al baix i Aleksei Semenihhin a la bateria. Interessant és poc. El llançament per a finals de mes.

WALKER PHILLIPS, HUMIL RECONEIXEMENT

A LA VISTA

Es mou còmodament pels ambients folk/poètics de San Francisco. Hi troba tot el que necessita per mantenir-se en aquest espai. Cosa que no fa més que augmentar les ganes de traslladar-m’hi

L’avançament del segon disc de Walker Phillips continua produint-nos el desbordament i la consegüent expansió de les cèl·lules més disposades a continuar les cerimònies de l’estiu de l’amor. 

La cançó es diu Bottles Of Glass que estarà inclosa en l’àlbum God’s Eye que sortirà, si Déu nostre senyor vol, aquest mes que ve a través del seu propi segell creat especialment per anar editant obres amb perfum de sàndal. Continua trastejant amb aparells analògics. Cosa que es nota i s'agraeix. També explica que toca tots els instruments tret d'esporàdiques col·laboracions com la que va tenir en el disc anterior, amb la flauta d’Evan Francis.

A continuació, per a les amants de les etiquetes, un brillant tema de Neo-Àcid-Psych-Folk. Quedem a l’espera del disc sencer. 

ASIMOV AND THE HIDDEN CIRCUS,... i JA ESTÀ

NOU REGISTRE

Em situo de nou en una de les terres que estimo i continuo deixant-me seduir per les coses que hi van passant aquests darrers espais temporals. Parlo de Lisboa

Deu ser algun nou vent que bufa de l’Atlàntic? O només que s’han pres alguna cosa? D’un temps cap aquí, s’ha produït una deflagració de bandes que tenen per credo la psicodèlia més intemporal, incorporant tot tipus d’artefactes i desenvolupant viatges musicals cap a dimensions alliberades. 

Es dirà Flowers i serà el nou àlbum dels Asimov And The Hidden Circus del que en trauran 300 copies limitades. A més de Carlos Ferreira, João Arsénio i Rodrigo Vaz, han comptat amb la violoncel·lista Joana Guerra i el reforç de la guitarra de Peter Wood. Han explicat que totes les cançons del disc formen part d’un projecte consistent en tenir el seu corresponent vídeo i s’aniran publicant fins que l’àlbum sigui editat físicament. Això serà en els propers mesos, no han especificat més i s’entén. Els calendaris d’aquest any, els podem fer servir per embolicar els entrepans.

Aquí en van tres...

BANSHEE, COM SI FOSSIN DE DETROIT

REGISTRES EN RESSONÀNCIA

El 1970 hi podia haver una banda absolutament bestial que edités un disc encara més bestial i que d’aquest se’n venguessin només 500 còpies. Per una mala gestió promocional, una mala distribució o una baralla

Llavors, és així com arribats al 2020, aquestes 500 còpies es valoren com si fossin un àtic amb vistes al passeig de Gràcia. Avui, al mateix 2020, el grup en qüestió ja no espera la patacada. Directament només editen les 500 còpies i quan s’acaben, s’acaben. No hi ha risc ni emoció, però no ens enganyem, el 2070 una d’aquestes 500 còpies valdrà no sé si com un àtic al passeig de Gràcia, però sí com un tros de felicitat. Al pas que anem, sens dubte.

( portada desplegada )

Banshee son de Boston i una banda més que destil·la psicodèlia-rock. En el seu cas, encara que no siguin de Detroit, podrien ser una re-encarnació dels Stooges o els MC5. El disc es diu Livin’ In The Jungle i a Europa l’edita Cardinal Fuzz. Una explosió de riffs, retrons de baix i percussió, una veu que sorgeix de sota el ventre i demana un lloc al palmarès. Han editat 500 còpies.

MOURA, RESSONS DE LA GALIZA MEDIEVAL

NOU REGISTRE

Com dèiem fa uns dies, a la zona atlàntica d’Europa hi passen coses

Portugal i Galiza s’han convertir en la boca d’on hi ragen les bandes més inspirades d’un estil que ens remet a sons medievals. Cants druídics que ens envolten, danses místiques que et poden fer perdre el sentit per entrar en un de millor. A l’olla han sabut incorporar els tres ingredients màgics: psicodèlia, progressiu i folk autòcton.

Des de A Coruña, Moura debuten amb àlbum homònim via Spinda Records. Encara que els seus membres tenen el cul pelat de funcionar en altres bandes, han decidit unir esforços en algo potser més intencionat. Son Diego Veiga (guitarres i veu) Hugo Santeiro (guitarres) Fernando Vilaboi (teclats) Pedro Alberte (baix) i Luis Casanova (percusions). Pel disc s’han acompanyat de Irmandade Ártabra, que l’integren músics destacats de l’escena del folk gallec com Belém Tajes (veus i aturuxos) Pedro Villarino (bombo, tarrañolas), Susana Pérez (clarinet), Brais Maceiras (acordió), Pablo Revoiras (zanfona), Miguel Vázquez (pandeiro, tamboer, pandeireta) i Antonio Prado (lata, pendeireta, efectes). El retorn a Canterbury.

HOLY WAVE, ADULTS I CAP A ENDINS

NOU DISC

Tenim en vistes el que serà quart disc de la banda instal·lada a Austin

Una nova col·lecció de 10 temes presumiblement més introspectius pel que s’escolta en els dos talls avançats, que Holy Wave han generat sobre la dualitat que representa la vida diària i la vida en la pràctica del camí personal. En relació als 4 minuts i mig que dura Escapism, en una entrevista recent on se’ls hi preguntava per la merda de plan en que vivim, asseguren que en realitat la intenció és adoptar un enfocament menys ‘fatal’ i més comprensiu’. 

fot Rob Fitzpatrick

Soterrats per tots els amplis Fender i les barretes d’incens que van trobar, expliquen que van ser 14 intensos dies d’enregistrar capes i capes de so alçant un envà dels d’abans. Interloper els consolida. De nou via ReverberationAppreciation Society, en comptes del 8 de maig previst inicialment, per l’assunto que totes sabem, la data de sortida serà a primers de juliol.

SLIFT, PLUJA D’ESTELS DES DE TOLOSA

NOU DISC

L’Occitània sempre ha sigut territori misteriós, de llegendes, terra adobada per a bandes com Slift

Després d’un prometedor debut amb La Planètte Inexplorée (2018), des del mes passat que està al carrer aquest Ummom, el segon i explosiu treball d’aquest terceto de Tolosa que si d’alguna cosa pot presumir és de saber d’on venen. Cap a on van, el camí que els queda per fer, esperem que sigui igual o encara més interessant. Space-rock, psicodèlia i progressiu a parts iguals, son les proteïnes que els han alimentat des que van néixer. El pit del que han xuclat probablement fos el de la deessa Lakxmi. Un trippy de cuidadu.

Havien de tocar el passat dia 4 a Barcelona. Hi haurà més ocasions.

SHADOW SHOW, COM SORTIDES DE LA NEVERA

POWER SIXTIES

Shadow Show estan sent presentades com la recuperació de la vitalitat musical perduda de Detroit, la seva ciutat

Tenen el segell de les velles bandes de garatge-psicodèlic on imperava el ritme trepidant produït per guitarra, baix i bateria. Elles son Ava East, Kate Derringer i Kerrigan Pearce i ja tenen tot el material a sobre la taula des del febrer via Burger Records i Stolen Body, deu temes que ens recorden que l’amor segueix estant en l’aire per molt que algunes s’esforcin en fer-lo caure. El 2018 van treure un parell de singles i ara amb el debut format àlbum, expandeixen les lluminoses i poderoses guspires dels enyorats anys seixanta com si el temps no hagués passat. 

THE WARLOCKS APUNTEN ALT

NOU DISC

Una de les nostres bandes favorites continua a tot gas. Per aquests dies està prevista la sortida de The Chain via Cleopatra Records, el nou treball de la ja veterana banda psicodèlica de Los Angeles

Bobby Hecksher malgrat definir-lo com ‘creamy, dreamy, glass breaking-style storytelling’ li fan un repàs a la societat actual, la cada vegada més acusada distància entre rics i pobres i el sistema judicial. Diu ‘et donen pel cul i després t’amaguen a sota l’estora’. Produït pel mateix Hecksher amb Rob Campanella i enregistrat en un parell de setmanes a Figment Studios de Lake Hollywood, és el seu desè treball i aquest Dear Son és el primer vídeo després de l’avançament del tema Double Life. Bonnie and Clyde retorn.

GUERSSEN RECORDS – DE LLEIDA AL MÓN

MAGAZÍNS

Guerssen Records edita i distribueix tresors obscurs i, de retruc, organitza festivals com el MUD - del que estem esperant noticies - fent-se amb una bona reputació en les esferes dels business a escala internacional

A més, ha sabut trobar les vies correctes perquè t’enduguis una rara i agradosa sorpresa veient peces del seu catàleg en cubetes de botigues de discos de ciutats com Istanbul.

Antoni Gorgues el responsable màxim 

(Lleida Diari)

A aquestes alçades doncs, entra en la normalitat veure que el numero de desembre de la revista anglesa Long Live Vinyl, els hi dediqui una pàgina on a més, situen el segell en el lloc correcte del mapa: ‘The well-established Catalonian reissue label offersaneat line in psych and garage from all corners of the globe...’ El que ens torna a provocar sorpresa és comprovar que si qualsevol afeccionat entra a la web, no sabrà que aquesta colònia té idioma propi. Queda clar que no els interessa tot el que és obscur (no ho aconseguirem ni en baixada).

Va començar a Lleida el 1996 i l’any que ve farà vint-i-cinc anys de recorregut. Molta feina feta i molta que hi ha per fer... i gaudir.

L’ÉPÉE, A NOMÉS DUES HORES DE COTXE

2019 DIABOLIQUE TOUR

L’ÉPÉE + THE TWIN SOULS

EL MEDIATOR – PERPINYÀ

20 – 12 – 2019

DIRECTE

Amb un disc editat aquest any que servia com a petita mostra, aquesta explosiva unió de l'ex-Brian Jonestown amb els Limiñanas augurava moltes i bolt bones vibres a l'hora de posar-lo en escena, aixó com molta expectativa pel que podien ser capaços de provocar

Per això estava al corrent de la gira que duien a terme i que acabava aquest divendres passat a Perpinyà. La sala lluïa magnifica, i el públic, fet i conscient del que estava a punt de viure, molt lluny de l’esvalotament i el xivarri acostumades a patir a les terres del sud, guardava amb respecte l’aparició del grup, actitud que, per gran satisfacció de tothom, va perdurar al llarg de tot el concert. Lionel i Marie Limiñana, Emmanuelle Segnier i Anton Newcombe al front, feien i desfeien totes les sanefes del castell de focs i al darrera d’ells, quatre musics més (tres guitarres, teclats i baix) que construïen la base de soroll necessari pel goig dels quatre.

Cohesionats per l’energia que aporta Newcombe, van tocar quasi tot el disc, més tres temes dels Limiñanas, un total de quinze cançons en hora i mitja de concert que ens va deixar a totes, tal i com esperàvem, travessades per l’espasa que presidia l’escenari. Grateful dead.

L’ÉPÉE, DERIVADA PSICODÈLICA i PICADES D’ULLET

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Fa un parell de mesos que va sortir la darrera ceba del prodigiós Anton Newcombe

Porta per nom Diabolique (Because Music), disc que ha enregistrat amb Lionel i Marie de la banda nord-catalana The Limiñanas i Emmanuelle Seigner (Ultra Orange).

Hi ha sorprenents trobades de gent, com aquesta. Apareixen de tres àmbits diferents, però amb el comú denominador de ser uns apassionats de la cultura pop. El nom del disc, les lletres i la brotada de cançons espesses i refinades que el composen, el converteixen en un diccionari d’usos i costums de les atmosferes d’encens i coloraines que tant ens agraden. Un divertit entreteniment amb olor de raresa clàssica. 

YOUR GAZE ES PREPARA PER SALTAR

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Ja es va deixar anar, i com, amb Fuzzy Feelin. Ara, amb Your Gaze, Paul Rhodes viu l’etapa del jo me lo guis(o) jo me lo com(o) i des de Nashville, un lloc que d’entrada fa poc per al shoegaze i psicodèlies varies, editarà el que serà el seu segon treball. Es dirà In Gloom i sortirà aquest juliol de la mà de Forbidden Place. 

DERYA YILDIRIM & GRUP SIMSEK o LA TURQUIA PSICODÈLICA

ALTRES REGISTRES

Un dels aspectes fastuosos de la cultura pop son els continus flashos que il·luminen i acoloreixen el nostre més o menys avorrit dia a dia. A vegades l’assumpte agafa més transcendència si es produeix des d’un costat poc habitual, no perquè hi hagi un vuit, sinó perquè els canals per on circulen son estrets. Una d’aquestes encegades s’ha produït a l’escoltar a Derya Yildirim & Grup Şimşek.

Son un combo format el 2014 per la pròpia cantant i saxofonista germano-turca Derya Yildirim, la percussionista anglesa Greta Eacott i els francesos membres de l’Orchestre Du Montplaisant, Antonin Voyant, Graham Mushnik i Andrea Piro. Tenen previst llançar el que serà el seu primer àlbum Kar Yağar aquest divendres 24, en un segell tan ben posat com el suïs Bongo Joe, cada dia més encertats.