SHADOW SHOW, COM SORTIDES DE LA NEVERA

POWER SIXTIES

Shadow Show estan sent presentades com la recuperació de la vitalitat musical perduda de Detroit, la seva ciutat

Tenen el segell de les velles bandes de garatge-psicodèlic on imperava el ritme trepidant produït per guitarra, baix i bateria. Elles son Ava East, Kate Derringer i Kerrigan Pearce i ja tenen tot el material a sobre la taula des del febrer via Burger Records i Stolen Body, deu temes que ens recorden que l’amor segueix estant en l’aire per molt que algunes s’esforcin en fer-lo caure. El 2018 van treure un parell de singles i ara amb el debut format àlbum, expandeixen les lluminoses i poderoses guspires dels enyorats anys seixanta com si el temps no hagués passat. 

FERRARI 250 GTO o ELS MERAVELLOSOS SIXTIES SOBRE RODES

DISSENY

La ciutat de Bolonya, a més de ser famosa per la salsa, les teulades vermelles o el seu esplèndid Sangiovese, com sabem, la ciutat nord-italiana ho és també per culpa d’Enzo Anselmo Ferrari, més conegut com Il Commendatore. Ara a més, la seva gran creació ha estat elevada a la categoria d’obra d’art, doncs un tribunal de Bolonya així l’ha declarat i registrat de manera oficial, passant a estar protegida com a tal. Aquesta és la primera vegada que un cotxe se l’eleva a la categoria de peça d’art. Tot és posar s’hi.

el 1962 a Londres

MICHAEL CAINE, LA GRAN VIDA

LLIBRES

Qualsevol persona que estigui enganxada al Londres dels anys seixanta, sentirà una profunda admiració per aquest home. La seva formula d’anti-heroi, sarcàstic i amb un fascinant sentit de l’humor britànic, el van convertir en el perfecte personatge per protagonitzar films com Alfie, The Italian Job o la saga Harry Palmer, evocant-los. No en va, fa de narrador en l’imprescindible documental que recrea aquells dies a My Generation, dirigida per David Batty el 2017.

Sobre aquest volum, de fet, l’any 1992 ja va editar una primera autobiografia What’s It All About? (que en espanyol va sortir l’any següent amb el títol Mi Vida y Yo) que el 2010 va ampliar posant-la al dia i que és aquesta que el passat febrer va sortir en espanyol (per aquesta traducció han necessitat una mica més de temps).

Posats a dir, l’any passat es va editar Blowing the Bloody Doors Off: And Other Lessons in Life, el que no és, és tant autobiogràfica i sí més un llibre complementari als dos anteriors (en aquest no es repeteix), és com un manual de consells per a totes aquelles persones que sospirin per a realitzar un somni. Ara, aquelles que només somiïn en espanyol, potser es morin abans no arribin a traduir-lo en la llengua de l’imperio.

UN INIMITABLE IMITABLE

DINÀMIQUES DE MASSES

El pop triomfa al món des de Milà i la seva Fashion Week. Els grans dissenyadors – tipo Jeremy Scott/Moschino – homenatgen des de ves a saber on, l’estètica dels seixanta. Les idees se’ls hi han acabat? El look Jackie Kennedy s’imposa. Estampats a lo Roy Lichtenstein s’imposen. Aplaudiments.

UN BON TÀNDEM

SERGE GAINSBOURG – JEAN-CLAUDE VANNIER

AVANÇAMENT – BANDA SONORA

Per fi s’ha completat del tot la restauració de la banda sonora del film de 1969 Les Chemins de Katmandou, composta per Serge Gainsbourg i Jean-Claude Vannier i que ja disposa de data de llançament a través de Finders Keepers. 

Les cintes van ser trobades pel mateix Vannier en una bossa del seu amic Daniel Marechal, després de la seva mort. El film és un obscuríssim producte del catàleg de les pel·licules de viatges, droga, hippisme, amor i recerca espiritual, protagonitzada per Renaud Verley, Jane Birkin, Elsa Martinelli i el mateix Serge Gainsbourg.

Aquí es pot fer la comanda prèvia a la sortida oficial aquest 20 d’octubre.

EXPO '67

ART - INSTAL·LACIONS - DISSENY

Un 27 d’abril com el que hem passat però de fa 50 anys, es va inaugurar la més coneguda de les exposicions universals, l’Expo’67 de Mont-real. Una exposició que per ubicar-se en un espai-temps com aquell, ha quedat, així en plan oficial, com un dels esdeveniments dels il·lustres 60’s.

Hi van participar 62 estats, la van visitar reconegudes persones del món de l’espectacle com la reina Isabel II, el president Lyndon B. Johnson, la princesa Grace, la vídua Jacqueline Kennedy o l’aleshores cap de l’estat francès De Gaulle que es va cobrir de glòria quan va finalitzar el seu discurs amb un: Vive le Québec Libre!. Aquests nacionalistes!

Com que érem on érem, hi van tocar músics com Thelonious Monk, Jefferson Airplane o els Grateful Dead en mig de les inevitables protestes contra la guerra del Vietnam i envoltats de tota l’escenografia del moment, tant estètica, com arquitectònica o cultural.

Els de ‘la reserva espiritual de occidente’ s’ho van perdre.

Els Dead

JA

FRANÇOISE HARDY S’EXPLICA

LA DESESPERACIÓN DE LOS SIMIOS... Y OTRAS BAGATELAS

EXPEDICIONES POLARES (2017)

LLIBRES – BIOGRAFIES

Una mica més i l’aparició de les seves memòries traduïdes a l’espanyol es produeix quan ja està criant malves. Afortunadament ara es troba recuperada – o tot el que es pot estar – d’un limfoma que va estar a punt d’acabar amb ella, experiència que a explicat en un nou llibre publicat el passat novembre i que es diu Un cadeau du ciel, on es desfoga parlant de l’amistat, l’espiritualitat i la fraternitat, valors que et planteges només quan ets a les portes del cel.

Però no és el cas. El que ens ocupa ara i aquí és La desesperación de los simios... y otras bagatelas (Les désespoir des singes... et autres bagatelles / Robert Laffont, 2008), editat per Expediciones Polares – un dia hauríem de parlar dels milions d’editorials que hi ha i els seus derivats – on ens descobreix les seves vivències, les bones i les no tant bones, la complicada (cosa estranya) relació amb sa mare, amb sa germana, l’arribada de l’èxit i les seves conseqüències, les relacions d’amistat amb la plana major del Swinging London, les amoroses, especialment la difícil relació de qui va ser-ne muller, Jacques Dutronc, la poc amortitzada relació amb el setè art i així en un no parar de descobrir que les coses no sempre son el que semblen.

Amb un esplèndid pròleg de Diego A. Manrique.

portada de l'edició francesa 

l’edició espanyola

  

PIERRE CARDIN i LA SOPA D’ALL

D’ESQUITLLADA

Pierre Cardin de 94 anys ha estat de nou a Barcelona en motiu de la 19èna edició de la 080 BCNFashion. 

Dilluns estrenava al TNC la seva adaptació d’El Retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde i hi ha hagut ocasió d’escoltar-lo en algunes declaracions: ‘Avui no hi ha creació’, diu.

1968 - l’esplendor

BLOW-UP

CINEMA

1966 – 2016

Per què serà? Per les interpretacions de David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, de Jane Birkin de quan encara anava amb trenes? Per la banda sonora de Herbie Hancock, amb Jimmy Smith, Jim Hall, Ron Carter? Per la sucosa actuació dels Yardbirds de Beck, Page i Keith Relf? Per lo bé que està captat l’ambient del Swinging London dels parcs, carrers, restaurants, botigues, festes? Per la sessió de fotos amb Veruschka? Per la llum, el ritme, la trama,...?

Per què???????? 

JENNY FABIAN

 

 

SERGIO MENDES AND BRASIL’66

  

  

 

Elegant, sofisticada, sixties, cool, son adjectius que em venen d’immediat al cap al pensar en la seva música. Tradició i modernitat interpretades amb una sensualitat i bellesa igualats en poques ocasions. Des que els vaig sentir per primera vegada que tinc clar que seran un dels 5 grups que es podran escoltar en el meu enterrament. La forma que tenen d’interpretar els temes, em captiva d’una forma que no puc evitar sentir-me complerta, satisfeta, de manera que no necessito més que escoltar-los. La parella Sergio Mendes i Lani Hall, del 1967 al 1969 van desplegar tot el talent que suposo podien mostrar. 

Fascinants.