SEMPRE A CONTRACORRENT

DIRECTE

Han passat gairebé quatre dècades des que The Jesus And Mary Chain van desembossar les orelles a més d'una, a cop de Psychocandy

A partir d’aquí, ja no vam haver de tornar a fer servir els palets de cotó per a les orelles. Els taps de cera sortien volant amb les primeres notes de Just Like Honey. Per si no fos prou devastador el seu repertori, a l’hora de posar-lo dalt d’un escenari, continuaven les castanyes calentes. Així van construir-se un status de banda a la que s’havia de respectar, tant si t’agradava la música que feien, com si no.

Després la cosa es va anar calmant per exigències del guió i no només es va posar tot a lloc, sinó que van acabar editant un grapat d’excel·lents i referencials àlbums. Gairebé com un divertiment, en els temps en que editar un directe no te massa sentit, ells treuen Sunset 666, un doble en viu, enregistrat en el Hollywood Palladium de Los Angeles, durant la gira amb Nine Inch Nails de 2018. Les tres primeres cares corresponen a tot un set i la quarta pertany a un vespre anterior.

Hi ha temes de Psychocandy, Darklands, Automatic, Honey’s Dead, Stoned And Dethroned, Munki i Damage And Joy. També hi ha una cosa que, pel cas, han sabut fer. El so d’ambient l’han reduït gairebé de manera que sembla que la gent, sigui a fora del teatre, i queda bé. A part d’això, segurament per Nadal vindrà el DVD, o no. Els hi encanta dur la contraria tant com a nosaltres. 

L’ÉPÉE, A NOMÉS DUES HORES DE COTXE

2019 DIABOLIQUE TOUR

L’ÉPÉE + THE TWIN SOULS

EL MEDIATOR – PERPINYÀ

20 – 12 – 2019

DIRECTE

Amb un disc editat aquest any que servia com a petita mostra, aquesta explosiva unió de l'ex-Brian Jonestown amb els Limiñanas augurava moltes i bolt bones vibres a l'hora de posar-lo en escena, aixó com molta expectativa pel que podien ser capaços de provocar

Per això estava al corrent de la gira que duien a terme i que acabava aquest divendres passat a Perpinyà. La sala lluïa magnifica, i el públic, fet i conscient del que estava a punt de viure, molt lluny de l’esvalotament i el xivarri acostumades a patir a les terres del sud, guardava amb respecte l’aparició del grup, actitud que, per gran satisfacció de tothom, va perdurar al llarg de tot el concert. Lionel i Marie Limiñana, Emmanuelle Segnier i Anton Newcombe al front, feien i desfeien totes les sanefes del castell de focs i al darrera d’ells, quatre musics més (tres guitarres, teclats i baix) que construïen la base de soroll necessari pel goig dels quatre.

Cohesionats per l’energia que aporta Newcombe, van tocar quasi tot el disc, més tres temes dels Limiñanas, un total de quinze cançons en hora i mitja de concert que ens va deixar a totes, tal i com esperàvem, travessades per l’espasa que presidia l’escenari. Grateful dead.

THE UNDERGROUND YOUTH, PREMI!

THE UNDERGROUND YOUTH + SECOND STILL

SALA UPLOAD – BARCELONA

08 – 06 – 2019

DIRECTE

Dissabte nit vam tenir ocasió de veure i escoltar el fenomen Underground Youth. En aquesta nova visita a la ciutat, la tropa estava entregada abans de començar i amb infinites ganes de passar-s’ho bé, de manera que la seva fórmula mescla de psicodèlia i post-punk, més una saludable i enèrgica posada en escena, mantenen el fet. Van obrir la vesprada els californians Second Still que van esbossar també amb molta sintonia amb la gent que es va enfilar fins la Upload, els seus contundents compassos de forta influència coldwave. I ja està. 

The Underground Youth

Second Still

ELLE LEON

NEIGHBORS

Dissabte em vaig deixar caure per l’Antic Forn. Hi tenien programats per aquell dia un parell de bolos. Vaig escoltar el d’Elle Leon – la Maria Muldaur de Vallcarca – que va interpretar unes quantes cançons de collita pròpia i una versió d’un amic australià que va explicar anava de les habituals pujades i baixades que fa la vida. Les seves cançons van d’això, d’entendre que tot plegat no va de veres. Te previst enregistrar el seu primer EP aquest estiu.

Prenen aire amb cada activitat programada. Sort en tenim d’aquests locals gestionats per gent amb les úniques pretensions de ser útil al barri el màxim de temps possible, abans els especuladors immobiliaris o musicals de la modernitat subvencionada, pel cas és el mateix, els donin pel sac.

THE GO – DEVILS

THE GO-DEVILS + WILD MAMAS

BARBARA ANN - BARCELONA

24 – 04 – 2019

DIRECTE

Figura que dintre de les actuacions programades en motiu de la celebració del 30+1 aniversari del local de les Corts, dimecres van quedar incloses aquestes trio d’Osaka format per Howlin’ Cat MOMO (guitarra i veu), Born Mad RITZ (baix i veu) i Little JENNY Blue (bateria i veu) i el seu garatge accessible, sincer i tan autènticament oriental.

Crec que no hi ha en tota la ciutat un local millor i més apropiat per un concert com el que vam viure l’altre nit. Per un breu però intens moment, ens vam poder traslladar a principis dels anys seixanta a un imaginari Tobita Shinchi.

SOMEBODY

LA RIERA – VALLCARCA

21 – 04 – 2019

DIRECTE

Porta sota el braç un trosset de la pau de Vallgorguina. Contagia pau i emoció. Prou que sabem que tot el que es mou per allà no son només éssers eteris i amb banyes, sinó que hi ha un bon grapat de musics que com descarregats d’alguna nau despistada aporten, al panorama musical fet aquí, un granet de sorra dels imprescindibles. Ell és Somebody i te la lliçó molt ben apresa. Empaita a musics com Elliott Smith, bandes com Built To Spill i escenes com la d’Elephant Six i no cal que s’escarrassi més. Els te al costat seu. Està presentant el seu primer EP de tres temes. 

(disseny Vampire Plum)

VOSTÈ (TU, TU MATEIXA)

DIRECTE

Després d’un grapat d’anys es veu que encara no el conec. Quan va dir Killing In The Name de Rage Against The Machine em va sortir un 'no tirndrà pebrots'. Va ser la darrera desprès de gairebé dues hores i mitja de veure-ho tot borrós voluntàriament. Sense ulleres i les meves cinc diòptries, els colors i formes es barregen soles. Divendres volia perdre el món de vista de forma natural per una estona. 

Màgic no va ser. No som cinc dècades enrere. Per això de tot el concert, em quedo amb Vostè (Tu, Tu Mateixa) acompanyat per uns Mu! molt ben posats, Bet Gàrgola al baix, Antono K.Puertas bateria i veu i les carícies que Zaka Prozack li anava treient a la guitarra. Als seixanta no, però als noranta si que ens hi vam plantar. Com a mínim en aquells 5 minuts. El vídeo és de Txell Solé.