ALONE AGAIN OR – THE DAMNED vs LOVE

COVERS

D’una versió, el diccionari en diu només: presentació diferent d’una obra artística. No es mullen gaire.

En alguns casos, aquesta presentació pot venir marcada per la voluntat de mostrar un reconeixement explícit a l’original. Aquest reconeixement, també pot presentar un costat sorprenent, sigui, per exemple, perquè la versió és igual de bona a pesar de no ser la primitiva, o perquè no hauries dit mai de qui surt el reconeixement.

Hi ha originals d’un mèrit innegable, que clamen al cel que se li dediqui un carrer o plaça en cada ciutat del planeta. La seva gegantina popularitat deriva en que qualsevol, per estrany que sigui, pot fer-li el seu particular homenatge... fins i tot esplaiar-se amb un vídeo surrealista.

Alone Again Or, és una cançó composta per Bryan MacLean, membre de la tortuosa banda Love, traspassat amb 52 anys el 1998 i germanastra de Maria McKee (Lone Justice). La van enregistrar el setembre de 1967 a Sunset Sound Records a Hollywood, pel seu tercer àlbum, l’enlluernador Forever Changes.

Entre altres, hi ha la versió que l’abril de 1987, vint anys justos després, van treure com a single The Damned i que anava inclòs en el seu setè àlbum d’estudi que duia per nom Anything (MCA Records – 1986). El vídeo està dirigit per l’anglès Gerard de Thame, però be el podria haver conduit el mateix Jodorowsky. 

VOSTÈ (TU, TU MATEIXA)

DIRECTE

Després d’un grapat d’anys es veu que encara no el conec. Quan va dir Killing In The Name de Rage Against The Machine em va sortir un 'no tirndrà pebrots'. Va ser la darrera desprès de gairebé dues hores i mitja de veure-ho tot borrós voluntàriament. Sense ulleres i les meves cinc diòptries, els colors i formes es barregen soles. Divendres volia perdre el món de vista de forma natural per una estona. 

Màgic no va ser. No som cinc dècades enrere. Per això de tot el concert, em quedo amb Vostè (Tu, Tu Mateixa) acompanyat per uns Mu! molt ben posats, Bet Gàrgola al baix, Antono K.Puertas bateria i veu i les carícies que Zaka Prozack li anava treient a la guitarra. Als seixanta no, però als noranta si que ens hi vam plantar. Com a mínim en aquells 5 minuts. El vídeo és de Txell Solé.

CORNERSHOP CELEBRA L’ESTIU

ALTRE REGISTRES

Cornershop, la banda anglesa de critica social i ball, diuen que des del 1976 no feia tanta calor a Londres i per això creuen que aquest és el moment perfecte per treure aquest single amb dos temes que, a Tjinder Singh i Ben Ayres, els hi semblen que encaixen la mar de bé i que tant un com l’altre son d’aire optimista i estiuenc.

Son Double Denim i el clàssic pop Sugar Sugar dels Archies en una versió especialment fidel. A la pregunta del per què aquest tema per fer-ne una versió, diuen que algú a Twitter va dir que si assemblaven com uns Archies multi-racials!

(de moment, només en versió digital)

Actualment estan enfrescats enregistran un nou i esperat àlbum. Lluny queda aquell When I Was Born For The 7th Time (1997) que ens va fer moure una bona temporada. Ara, de moment i a l’espera d’aquest nou disc, com a molt mourem els peus. Fa massa calor. 

JULIANA HATFIELD VERSIONA A NEWTON-JOHN

D’ESQUITLLADA

Es veu que de petita, una de les seves artistes admirades era Olivia Newton-John i quan la cantant australiana va anunciar que se li havia reproduït el càncer no s’ho va pensar dues vegades. Bàsicament l’àlbum comprèn versions de temes de finals dels 70 i primers 80, quan Hatfield era una adolescent: ‘De nena tenia Don’t Stop Believin’, penso que continua estant en la meva col·lecció de discos, després van venir Totally Hot i Physical, que van ser discos importants a la meva vida.’

Els ingressos del disc homenatge, van cap el Olivia Newton-John Cancer Wellness & Research Centre.

(fot. Johnathan Stark)

 

  

Coincidint o no amb aquest llançament, es reedita el primer disc que va treure en solitari, Hey Babe (1992) en edició limitada que va sortir després de la desintegració de The Blake Babies i ha quedat com un dels referents d’allò que se’n va dir rock alternatiu.

HERE COMES THE SUN

DROP NINETEENS         

VERSIONANT

Hi ha empreses especialment difícils, com la de fer versions. Com agafar un quadre, copiar-lo i que el resultat t’agradi tant com l’original? No sé si és comparable. El fet és, suposo, posar-lo cap per avall i si s’aguanta...

Here Comes The Sun suporta incomptables versions. Aquesta dels Drop Nineteens inclosa en el que és el seu àlbum inexistent Mayfield-Demos, previ al seu debut amb Delaware, la fa mereixedora del premi a ser escollida.  Encetem secció. 

HE’S GONNA STEP ON YOU AGAIN

JOHN KONGOS (& CHRISTOS DEMETRIOU) – Fly Records / 1971

HAPPY MONDAYS - Factory / 1990

COVERS

De la mateixa manera que hi ha persones amb diferents cares, hi ha cançons amb diferents versions. És a dir, de bones i de no tan bones. Així, a partir de l’original – sempre hi ha un original – altres, habitualment col·legues, en fan el seu dibuix. A vegades, la versió costa de superar. A vegades, millor oblidar-la. Altres es pot semblar com un ou a una castanya. El que sí penso que és important és que sempre la nova interpretació disposi de la personalitat de l’intèrpret. Sinó, malamente, que deia aquell.

D’aquest Step On, hi ha varies versions.

Aquí però, la dels Happy Mondays contra el tema del músic sud-africà John Kongos.

Demetriou al piano i Kongos de negre a la dreta de tot 

Happy Mondays