PREPARATS PER FER BUTIFARRA

WALTER DAMAGE – “INSTRUMENTS”

A LA VISTA

L’experiència que aporta la discografia de Walter Damage, és la més apropiada per aquests dies en que som a la vora de la 3a.Guerra, aquella amb la que sempre ens amenacen, la que ho engegarà tot a fer punyetes. No tindrem aquesta sort.

A disc per any, la banda de noise d’Austin Walter Damage avisa de la sortida d’un nou àlbum d’estudi. Es dirà Instruments i ho farà a través de Cardinal Fuzz i 12XU aquest mes de maig. En la formació actual de 10 membres, Mari Maurice, Thor Harris, Jonathan Horne, Nate Cross, Danielle Hills, George Dishner, Travis Austin, Mike Kanin, Greg Piwonka i Jeff Piwonka, per fer honor a l’expressió embolica que fa fort, si han afegit el productiu saxofonista experimental Patrick Shirioishi en el tall Real 28 i la guitarra del respectat músic underground David Grubbs als talls Reel 25 i Reel 32. Dir també, que la quarta i darrera cançó, Reel 27, és una versió de India (Slight Return) de la mítica banda sueca Pärson Sound.

Han avançat una primera pista, Reel 25, amb els seus corresponents 20 minuts 5 segons on construeixen, sense pressa, una samfaina de pujades i baixades. Hi ha tots els ingredients perquè surti perfecte i ens enganxi, per a continuació, deixar-nos caure d’esquena com qui espera ser acollit per desenes de braços. Experts en canalitzar l’excés de suplantacions, la seva és la millor forma de contrarestar-ho.

           

CARES OCULTES

VOLKSEMPFÄNGER – “ATTACK OF SOUND”

NOU REGISTRE

Posar conceptes al descobert, també pot ser una manera d’afluixar ritmes accelerats. És el que han sabut portar a terme Volksempfänger.

Holly Habstritt és una exageradament prolífica artista, músic i dissenyadora. Per la seva banda, Ajay Saggar, treballa (encara?) al Paradiso d’Amsterdam com a director de producció i troba el temps que faci falta per diversos projectes musicals. Des del seu àlies Bhajan Bhoy, passant per la seva penúltima col·laboració discogràfica amb Kohhei Matsud de Bo Ningen amb el nom de Chela o la darrera del tot amb Holly Habstritt per fer aquest Attack Of Sound sota el nom de Volksempfänger.

(fot Rob Verweij)

Tant un com l’altre, s’allunyen de la complexitat dels seus habituals treballs, per construir un projecte més recurrentment pop a base de suaus harmonies i brillants feedbacks. Amb ell, asseguren haver volgut mostrar el seu amor pel pop clàssic i la psicodèlia dels 60. Enregistrat a través de Soundation Studio, ha sortit aquest passat primer de desembre via Cardinal Fuzz (Europa) i Feeding Tube Records (EE.UU).

KOHOUTEK, CONTEMPLACIONS CÒSMIQUES

NOU REGISTRE

Som davant d’una de les bandes més generoses a l’hora de esplaiar-se creativament i submergir-se sense manies en els oceans del progressiu.

Som davant d’un àlbum que encara que editat fa un parell de mesos, el van enregistrar fa gairebé 10 anys, el 2012, en els estudis Sex Dungeon de Filadelfia. Així doncs és, en teoria, el quart àlbum de Kohoutek. Li han posat per nom Jurad, editat pe Cardinal Fuzz, i conté tres temes, tots ells, contenidors d’experiències úniques. A la primera cara figura Tidal Disruption, 24 minuts de viatge a través de diferents paisatges sonors, que et desplacen a llocs on no has estat mai, tantes vegades com vulguis, només cal que no baixis del vehicle. A la cara B trobem els altres dos. Cosmic Grease, una guitarra en distorsió que va dibuixant ones psicodèliques sobre les que pots desplaçar-te i trobar-te de cara amb el cometa del que van agafar el nom i el darrer tema, Double Star, que no es queda curt. Un escenari continuu, on perceps milers de partícules que t’alliberen de tota pressió externa.

Per aquesta ocasió, Scott Verrastro (percussió i cítara), Scott Allison (electrònica), John Stanton (guitarra) i Griffin Vernor (baix), n’han sigut els màxims responsables. Des del llançament del disc, han fet diferents presentacions. No cal dir que dels directes, en fan autèntics episodis vitals. La portada, obra de l’artista plàstica, Noah Levey. Experimental psych-rock en total llibertat.

...a Filadelfia el maig de 2016

ASTEROID #4 MÉS CONSOLIDATS QUE MAI

A LA VISTA

The After Glow és el darrer senzill dels Asteroid No.4. Tenen previst per un dia d’aquests el llançament de l’àlbum, el que farà deu (contant-ho tot) des que van posar en marxa el deflector d’ones lisèrgiques a finals dels noranta

Aquest disc serà un referent per ells. Instal·lats del tot a San Francisco, és, a més, el primer d’elaboració pròpia, sense músics convidats ni ningú més que ells dirigint en els taulells. La formació actual la conformen Scott Vitt (veu i guitarra), Eric Harms (guitarra), Adam Weaver (bateria i veu) i Matty Rhodes (baix i veu) i és el mateix Scott Vitt qui s’explica: ‘El nostre so es basa principalment de la música indie britànica dels 80 i 90, que és amb la que vam créixer’. No han enganyat mai a ningú. Sempre han dit que una de les seves més grans influencies és Spacemen 3. Explica també que ‘les lletres fan referència al moment tan xungu que estem vivint, social i políticament parlant. Volíem fer un àlbum que aportés una mica de bon rotllo o inclús nostàlgia, recordar a la gent que hi va haver uns dies millors si els comparem amb els actuals’. No, si de ganes de que passin ja en tenim. Però potser hauríem de fer alguna cosa més. Com deixar d’obeir. Dic jo.

El disc es dirà Northern Songs i sortirà via Cardinal Fuzz Records al continent i Little Cloud Records als USA. 

BANSHEE, COM SI FOSSIN DE DETROIT

REGISTRES EN RESSONÀNCIA

El 1970 hi podia haver una banda absolutament bestial que edités un disc encara més bestial i que d’aquest se’n venguessin només 500 còpies. Per una mala gestió promocional, una mala distribució o una baralla

Llavors, és així com arribats al 2020, aquestes 500 còpies es valoren com si fossin un àtic amb vistes al passeig de Gràcia. Avui, al mateix 2020, el grup en qüestió ja no espera la patacada. Directament només editen les 500 còpies i quan s’acaben, s’acaben. No hi ha risc ni emoció, però no ens enganyem, el 2070 una d’aquestes 500 còpies valdrà no sé si com un àtic al passeig de Gràcia, però sí com un tros de felicitat. Al pas que anem, sens dubte.

( portada desplegada )

Banshee son de Boston i una banda més que destil·la psicodèlia-rock. En el seu cas, encara que no siguin de Detroit, podrien ser una re-encarnació dels Stooges o els MC5. El disc es diu Livin’ In The Jungle i a Europa l’edita Cardinal Fuzz. Una explosió de riffs, retrons de baix i percussió, una veu que sorgeix de sota el ventre i demana un lloc al palmarès. Han editat 500 còpies.